(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XVI – Escaladei, Priorat, 1605)
Frare cartoixà. Prengué l’hàbit en 1567. Tingué gran fama per les seves virtuts.
Del 1595 al 1599 fou prior de Scala Coeli, prop d’Évora (Portugal), i en 1603 fou nomenat prior d’Escaladei, cartoixa on s’havia format abans del seu trasllat a terres portugueses.
(Catalunya, segle XIV)
Cavaller i frare santjoanista. Era lloctinent del castellà d’Amposta.
El 1374 era un dels principals ajudants de l’infant Martí per a les mesures adoptades a la frontera d’Aragó davant la perspectiva d’incursió de mercenaris des de Castella.
(Llavorsí, Pallars Sobirà, 1811 – Olot, Garrotxa, 1897)
Frare caputxí. Prengué l’hàbit el 1833.
Visqué molts anys a Tremp.
Tingué una gran fama popular per les seves virtuts.
(Montclar de Berguedà, Berguedà, 1867 – Arenys de Mar, Maresme, 1934)
Frare caputxí (1882). Fou ordenat el 1892, essent a les missions de l’Equador.
El 1905 era nomenat primer prefecte de les missions de Caquetà (Colòmbia). Exercí el càrrec fins que es retirà a Catalunya el 1930.
És autor d’una sèrie de Relaciones de la misión de Caquetá y Putumayo.
Veure> Dalmau Moner (eremita i sant català, 1291-1341).
(Tagamanent, Vallès Oriental, segle XII – Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1165)
Frare agustí. Visqué al monestir de Sant Joan de les Abadesses. Tingué gran prestigi pel seu bon seny i l’austeritat dels seus costums.
Les seves restes foren posades en un sepulcre de marbre el 1312.
Fou declarat beat per l’església catòlica; la seva diada és el 12 de setembre.
(Barcelona, 1677 – 1743)
Frare augustinià i filòsof. Professor i, més tard, catedràtic de filosofia de la Universitat de Barcelona.
Romangué a la ciutat durant el setge de 1713-14 com a destacat partidari de la resistència contra Felip V de Borbó.
El 1729 entrà com a membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.
Dels seus escrits destaca la Vida del venerable Antonio Centena, deán de la Santa Iglesia Catedral de Barcelona (pòstuma, 1744).
(Figueres, Alt Empordà, 21 agost 1933 – Montserrat, Bages, octubre 1965)
Escriptor i monjo de Montserrat. Col·laborava a “Serra d’Or”.
Un recull pòstum dels seus escrits fou publicat amb el títol de Coses dels homes, coses de Déu.
(Estadella, Aragó, segle XVI – Catalunya, 1624)
Frare benedictí. Passà la seva vida a Catalunya. Prengué l’hàbit el 1573 a Montserrat, on havia estat escolà. Ocupà molts càrrecs dins de la comunitat.
Després fou abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols. Gaudí de bon prestigi.
(Vallclara ?, Conca de Barberà, vers 1370 – Poblet, Conca de Barberà, 26 març 1435)
Eclesiàstic. Monjo cistercenc de Poblet, on ingressà entre el 1384 i el 1387, exercí diversos càrrecs administratius (infermer dels pobres, cellerer major i majoral del Vilosell) fins que fou rellevat i empresonat, per mala administració.
Vers el 1411 abandonà el monestir, i durant dos anys menà una vida de disbauxa amb dues dones, una d’elles una ex-monja del convent de la Serra de Montblanc.
Penedit, retornà a Poblet. Després es retirà a la cova de la Pena, on féu una llarga penitència i esdevingué famós, fins al punt que, el 1415, Ferran I d’Antequera, greument malalt, s’encomanà a la seva pregària, i entre el 1424 i el 1430 tingué com a deixebla Elionor d’Urgell, filla de Jaume II el Dissortat, que visqué com a penitent a la cova propera de Nialó; el 1429 la reina Maria de Castella volgué visitar ambdós penitents i parlar-hi.
El 1433, per carta, pressionà Guillem de Queralt perquè acceptés l’abadiat de Poblet.
Fou enterrat a l’església de Poblet, i fou traslladat a un sepulcre nou el 1490. Fou tingut en fama de venerable.
Dades dels Països Catalans 