Arxiu d'etiquetes: excursionisme

CEC *

Sigla de l’entitat cultural i esportiva Centre Excursionista de Catalunya  (1890- ).

Càmping Club de Catalunya

(Barcelona, 1924 – 1936)

(CCC)  Entitat esportiva. Primera entitat esportiva de la península ibèrica dedicada a l’acampada. Vinculada al Centre Excursionista de Catalunya.

Promogué intensament les activitats d’acampada i patrocinà, entre altres, el primer aplec internacional, a Valldoreix, amb el Camping Club of Great Britain and Ireland i els campaments generals de Catalunya, organitzats del 1931 al 1935.

Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya

(Barcelona, juny 1891 – 1938)

Revista cultural. Portaveu del CEC, publicada des de l’any de la fusió de les dues entitats predecessores.

Des del 1970 té una continuïtat en la revista “Muntanya”, després d’haver publicat en castellà un volum d’Annals (1939-45) i el trimestral “Boletín de la Sección de Montaña y CADE” (1948-51), que s’havia convertit en la revista bimensual “Montaña” (1952-69).

Tenen un gran interès els treballs de caràcter geogràfic, històric, botànic, etc, deguts a socis de l’entitat i apareguts durant les primeres èpoques de la publicació.

Boy Scouts de Catalunya -1939/59-

(Barcelona, 1939 – 1959)

Nucli escolta. Procedent de l’antiga associació Minyons de MuntanyaBoy Scouts de Catalunya que, després de la guerra civil, es mantingué actiu entorn de l’agrupament “Roland Philipps”.

El 1959, juntament amb la Delegació Diocesana d’Escoltisme i la nova associació Minyons de Muntanya – Boy Scouts de Catalunya, constituí federativament l’Associació Catalana d’Escoltisme.

Boy Scouts de Catalunya -1934/37-

(Barcelona, 1934 – 1937)

Associació escolta. Fundada amb l’objectiu d’organitzar, sostenir i propagar a tot el territori de Catalunya agrupaments masculins i femenins acordats a les normes del moviment internacional de Boy Scouts.

De la seva fusió, el 1936, amb els Minyons de Muntanya, sorgí l’associació Minyons de Muntanya – Boy Scouts de Catalunya, la qual seguí les vicissituds de l’escoltisme.

Blasi i Vallespinosa, Francesc

(Valls, Alt Camp, 23 gener 1875 – Barcelona, 1 abril 1949)

Industrial, escriptor i excursionista.

Publicà obres de divulgació de de les terres catalanes, com la Guia de Poblet i Santes Creus (1928), Santuaris marians de la diòcesi de Tarragona (1933), i com a record dels seus viatges pel Pròxim Orient, els EUA i l’URSS, Impressions d’un viatge a Terra Santa (1926), Del país de les coses grans (1927) i Viatge a Rússia passant per Escandinàvia (1935).

Establí la Fundació Blasi i Vallespinosa, que cada dos anys, des del 1953, convoca, a través de l’Institut d’Estudis Catalans, un premi per a una monografia geogràfica sobre els Països Catalans i que ha patrocinat diverses publicacions.

Barallat i Falguera, Heribert

(Barcelona, 1854 – 1903)

Excursionista i escriptor. Professor mercantil, fou un dels fundadors de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques.

Col·laborador de la revista “L’Excursionista”, i de l’Album Monumental-Pintoresc de Catalunya (1879). Publicà diverses monografies, com La Seu de Tarragona, Lo castell de Burriach i Lo monestir de Santes Creus.

Associació Catalanista d’Excursions Científiques

(Barcelona, 1876 – 1890)

Entitat excursionista. L’objectiu principal era l’estudi de la terra catalana per mitjà d’excursions, també organitzà cursets d’arqueologia, geologia, literatura, etc; i salvà de la destrucció una bona part del patrimoni arqueològic del Principat.

El 1878 se n’escindí l’Associació Catalana d’Excursions i el 1890 totes dues es fongueren en el Centre Excursionista de Catalunya.

Associació Catalana d’Excursions

(Barcelona, 1878 – 1890)

Entitat. Sorgida d’una escissió en l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques. En fou primer president Ramon Arabia i Solanas, el qual s’esforçà a agermanar l’excursionisme català amb les entitats alpinistes estrangeres.

Edità un butlletí on iniciaren llur obra literària diversos escriptors. Publicà l’estudi hidrogràfic de Montserrat degut a Ursul, el de toponomàstica catalana de Sanpere i Miquel, la flora de Núria d’Estanislau Vayreda, i alguns altres treballs importants.

Sota la presidència de Francesc Maspons i Labrós, el 1883, foren publicats set volums de la Biblioteca Folklòrica i diversos de “Memòries”, així com les guies itineràries d’Artur Osona.

Inicià la subscripció per a la reconstrucció del monestir de Ripoll i vetllà infatigablement per la defensa del patrimoni arqueològic.

Es fusionà de nou amb l’entitat de la qual s’havia separat, i ambdues constituïren (1890) el Centre Excursionista de Catalunya.

Arabia i Solanas, Ramon

(Mataró, Maresme, 10 febrer 1850 – Barcelona, 26 abril 1902)

Promotor de l’excursionisme català. Fou membre de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques. Soci fundador de l’Associació Catalana d’Excursions, n’exercí la presidència (1879-84).

Dirigí el butlletí de l’Associació i publicà nombrosos treballs. Dugué a terme una extraordinària campanya de difusió i publicitat de l’excursionisme per tot el país.

Partidari de les relacions amb clubs alpins i estrangers, les inicià i les fomentà assistint a diversos congressos.

Fou especialment important el seu impuls en la campanya de reconstrucció del monestir de Ripoll.