(Barcelona, 3 maig 1881 – Sant Andreu de la Barca, Baix Llobregat, 3 setembre 1950)
Farmacèutic (1901). Fou secretari de la Institució Catalana d’Història Natural (1901-03).
Publicà diverses obres científiques i un volum de Notes per a la història de la Baronia de Castellvell de Rosanes, Martorell, Abrera, Castellví, Castellbisbal, Sant Andreu de la Barca i Sant Esteve Sesrovires (1929).
(Blanes, Selva, 23 febrer 1734 – Madrid, 6 maig 1793)
Botànic i farmacèutic. Catedràtic del Jardí Botànic de Madrid, publicà monografies sobre diverses plantes, i fou traductor i comentarista de les obres de Linné.
Pertanyia a l’Acadèmia de Medicina de Madrid, a la de Ciències i Arts de Barcelona i a d’altres corporacions científiques.
Va escriure Explicación de la filosofía y fundamentos botánicos de Linneo (1778) i Parte práctica de Botánica del caballero Carlos Linneo (1784).
(Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès, 1881 – Palma de Mallorca, 1956)
Botànic i farmacèutic.
Impulsà la fundació de la Societat d’Història Natural de les Balears i centrà els seus estudis en la flora de Mallorca i Cabrera.
Publicà Les plantes medicinals baleàriques (1954) i, pòstumament, Catàleg de la flòrula de Cabrera i dels illots que l’envolten (1976).
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1881 – l’Havana, Cuba, 1953)
Polític i farmacèutic.
Des del 1907 residia a l’Havana, on fundà un negoci de drogueria.
A la capital cubana presidí l’Orfeó Català, i dirigí la revista “La Nova Catalunya”.
(Valls, Alt Camp, segle XIX – Barcelona, 1850)
Farmacèutic.
Publicà Prontuario manual de la provincia de Barcelona… (1835) i Guia estadística y manual de Barcelona (1836), en col·laboració amb Pere Felip Monlau.
(Sant Celoni, Vallès Oriental, 10 juny 1693 – Madrid, 1768)
Botànic i farmacèutic. S’establí com a apotecari, successivament a Sant Cugat del Vallès i a Barcelona.
En 1739 publicà els seus treballs Sobre la cerviana i Sobre el Cotyledon Hispanica. L’any següent fou nomenat farmacèutic major de l’exèrcit espanyol expedicionari a Menorca.
A partir del 1748 residí a Madrid, on fou farmacèutic major de dos hospitals i posteriorment, en 1755, professor del Jardín Botánico.
Recollí un herbari extensíssim, que resultà destruït en gran part per un incendi.
Es relacionà amb Linneu. El seu nom serví per a designar una família de plantes.
(Barcelona, 3 desembre 1926 – 19 maig 2007)
Doctor en farmàcia. Membre de l’Acadèmia de Farmàcia i de la de Medicina de Catalunya, membre de diverses societats d’història de la farmàcia i professor d’història de la farmàcia a la Universitat de Barcelona.
És autor de nombrosos articles i estudis de la seva especialitat, entre d’altres Aproximación a la historia de la “Acadèmia de Farmàcia de Catalunya” (1972). La conspiració de les metzines. Barcelona 1818 (1974), Cien años de vida farmacéutica barcelonesa (1830-1939) (1982).
El 1997 va publicar Aportació a la història de la farmàcia catalana (1285-1997), que li va valdre que li atorguessin la medalla George Urdang 1999, prestigiós premi concedit per l’American Institute of the History of Pharmacy.
(Granollers, Vallès Oriental, 14 abril 1916 – 6 juny 1992)
Zoòleg i farmacèutic. Director del parc Zoològic de Barcelona (1955-85), i fundador del Centre de Biologia Animal Aplicada i Primatologia.
Publicà un bon nombre d’opuscles i articles de divulgació, i els llibres La vida maravillosa de los animales (1961), El mundo viviente (1967), El Montseny i les seves quatre estacions (1979) i El zoo de Barcelona. Educació i esplai (1982).
(Tossa, Selva, 1769 – Nàpols, Itàlia, 1841)
Religiós, farmacèutic i espeleòleg.
Benedictí a Montserrat (1789), fou procurador del monestir davant el govern de la Regència (1810) i, més tard, farmacèutic als hospitals de sang fins que acabà la guerra del Francès (1814).
Passà a Itàlia, on regí el priorat de Nàpols (1818) i de Palerm (1820).
Restà inèdit el seu tractat sobre la muntanya de Montserrat, gràcies al qual és considerat com un dels capdavanters del moviment espeleològic.
(Barcelona, 4 gener 1896 – 28 octubre 1955)
Farmacèutic (1917) i veterinari (1924).
Professor de genètica i zootècnia de la facultat de veterinària de Madrid (1932), catedràtic de zootècnia de l’Escola d’Agricultura de Barcelona (1936) i catedràtic de parasitologia animal de la facultat de farmàcia de Barcelona (1946).
És autor de tres tractats: Parasitología animal, Veterinaria práctica i Zoogenética.
Dades dels Països Catalans 