(Vallmanyà, Segrià, vers 1600 – Montserrat, Bages, 1678)
Músic i monjo benedictí. Es formà a l’escolania de Montserrat.
Prengué hàbit al mateix monestir en 1619. En fou abat del 1645 al 1649.
En 1650 li fou publicat un Memorial o tratado en favor de los niños escolares y seminario de Nuestra Señora de Montserrat.
(Estadella, Aragó, segle XVI – Catalunya, 1624)
Frare benedictí. Passà la seva vida a Catalunya.
Prengué l’hàbit el 1573 a Montserrat, on havia estat escolà. Ocupà molts càrrecs dins de la comunitat.
Després fou abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols.
Gaudí de bon prestigi.
(Arbeca, Garrigues, 1582 – Montserrat, Bages, 1658)
Compositor i frare benedictí. Pertanyia a la comunitat de Montserrat. Fou mestre de capella notable.
Visqué algun temps a Madrid, on exercí el mateix càrrec.
Altra vegada a Montserrat, en seria abat.
És autor de nombroses composicions de música sacra, avui perdudes o no estudiades.
(Lleida, 1860 – Catalunya ?, 1921)
Escriptor i frare dominicà. Féu estudis parcials de medicina i es llicencià en filosofia i lletres. Fou publicista actiu de la premsa catòlica.
El seu orde l’envià a les Filipines. Fou professor del Col·legi de Sant Tomàs, a Manila.
És autor de poesies diverses i d’obres teatrals en castellà, així com d’alguns llibres docents i d’uns Ensayos de una síntesis de los trabajos realizados por las corporaciones religiosas españolas en Filipinas.
(Vallclara ?, Conca de Barberà, vers 1370 – Poblet, Conca de Barberà, 26 març 1435)
Eclesiàstic. Monjo cistercenc de Poblet, on ingressà entre el 1384 i el 1387, exercí diversos càrrecs administratius (infermer dels pobres, cellere major i majoral del Vilosell) fins que fou rellevat i empresonat, per mala administració.
Vers el 1411 abandonà el monestir, i durant dos anys menà una vida de disbauxa amb dues dones, una d’elles una ex-monja del convent de la Serra de Montblanc.
Penedit, retornà a Poblet. Després es retirà a la cova de la Pena, on féu una llarga penitència i esdevingué famós, fins al punt que, el 1415, Ferran d’Antequera, greument malalt, s’encomanà a la seva pregària, i entre el 1424 i el 1430 tingué com a deixebla Elionor d’Urgell, filla de Jaume el Dissortat, que visqué com a penitent a la cova propera de Nialó; el 1429 la reina Maria volgué visitar ambdós penitents i parlar-hi.
El 1433, per carta, pressionà Guillem Queralt perquè acceptés l’abadiat de Poblet.
Fou enterrat a l’església de Poblet, i fou traslladat a un sepulcre nou el 1490.
Fou tingut en fama de venerable.
Enllaç: Viquipèdia
(Catalunya, segle XII)
Marí i frare del Temple.
El 1188 comandava les quaranta galeres trameses per Guillem II de Sicília en auxili de la plaça de Tir, on els croats eren assetjats pels turcs de Saladí.
Trencà el bloqueig naval que sofria la ciutat llençant una nau encesa sobre els vaixells enemics, molts dels quals resultaren cremats.
Introduït un fort auxili, els turcs hagueren d’alçar el setge.
(Terrassa, Vallès Occidental, 5 juliol 1878 – Montserrat, Bages, 13 maig 1946)
Monjo benedictí de Montserrat, on havia estat escolà (1886-94) i sacerdot (1902). Germà d’Adeodat F.
Després d’ésser consultor de la Congregació Benedictina de Subiaco, fou elegit abat coadjutor de l’abat Deàs (1912).
Convertit ja en abat titular, el seu abadiat fou remarcable per l’esforç en pro de la cultura dels monjos i la presència montserratina a Catalunya. Restaurà la Biblioteca del monestir.
Des del 1941 tingué com a coadjutor l’abat Aureli M. Escarré.
(Manresa, Bages, vers 1650 – 1709)
Frare caputxí. Prengué hàbit al convent de Sarrià el 1663. Fou provincial de l’orde en 1696-99 i en 1704-07.
És autor d’una Enseñanza práctica de la vida espiritual (1693, reeditada el 1696 i 1796), i d’una Colección de meditaciones para la práctica de la oración mental (1700).
(Catalunya, segle XIV – Santes Creus, Alt Camp, 1428)
Cronista. Monjo de Santes Creus.
És autor d’una història de Catalunya, inèdita, referent al segle XIII i d’un Compendi de les coses del monestir de Santes Creus.
Es destacà per les llegendes que creà i divulgà, en especial la de Galceran de Pinós (segle XVI).
(Lleida, vers 1414 – mar Mediterrània, 1454)
Frare mercenari. Tingué bon prestigi per les seves intenses activitats.
Navegant cap a Àfrica amb la missió de redimir captius, la seva nau fou capturada pels turcs. Aquests el martiritzaren amb sagetes i llançaren el seu cadàver al mar.
L’Església el declarà venerable.
Dades dels Països Catalans 