Antoni Flinch (Catalunya, segle XIX) Forjador. Té obres remarcables a diverses residències particulars de Barcelona.
Joan Flinch (Catalunya, segle XIX) Forjador. Les seves obres foren molt estimades. Algunes d’elles obtingueren la medalla d’argent a l’exposició de Ferros Artístics celebrada a Barcelona el 1921.
(l’Arboç, Baix Penedès, 1866 – Catalunya, 1942)
Forjador. Obtingué bon nombre de premis pels seus remarcables treballs artístics.
(Catalunya, segle XVI – Barcelona ?, segle XVI)
Forjador. Autor d’una reixa de la Cambra Daurada (1542) del palau de la Generalitat de Barcelona i d’una altra a la capella de Sant Agustí.
(Barcelona, 1873 – 1926)
Forjador i repussador. S’ermerçà també en la ceràmica i en la pintura, amb el mestratge d’Antoni Serra, així com en l’escultura, en què fou deixeble de Rossend Nobas. En aquest aspecte col·laborà amb Jaume Escriu.
Prengué part en exposicions a Barcelona i Madrid.
Entre les obres de ferro notables hi ha les dels llums del despatx de la presidència al palau de la Generalitat de Catalunya i les del palauet Garí a Argentona.
(Barcelona, 24 setembre 1901 – Ceret, Vallespir, 1 març 1980)
Escultor i forjador. Estudià amb Lluís Labarta i fou deixeble de Josep Llimona.
Aprengué a treballar el metall, i arribà a ésser un gran mestre en la seva especialitat. Amplià estudis a França, país on residí des del 1939.
Prengué part en nombroses exposicions col·lectives i fou distingit amb diversos premis i accèssits. Fou professor d’escultura a l’Escola Nacional de Belles Arts d’Orleans.
Juntament amb la dibuixant Lola Anglada és l’autor de la figura d’El més petit de tots, també fou l’autor del bust d’Arístides Maillol al Museu de Perpinyà.
(Barcelona, 11 juliol 1902 – segle XX)
Forjador. Començà a treballar a set anys com a aprenent de serraller.
Posteriorment s’afeccionà als treballs de ferro forjat. Muntà taller propi a Barcelona el 1927. Produí en aquesta etapa un gran nombre d’obres que asseguren el seu prestigi.
S’exilià a França el 1939, on visqué a la ciutat de Revel, on continuà la seva activitat. Ha participat en una cinquantena d’exposicions.
Li han estat atorgats premis d’importància. Té obres a diversos museus.
També és forjador notable el seu fill homònim.
(Barcelona, 9 juliol 1896 – 19 juny 1994)
Forjador. Treballà en les serralleries dels edificis de la Caixa de Pensions i delegació d’Hisenda a la Via Laietana i realitzà les portes de ferro de l’estació de França a Barcelona, els canelobres de la Santa Cova de Montserrat, els lampadaris de la capella del Sant Crist de Lepant de la catedral de Barcelona i el vergat del Museu de la Muntanyeta a Dénia.
(Càlig, Baix Maestrat, 20 maig 1890 – Barcelona, 27 març 1959)
Mestre forjador. Fill del pintor Gerard Alegre i Alemany. S’inspirà en les formes tradicionals de la forja romànica i gòtica catalana. Fou professor de forja artística a l’Escola del Treball de Barcelona.
Entre les seves obres cal citar, a Barcelona, la porta de ferro de l’edifici de l’Institut de la Dona Treballadora i les reixes interiors del palau de la Generalitat.
Està representat al Museu Cau Ferrat, de Sitges.
Dades dels Països Catalans 