(Banyoles, Pla de l’Estany, 12 desembre 1897 – Barcelona, 15 maig 1956)
Religiosa. Fundadora de l’Institut Secular de les Operàries Parroquials.
En el seu poble natal comença, el 1916, una tasca d’apostolat religiós i de col·laboració parroquial a favor de la joventut, els obrers i els necessitats.
La primera comunitat femenina d’aquest apostolat seglar es constituí el 1931, però fins al 1962 la institució no fou reconeguda per la Santa Seu.
(Catalunya, segle XII – 1176)
Religiós. Era fill de Guillem, senyor de Bellpuig, i germà de Berenguer Arnau, un dels conqueridors de Lleida el 1149.
Ramon es retirà a fer vida d’anacoreta. Volgué fundar un monestir benedictí. El 1157 obtingué de Ramon Berenguer IV uns terrenys deserts de la part de Cérvoles. Dins el mateix any aconseguí del noble Ramon de Cervera un altre terreny, aquest a Vallbona.
S’instal·laren als indrets cedits molts eremitans d’ambdós sexes, que vivien segons la regla de sant Benet. Hug, abat del monestir de Poblet, tractà amb èxit d’atreure’s aquella fundació incipient.
El 1163 obtingué de Guillem de Cervera tota la senyoria de Vallbona, que figurà com a cessió a l’abat pobletà. El domini superior d’aquest obligaria Ramon d’Anglesola, dit també sovint Ramon de Vallbona, a cedir els seus petits drets a Poblet, el 1171.
Des d’aleshores foren distingides dues zones de poblament d’ermitans: una de masculina, que no trigaria a perdre’s en la dispersió, per la part on s’alça avui el poble de Poboleda (Priorat), i una de femenina que s’agrupà en comunitat a Vallbona, seguint la regla del Cister per influència pobletana.
Amb aquestes translacions restà abandonat un petit nucli masculí a Colobres (Cèrvoles), feble intent comunitari d’alguns ermitans. Diverses religioses ocuparen el lloc vacant, mantenint-se a part de la nova fundació de Vallbona.
Amb el temps hi anirien tanmateix a parar, de manera que Vallbona seria l’únic, però ben durador, resultat de les iniciatives de Ramon d’Anglesola.
Morí quan Vallbona era ja una realitat molt prometedora però no havia aconseguit la incorporació del petit grup que es mantenia a Colobres, malgrat els esforços fets per Ramon en aquest sentit.
(Terrassa, Vallès Occidental, 24 desembre 1874 – Barcelona, 10 desembre 1930)
Jesuïta. Preocupat per l’atenció als malalts inguaribles, promogué l’obra anomenada Cottolengo del Pare Alegre, que no arribà a realitzar-se fins després de la seva mort.
Fou director de les Congregacions Marianes d’adolescents i de joves de Barcelona.
(Sallent, Bages, 23 desembre 1807 – Fontfreda, Llenguadoc, França, 23 octubre 1870)
Eclesiàstic i sant. Conegut popularment per pare Claret. Fill d’un teixidor, després de fer estudis a l’escola de Llotja, i els eclesiàstics, a Vic, on fou ordenat sacerdot (1825), fou rector durant uns quants anys. Passà a Roma per ingressar a la Companyia de Jesús.
Decantat, però, per la vocació missionera, tornà a Catalunya i recorregué a peu tot el país predicant missions populars. Fomentà la predicació i les edicions religioses en llengua catalana (fundà l’editorial Llibreria Religiosa, que publicà obres seves). A Vic, fundà la congregació de fills de l’Immaculat Cor de Maria (1849).
Arquebisbe de Santiago de Cuba (1851-60), hi exercí una gran obra pastoral i social (creació d’entitats benèfiques, caixes d’estalvi, etc). Cridat el 1857 a Madrid, fou confessor d’Isabel II de Borbó, fet que li reportà crítiques. Al concili Vaticà I (1869) defensà el dogma de l’Assumpció de Maria.
Morí exiliat, però la seva despulla fou duta a Vic, a la casa mare de la congregació fundada per ell. Fou canonitzat el 1950.
Dades dels Països Catalans 