(Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1730 – Vic, Osona, 1798)
Frare franciscà i filòleg.
Deixà inèdita una relació de la seva estada a Palestina (1726-44) titulada Relació de la peregrinació a Jerusalem per un frare franciscà.
També va escriure una gramàtica aràbiga i un vocabulari àrab-castellà.
(Cervera, Segarra, segle XVI – San Liberatore di Maiella, Itàlia, 30 agost 1622)
Erudit i monjo de l’abadia de Montserrat.
Deportat a Nàpols per Felip II de Catalunya, s’escapà a l’abadia de Montecassino, on va escriure De vera existentia corporis sancti Benedicti in Cassinensi Ecclesia (1607) i Chronicon monasterii Cassinensis (1616).
Des del 1610 portà el títol d’abat de San Salvatore de Castellis.
(Catalunya, segle XIII – Trípoli ?, Turquia, després 1303)
Frare de l’Hospital. Actuà a Terra Santa amb els croats.
Fou emissari dels defensors de la plaça d’Acre, atacada i finalment presa pels turcs en 1291, a la de Trípoli.
L’acompanyaven en la seva missió tres catalans més: els templers Guillem de Villalba, Bartomeu de Vilafranca i Guillem d’Hostalric. Tots quatre foren capturats.
Continuaven presos en 1303, any en què Jaume II s’interessava encara perquè fossin alliberats.
(Lliçà de Munt, Vallès Oriental, 1832 – Arenys de Mar, Maresme, 1884)
Frare caputxí. Visqué a Guatemala, El Salvador i Panamà.
És autor d’un Catecismo en lengua de los saseandones, indígenas de Durri y Panamá, obra de la qual es feren dues edicions.
Pocs dies abans de morir havia estat nomenat comissari general de l’orde per a la província d’Espanya.
(Valls, Alt Camp, 1702 – Barcelona, 1762)
Frare dominicà. Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres. Fou catedràtic de teologia a Cervera.
Exercí diversos càrrecs dins de l’orde. Des del 1746 fou prior del convent barceloní de Santa Caterina.
Publicà alguns dels seus sermons i les obres Commentaria in Psalmos i Litteralis et moralis expositio in Exodum.
(Barbastre, Aragó, vers 1580 – Barcelona ?, després 1641)
(o Leonarda de Argensola) Pintor i frare mercedari.
Residí a diferents convents d’aquest orde, com el Puig o Barcelona, on realitzà nombroses obres.
És autor d’El setge de València per Jaume I, L’aparició de sant Jordi als cristians, El miracle del pa i els peixos i Plet entre els religiosos i els cavallers de la Mercè.
(Catalunya, segle XIII)
Frare dominicà. Fou posat de confessor de la guarnició del Puig, durant les campanyes de Jaume I per conquerir València.
Pel gener de 1238, quan el rei visità aquella posició, després de la mort de Bernat Guillem de Montpeller, féu avinent al monarca que la majoria de cavallers, després de prop de dos anys de lluita i de perills, pensaven retirar-se del Puig quan Jaume I els deixés.
L’endemà el rei demanà a Pere de fer un parlament als cavallers, exhortant-los a no deixar el Puig i els prometé que ell no sortiria de terra valenciana fins a retre’n la capital, llavors tots acordaren de restar a la posició.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Frare dominicà.
Durant el setge de Barcelona (1713-14) fou un dels qui més canalitzaren l’esperit religiós del poble a favor de la resistència.
Dirigí moltes pregàries públiques per la bona marxa del conflicte, en especial per l’èxit dels qui lluitaven fora de la capital.
Ocupada la ciutat, els borbònics el detingueren i passà un any d’empresonament a Tortosa. Sembla que després fou expulsat del país.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 3 febrer 1727 – Montserrat, Bages, 5 desembre 1787)
(o Benet Julià i Ros) Músic i frare benedictí. Deixeble de Benet Esteve a l’Escolania de Montserrat.
Ingressà al monestir el 1745. Fou nomenat organista del monestir a partir del 1754.
Compongué obres per a instruments de teclat, una sonata per a clarins i obres religioses per a doble cor i orquestra.
(Signy l’Abbaye, França, 5 desembre 1654 – Montserrat, Bages, 18 novembre 1723)
Escriptor i monjo benedictí, més conegut per fra Josep de les Llànties.
Malgrat no tenir estudis i haver volgut romandre sempre entre els llecs, redactà nombroses obres espirituals, recollides en l’Opera Omnia (1725), que tingueren diverses reedicions.
Dades dels Països Catalans 