(Catalunya, segle XV – Montserrat, Bages, segle XV)
Frare benedictí. Pertanyia a la comunitat de Montserrat.
És autor d’alguns escrits.
Trameté diverses obres piadoses a la reina governadora Maria, muller d’Alfons IV el Magnànim.
(Catalunya, segle XV – Montserrat, Bages, segle XV)
Frare benedictí. Pertanyia a la comunitat de Montserrat.
És autor d’alguns escrits.
Trameté diverses obres piadoses a la reina governadora Maria, muller d’Alfons IV el Magnànim.
(Catalunya, segle XVIII)
Frare agustí.
És autor de les obres La soberbia francesa humillada y la humildad española exaltada (1792), El amor de Santa María Magdalena (1794) i el tractat inèdit en tres volums Philosophiae cursis.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Hebraista i frare franciscà.
Era professor de teologia, sagrada escriptura i hebreu a la Universitat de Barcelona.
El 1705 enllestí una gramàtica hebraica i una altra de caldaica, que no foren publicades.
(Catalunya, segle XVI)
Monjo.
Alguns autors indiquen que fou l’inventor dels primers mètodes d’ensenyament als sords-muts, i que les seves experiències foren els que serien desenvolupades, amb major ressò, pels francesos L’Epée i Sicard.
(Catalunya, segle XVIII – Girona, 1809)
Frare caputxí. Abans d’entrar en religió serví en un vaixell corsari.
Trobant-se a Girona quan la plaça fou assetjada pels napoleònics, s’oferí com a artiller i fou acceptat. Ascendí a oficial.
Servia al castell de Montjuïc. Morí en el curs d’una sortida.
(Barcelona, 1547 – 1620)
Predicador. Frare dominicà. Fou catedràtic de teologia i sagrada escriptura a la Universitat de Barcelona.
De gran fama com a orador, predicà durant disset anys seguits els sermons de quaresma de l’església del Pi, amb un gran èxit.
Autor de treballs hagiogràfics com Vida i martiri i trasllació a Catalunya de Santa Madrona (1594). El 1592 publicà també dos Sermons de la Soledat de la Reina dels Àngels i de Sant Ramon de Penyafort i l’Exposició sobre el psalm “Miserere mei Deus”, de David, amb un tractat del sagrament de la Penitència.
(Lleida, segle XVIII)
Monjo cistercenc. Fou prior de Poblet i tingué fama de bon predicador.
Autor d’una obra inèdita en nou volums, Recopilación histórica de los sucesos de la Europa desde 1640 hasta 1775, i d’un Ramillete de mil flores, en sermones panegíricos y morales, imprès a Barcelona el 1743.
(Catalunya, segle XVI)
Frare i poeta. Pertanyia a la comunitat de Sant Jeroni de la Murtra.
Versificà en llengua catalana. N’ha restat un sonet de contingut teològic adreçat a Pere Serafí.
La qualitat d’aquesta composició és remarcable, i sembla revelar l’existència d’un poeta notable i gairebé desconegut en aquest període de decadència literària.
(Catalunya, segle XIII – Barletta, Itàlia, 1300)
Frare de l’Hospital. El 1297 fou elegit gran mestre de l’orde.
En negligí l’administració a causa del seu lliurament absolut a la pregària, que li absorbia quasi totes les hores d’activitat.
El papa Bonifaci VIII l’amonestà per aquella exageració, encara que sense resultat.
(Mas Santas Puèlas, França, vers 1180 – Barcelona, 6 maig 1256)
Mercedari i sant, fundador (1218), amb Ramon de Penyafort, de l’orde de la Mercè o de la Misericòrdia (a Barcelona), dedicat al rescat de captius.
Nomenat primer mestre de l’orde, va governar-lo durant 31 anys.
Alexandre VII va canonitzar-lo l’any 1655.