Arxiu d'etiquetes: França (morts a)

Gallay, Jaume Francesc

Deixa un comentari

(Perpinyà, 8 desembre 1795 – París, França, 18 octubre 1864)

Músic i instrumentista de trompa. A catorze anys donà a conèixer al Teatre de Perpinyà les seves qualitats com a trompetista. Director de la Societat Musical de Perpinyà (1818).

Anà a París (1820), on fou membre de la capella reial de Carles X a partir del 1825 i entrà al servei de Lluís Felip el 1832. Fou professor de trompa del Conservatori de París (1842-60).

Escriví un mètode complert de trompa i compongué nombroses peces, especialment per a aquest instrument (Concert en fa, Rondeau pastoral, fantasies, solos, duos, quartets, estudis nocturns, preludis, capricis, exercicis).

Frontera i Bauzà, Jeroni

Deixa un comentari

(Sóller, Mallorca, 1823 – París ?, França, 1892)

Matemàtic. Estudià a Tolosa i es doctorà en ciències (1851) a París, on exercí després l’ensenyament.

Publicà Thèses d’analyse et de mécanique (1851) i Éléments de géometrie analytique (1854), obra que serví de text a les universitats franceses.

Fressé-Montval, Enric

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1795 – París ?, França, segle XIX)

Escriptor. Residí a París, on fou professor de l’Institut Històric i de l’Ateneu Imperial.

És autor d’obres docents i d’altres escrits, tots en francès.

Fraisse, Francesc

Deixa un comentari

(Rosselló, 1800 – Seta, Llenguadoc, 1873)

Agrònom. Fou membre actiu del consell municipal de Perpinyà en 1830-48. Fundà a la ciutat d’Escola Industrial.

Introduí els pous artesians a la regió i fou un dels fundadors de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals.

Ferrer – dominic, s. XIII-

Deixa un comentari

(Vilallonga ?, Rosselló, segle XIII – França, segle XIII)

Dominicà. El 1252 era prior del convent de Carcassona, i el 1272 i el 1278 ensenyà teologia a París, a la mateixa càtedra en què poc abans ho havia fet Tomàs d’Aquino, de qui rebé una marcada influència.

Participà en una disputa quodlibetal, de la qual es conserva el manuscrit; també es conserven alguns sermons que li han estat atribuïts.

El seu pensament assenyala l’evolució de l’augustinisme cap a l’aristotelisme en la seva forma tomista, la qual acabà essent general dins l’orde dominicà.

Faraill, Gabriel

Deixa un comentari

(Sant Marçal, Rosselló, 5 desembre 1839 – París, França, 10 març 1892)

Escultor. Format a Perpinyà i, becat, a París, on fou deixeble de Jean B. Eugène Farochon; el bust que féu d’aquest es conserva al Louvre.

És autor del monument a Jacint Rigau, de Perpinyà, i al museu d’aquesta ciutat té diverses obres.

Fabre, Josep

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1744 – París, França, 19 juny 1794)

Advocat a Perpinyà. Secretari del directori departamental dels Pirineus Orientals (1792).

Secundà Francesc Xavier Llucià en l’arrestament dels perpinyanesos executats a París el 1792 i intervingué en l’empresonament (1793) de 32 ciutadans perpinyanesos a Montpeller.

El 1794 fou arrestat amb Llucià, conduït a París i executat.

Ey, Enric

Deixa un comentari

(Banyuls dels Aspres, Rosselló, 10 agost 1900 – París, França, 8 novembre 1977)

Psiquiatre. Estudià medicina a Tolosa i a París, i filosofia a París. Fou director de l’hospital psiquiàtric de Bonneval (Illa de França) del 1933 al 1970, i tingué una ininterrompuda activitat docent.

Fundà els congressos mundials de psiquiatria (1950), fou conseller tècnic de l’OMS i delegat per l’Associació Mundial de Psiquiatria a la Comunitat Econòmica Europea. Doctor honoris causa de les universitats de Zuric, Lima, Mont-real, Hamburg i Barcelona.

Publicà un gran nombre de treballs i obres, entre les quals destaquen Études psychiatriques i Manuel de psychiatrie. Retirat a Banyuls dels Aspres, preparà un tractat sobre al·lucinacions i una història de la psiquiatria.

Col·laborà a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada i en la col·lecció “Monografies Mèdiques”.

Espié, Adolf d’

Deixa un comentari

(Banyuls de la Marenda, Rosselló, 28 gener 1878 – Niça, França, 5 setembre 1956)

Polític i novel·lista. Prengué com a escriptor el pseudònim de Jean de la Hire.

Fou periodista a París, fundà el diari “Le Catalan” i participà en la vida política del Rosselló. Era republicà socialista.

Escriví Le nyctalope i La roue fulgurante, novel·les d’anticipació, i A l’ombre de lord Byron, evocació novel·lada del poeta.

Escarrà, Joan

Deixa un comentari

(Perpinyà, 10 abril 1885 – París, França, 14 agost 1955)

Alpinista i jurista. Fou un dels principals impulsors del ressorgiment del muntanyisme pirinenc. Efectuà nombroses ascensions, especialment al Canigó, que escalà per les seves vies més difícils.

Fou president del Club Alpin Français i organitzador de l’expedició francesa de 1936-37 a l’Himàlaia.

Era professor de dret especialitzat en les institucions de la Xina.