Arxiu d'etiquetes: filipistes

Serclaes de Tilly, Albert Octavius ‘T

Deixa un comentari

(Brussel·les, Bèlgica, 22 desembre 1646 – Barcelona, 3 setembre 1715)

Militar i polític.

Passà al servei de Felip V; lluità en la guerra de Successió (Catalunya, 1709-10 i 1713-14), fet que li valgué els càrrecs de capità general d’Aragó (1711-14) i capità general de Catalunya (1714-15), en substitució, aquest darrer, del duc de Berwick.

Exercí la repressió contra els austriacistes, intervingué en la planificació de la Ciutadella de Barcelona i donà l’ordre de traslladar la universitat a Cervera, per a la qual nomenà catedràtics i rector.

Saiol, Baltasar de

2 Respostes

(Barcelona, 1656 – Poblet, Conca de Barberà, 1738)

Eclesiàstic i escriptor. Sembla que fou partidari de Felip V, i per això fou elegit tres vegades abat quadriennal del monestir de Poblet (1716-20, 1724-28 i 1732-36).

Impulsà obres d’importància al monestir, com la façana de l’església major i la capella de Santa Tecla.

És autor d’escrits, com Grandezas del Real Monasterio de Poblet, Commentarium in libris Edra,Commentarium in libros Paralipomenon i Profecia dels reis d’Aragó i Castella.

Saboya Moura, Corterreal y Montcada, Francisco Pío de

Deixa un comentari

(Castella, segle XVII – 1723)

Marquès de Castel-Rodrigo. Capità general de Catalunya (1715-21).

Fou l’home de la repressió de la guerra de Successió i que posà els fonaments de la Nova Planta a Catalunya.

Sabater i de Copons, Antoni de

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – 18 octubre 1744)

Noble (marquès de Benavent) i polític. Intervingué en la guerra de Successió.

En la Junta de Braços del 1713 a Barcelona es mostrà disconforme amb la decisió de continuar la resistència, i va sortir de la capital per instal·lar-se a Mataró. D’allà estant col·laborà amb els ocupants borbònics. Fou exclòs de la llista dels elegibles per al Consell de Cent i la Generalitat.

Després de la capitulació, el duc de Berwick el nomenà president de la Junta provisional d’administradors municipals, i posteriorment va ésser un dels vint-i-quatre regidors del primer ajuntament borbònic de Barcelona.

Rez, Alexandre de

1 Resposta

(Alemanya ?, segle XVII – Catalunya ?, segle XVIII)

(o Retz) Arquitecte i enginyer militar. Arribat a Catalunya amb l’exèrcit de Felip V, del qual era brigadier.

Projectà la nova església de Sant Agustí de Barcelona, que construí Pere Bertran i per a la qual Pere Costa projectà la façana.

Introduí algunes modificacions al projecte de la Universitat de Cervera (1720) i projectà i dirigí les obres de la capella de la Ciutadella de Barcelona.

Prohibició d’Ús d’Armes

(Barcelona, 15 setembre 1714)

Ordre de les autoritats borbòniques que obligava tots els ciutadans particulars de la ciutat a lliurar totes les armes blanques i de foc que posseïssin, inclosos els ganivets de punta.

L’ordre fou aplicada amb altres bàndols a tots els naturals de Catalunya i de manera tan rigorosa que ha estat considerada sempre una de les principals vexacions comeses pels filipistes.

La prohibició fou mantinguda durant tot el segle XVIII, encara que en ocasions (guerres, amenaces d’invasió, etc) calgué fer-hi importants excepcions, com la realitzada en restablir-se el sometent, durant la Guerra Gran.

El maig de 1808, durant l’ocupació napoleònica, fou retornada als catalans la llibertat d’ús d’armes, per ordre de Murat, que volia congraciar-se amb els catalans. Un mes més tard, però, la prohibició fou restablerta davant els atemptats soferts per l’invasor.

Prats i Mates, Salvador de

(Figueres, Alt Empordà, 1673 – Barcelona ?, 1747)

Polític i militar. Fou un dels executors del Decret de Nova Planta i tingué molta participació en la consolidació del règim borbònic a Catalunya.

De família de notaris, abandonà la vila nadiua i participà en la guerra de Successió a favor dels Borbons. Fou secretari del duc de Berwick, el qual, un cop caiguda Barcelona, el nomenà secretari de la Reial Junta de Govern i Justícia Interina.

Després Felip V li encomanà l’Escrivania principal de la Reial Audiència, càrrec que quedà vinculat als seus familiars, ennoblits amb la baronia de Serrahí.

Pons i d’Esquerrer, Lluís de

(Montclar de Berguedà, Berguedà, segle XVII – Solsona, Solsonès, 1685)

Prelat. Era frare benedictí.

Fidel a Felip IV, abandonà el monestir de Ripoll, on vivia, durant la guerra dels Segadors. Fou abat del monestir d’Arles.

El 1664 rebé el nomenament de bisbe de Solsona, com a successor de Francesc Roger.

Féu editar les Constitucions promulgades anteriorment a la seva diòcesi, i un Ritual del papa Pau V. Celebrà dos sínodes diocesans.

Fou succeït per Manuel d’Alba.

Peresteve, Joan

(Catalunya, segle XVII – Ripoll, Ripollès, 1737)

Armer. Fou armer de Carles II de Catalunya. Treballà força temps a Barcelona.

El 1714 fou nomenat mestre armer de la capital.

Era el pare de Climent Peresteve i Sivilla (Ripoll, Ripollès, 1694 – Catalunya, segle XVIII)  Armer. Fou armer de la cort de Felip V de Borbó. En 1762, arran de la guerra contra Anglaterra i Portugal, fabricà moltes armes, entre elles canons.

Patiño Rosales, José

(Milà, Itàlia, 11 abril 1666 – La Granja de San Ildefonso, Segòvia, 3 novembre 1736)

Polític i funcionari.

Sota la protecció d’Orry, fou nomenat superintendent de Catalunya (1713), on ideà la reforma de la legislació administrativa catalana coneguda com a Decret de Nova Planta i començà de posar en pràctica el cadastre.

Presidí la Reial Junta del Principat, creada pel duc de Berwick en substitució de la Diputació.