(País Valencià, segle XIII – València ?, després 1276)
Gran financer. Pertanyent a la minoria hebrea. Gaudí de gran consideració a la cort de Jaume I el Conqueridor, al qual prestà en diverses ocasions quantitats importants.
El 1260 fou nomenat batlle de Saragossa, per tal de cobrar-hi en nom del monarca rendes i drets de benefici reial.
El 1276 era batlle reial de València, on rebé noves distincions del rei, algunes d’elles extensives al seu fill Salomó de Cavalleria.
(València, 22 maig 1814 – Madrid, 19 agost 1889)
Polític, navilier i financer. Germà d’Andreu. Enquadrat en el partit moderat, fou alcalde de València (1845-50). Fundà la Sociedad Valenciana de Crédito y Fomento i fou concessionari i constructor dels ferrocarrils valencians, així com del proveïment d’aigües a València (1850) i de l’ampliació de les instal·lacions del port.
El 1860 fundà a Madrid la Sociedad Central Española de Crédito, dedicada al préstec, subministració de tabac, etc. Fou elegit diputat i senador en nombroses ocasions. El 1875 li fou atorgat el títol de marquès de Campo.
Els últims anys de la seva vida formà una companyia naviliera que organitzà les primeres línies de vapor directes a les Filipines, Puerto Rico i Cuba.
Escriví, entre altres obres, uns Apuntes sobre un plan de Hacienda (1876).
(València, 1822 – 1879)
Financer. Col·laborà a les empreses del seu germà Josep Campo, especialment a la creació i al desenvolupament de la Societat de Ferrocarrils Valencians, de la qual fou gerent des del 1868. Havia militat al partit progressista.
Publicà alguns estudis sobre el sistema tributari espanyol.
(Saragossa, Aragó, segle XIV – vers 1410)
Financer. D’origen hebreu, al servei dels reis Pere III el Cerimoniós i Martí I l’Humà. Comissari reial des del 1380, exercí una considerable influència en la cort fins al 1388.
El 1396 fou banquer de l’arquebisbe de Saragossa i, posteriorment, passà al servei de Martí I, el qual el designà (1401) per tractar amb els diputats d’Aragó i li encomanà altres missions financeres (1403-07).
(Illes Balears, segle XVIII – segle XIX)
Financer. Fill de Guillem Descatllar i d’Olesa.
Obtingué el títol de marquès des Palmer (1817) en compensació dels grans deutes contrets per la corona amb la família.
(València, 1439 – Alcalà de Henares, Madrid, febrer 1498)
Cavaller. Descendent d’un família de jueus conversos originària de Calataiud, és considerat com un important col·laborador financer de les empreses de Ferran II el Catòlic. Ja el seu pare havia rebut de Joan II el Sense Fe l’arrendament de certs drets dels genovesos.
Lluís entrà al servei de la casa reial el 1478, i el 1481 el rei Ferran el nomenà escrivà de ració. La seva intervenció durant les negociacions de Santa Fe (1492) entre Colom i Ferran el Catòlic fou determinant, ja que va bestreure una quantitat important de maravedisos que facilità l’empresa colombina d’Amèrica.
Fou recompensat pels reis amb els béns procedents de les confiscacions d’heretges i apòstates del regne de València.
(Estats Units d’Amèrica, 1852 – 1927)
Financer. Introduí Ramon Casas com a retratista als EUA, i el 1910 adquirí un edifici a Sitges i hi instal·là el museu Maricel.
Ell i la seva família van regalar a l’Art Institute de Chicago peces com el Sant Jordi de Bernat Martorell.
(Barcelona, 25 octubre 1963 – abril 1982)
(Bankunión) Entitat bancària. Constituïda per a la promoció de tot tipus de societats industrials o agrícoles.
El capital inicial de 600 milions de pessetes fou subscrit per uns quatre-cents industrials espanyols, pel Banc Atlàntic i el Banco de Ribagorza i per diversos grups financers estrangers.
Degut a greus problemes financers i l’escassa rendibilitat del seu immobilitzat, el 1982 fou adjudicat al Banc Hispà Americà.
(Barcelona, 1131 – 1209)
Metge, nassí jueu, financer i diplomàtic al servei dels reis Alfons el Trobador i Pere el Catòlic. És un dels tres savis jueus que trobà a Barcelona el viatger Benjamí de Tudela.
Cap al 1196 escriví sis cartes retòriques a la comunitat de Narbona sobre l’afer d’un agitador. N’escriví també una altra que defensava l’obra de Maimònides i uns tractats de medicina.
Amb la seva activitat i el seu mecenatge contribuí que el call barceloní esdevingués un centre de cultura hebrea.
Títol amb què és conegut el financer i polític català Joan Claudi Güell i de Churruca (1905-58).
Dades dels Països Catalans 