(Catalunya, segle XIII – Barletta, Itàlia, 1300)
Frare de l’Hospital. El 1297 fou elegit gran mestre de l’orde.
En negligí l’administració a causa del seu lliurament absolut a la pregària, que li absorbia quasi totes les hores d’activitat.
El papa Bonifaci VIII l’amonestà per aquella exageració, encara que sense resultat.
(Mas Santas Puèlas, França, vers 1180 – Barcelona, 6 maig 1256)
Mercedari i sant, fundador (1218), amb Ramon de Penyafort, de l’orde de la Mercè o de la Misericòrdia (a Barcelona), dedicat al rescat de captius.
Nomenat primer mestre de l’orde, va governar-lo durant 31 anys.
Alexandre VII va canonitzar-lo l’any 1655.
(Lleida, vers 1200 – 2 octubre 1256)
Frare dominicà i bisbe de Lleida. Era de la família Peralta de Lleida i consta com a canonge el 1244. Seguint l’exemple del bisbe Guillem de Barberà i els consells de sant Ramon de Penyafort es féu dominicà.
Es remarcà per la seva virtut i fou elegit bisbe a la mort del seu antecessor (1255), però es resistí a acceptar. Consta la seva actuació episcopal pel maig de 1256, i morí quatre mesos després.
Hom el venera com a sant, sense, però, haver estat mai reconegut oficialment el seu culte.
(el Papiol, Baix Llobregat, 1885 – Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental, 21 gener 1937)
(Esteve Santacana i Armengol) Frare caputxí. Fou missioner a les Filipines i a l’Amèrica Central.
Morí víctima dels desordres anti-religiosos dels primers mesos de la guerra civil.
És autor de diversos llibres, entre els quals destaca el titulat El protestantismo ante la Biblia.
(Manresa, Bages, 1409 – Castres, Llenguadoc, 1450)
Predicador i beat. Era frare dominicà (1420) al convent de Sant Pere Màrtir de Manresa.
El 1436 es traslladà a Castres, on tingué una gran anomenada com a predicador i miracler.
Rebé culte com a beat a la catedral de Castres i a la seu de Manresa.
La seva diada és el 20 de juny.
(Portugal, 1554 – Catalunya ?, 1646)
Frare agustí. Estudià cànons i lleis a Portugal, i professà a Barcelona després de graduar-se batxiller a Salamanca.
Va ésser prior dels convents de Girona i Lleida, i definidor i provincial d’Aragó. Explicà arts a la universitat de Tarragona, i teologia a Lleida. Lluís XIII el féu predicador i almoiner seu.
És autor de les obres Historia de la vida y milagros del P. San Juan de Santa Facunda (1604), Sermones de Adviento, festividades y santos (1635), Sermones de la Inmaculada Concepción de Nuestra Señora, Tractatus de Conceptione Deiparae Virginis Immaculatae (1648) i Sermones de Cuaresma (1633-34).
(Olp, Pallars Sobirà, 1647 – Barcelona, 1695)
Frare caputxí.
Escriví un curs de filosofia segons els principis de sant Bonaventura. Morí sense acabar l’obra, que fou represa fins al final pel pare Rafael d’Olot.
L’obra es titula Cursus philosophicus ad mentem seraphici doctoris D. Bonaventurae, en tres volums, el primer dels quals aparegué el 1691.
(Olot, Garrotxa, 1774 – Vic, Osona, 1828)
Frare caputxí. Conegut per l’apòstol de l’Empordà. El seu nom real era Esteve Fàbregas i Sala.
A Vic fou director espiritual de la mare Joaquima de Vedruna, amb la qual fundà la institució de Germanes de la Penitència de Sant Francesc, canviada en Germanes Carmelites de la Caritat el 1826, per orientació del bisbe Corcuera. Escriví les constitucions de la nova institució.
El pare Nonell, jesuïta, ha publicat el seu epistolari amb santa Joaquima de Vedruna.
(Olot, Garrotxa, 1628 – 1713)
Frare caputxí. Fou provincial de l’orde (1682-84).
És autor de les obres Eludicata de sermons (1663), Joiell preciós de la tercera ordre del Nostre Pare Sant Francesc (1679), Concepto cronológico de las quarenta horas (1679), Escuela de devoción y perfección de la V.O.T. (1707) i quatre volums manuscrits de sermons.
(el Vilar de Cabó, Alt Urgell, 1900 – Jerusalem, Palestina, 1930)
Monjo de Montserrat i biblista. Encarregat del taller d’impremta de l’abadia de Montserrat, impulsà la biblioteca monàstica i es dedicà activament als estudis bíblics.
Escriví un compendi gramatical de grec bíblic, en dos volums, i li foren encomanades la traducció i les notes de les epístoles de sant Pau per a la Bíblia de Montserrat (volums XXI i XXII).
Passà els darrers quatre anys de la seva vida viatjant per les illes gregues, l’Àsia Menor i Palestina, en cerca de material documental per als seus estudis.
Dades dels Països Catalans 