(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 5 agost 1714)
Patriota. Germà de Salvador. Col·laborà a les tasques d’informació i espionatge que aquell dirigí en 1713-14.
Durant les seves estades a la Barcelona assetjada servia de capità agregat a la Coronela.
Essent a la muralla de la capital, fou malferit per l’artilleria enemiga. Morí al cap d’unes hores.
(Alella ?, Maresme, segle XVII – segle XVIII)
Organitzador i cap dels serveis secrets catalans del rei-arxiduc Carles III (1713-14).
Mantingué el contacte entre Barcelona, assetjada per les forces filipistes, i el militar Antoni Desvalls, marquès del Poal (entrà a la ciutat i en sortí nombroses vegades).
Posà en marxa un servei d’espionatge, amb xarxes d’agents, i intervingué en l’avituallament de la ciutat.
(Bàrcino ?, segle I – segle II)
(llat: Lucius Licinius Secundae) Llibert de Luci Licini Sura.
Fou, a Bàrcino, un personatge destacat, a qui foren dedicades una vintena d’inscripcions (cas excepcional), datades poc després de l’any 107, per diverses corporacions municipals, com la de Bàrcino i les d’Ausa (Vic) i Iammo (Ciutadella).
Fou accensus del seu patró, a la memòria del qual féu erigir l’arc de Berà, i sèvir augustal de Tàrraco i de Bàrcino.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Baró de Lés. El seu pare havia estat governador de la Vall d’Aran per Felip V i, en fugir-ne després de l’alçament austriacista, fou pres i afusellat pels voluntaris de la Ribagorça (1707).
Represa la Vall pels borbònics, en 1711, Gaspar de Lés en fou nomenat governador. Jurà el càrrec en 1712. Amb el record de la tràgica mort del seu pare, la seva governació es caracteritzà per un seguit de represàlies.
En 1719, declarada la guerra entre França i Espanya, es defensà durament dels francesos, als quals resistí quinze dies a la fortalesa de Castell-lleó. Caigué presoner i fou deportat a França, d’on tornà, un cop signada la pau, per reprendré el càrrec (1721), malgrat l’oposició popular.
(Catalunya, segle XIII)
Agent secret de Pere II el Gran. Fou enviat a Mallorca per preparar-hi l’expedició de l’infant Alfons, tan bon punt les operacions a Catalunya contra els croats francesos prengueren un caire favorable.
El 12 de setembre de 1285 el rei ordenà a Bernat Escrivà que aparellés amb urgència i secret una barca, amb la qual Juneda passà a Mallorca i tingué els contactes que calien per tal de guanyar voluntats a favor de Pere II, que es proposava l’annexió de l’illa.
Acomplida la seva missió, reembarcà tot seguit, abans que es produís la invasió de l’illa.
(Catalunya, segle XIII – Sicília, Itàlia, 1282)
Funcionari jueu al servei de Pere III de Catalunya.
Ocupa diversos càrrecs administratius a Girona i Besalú. Fou home de confiança del monarca, que el nomenà tresorer per a tota la corona. Es cuidà de recaptar l’impost de bovatge.
(Catalunya, 29 setembre 1296 – Tarragona, juliol 1334)
Infant de Catalunya. Fill primogènit de Jaume II de Catalunya i de Blanca d’Anjou. Fou nomenat procurador general del reialme.
Personatge anormal i amb trastorns psíquics que el conduïren a la renúncia dels drets a la primogenitura i a la corona (1319).
Concertat el seu matrimoni amb Elionor de Castella, abandonà la muller un cop finida la cerimònia nupcial a Gandesa (1319), i entrà al convent de predicadors de Tarragona.
L’any següent ingressà a l’orde de Montesa.
(Barcelona ?, segle XV – abans 1524)
Funcionari reial. Fill del veguer de Barcelona i vice-almirall de Catalunya Joan d’Hostalric i Sabastida.
Fou alcaid del palau reial de Palerm (1510) i governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya (1512-20).
Obtingué el privilegi de noblesa el 1513. Es féu construir un bell casal, seu avui del Museu d’Història de Barcelona.
La seva filla Guiomar d’Hostalric-Sabastida es casà (1527) amb el mestre racional Francesc de Gralla i Desplà.
(Barcelona, segle XIV – 1437)
Donzell. Gendre (1418) del secretari reial Bernat Metge.
Formà part del moviment per apoderar-se del govern municipal de la ciutat de Barcelona l’any 1437.
Descobert, morí decapitat a la plaça del Blat de Barcelona per ordre de la reina Maria de Castella.
(Catalunya, segle XV – després 1532)
Noble. Fill de Joan de Gualbes, regent de la cancelleria d’Aragó.
L’any 1518 fou cessat, però fou nomenat regent del Consell d’Aragó (1518-23), i després nomenat vice-canceller de Catalunya (1523-29) i regent de la cancelleria de Mallorca.
Intentà negociar la llibertat comercial de Barcelona amb Amèrica.
Dades dels Països Catalans 