(o estany de Misericòrdia) Estany, prop del Grau, vora la desembocadura del riu de Sonella, on hi ha el santuari de la Misericòrdia.
Ha estat aprofitat per el conreu d’arròs.
Clot de Borriana, el
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: estanys
Claror, coma de
Capçalera de la riera de Perafita, afluent del riu Madriu.
És dominada pel pic de Claror (2.602 m alt) i pel de Monturull (2.761 m), el qual, pel coll de Claror, enllaça amb el pic de Perafita (2.756 m).
Aquest conjunt l’aïlla del clot de Claror, al sud, on recolzen els estanys de Claror i de la Pera, conca d’alimentació del riu d’Arànser (Baixa Cerdanya).
Castellar, estany del -Alta Cerdanya-
Estany del massís del Carlit, a l’est del cim del Carlit.
Desguassa per la vall d’Angostrina.
Capicorb
(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)
Caseriu, a la dreta de la desembocadura del riu Segarra.
Situat vora l’antiga torre de Capicorb, de defensa, i de l’antic estany de Capicorb, gairebé dessecat.
Canyar, llacuna del
Aiguamoll, format per l’afluència d’aigües freàtiques contingudes pel cordó litoral amb les aportacions dels arrossars i dels regadius de la Valldigna.
Hom la utilitza per a la pesca i com a zona de pasturatges per als bovins.
Vinçà (Conflent)
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 7,74 km2, 262 m alt, 1.947 hab (2012)
(fr: Vinça) Situat a la dreta de la Tet, on hi havia els banys de Nossa (o banys de Vinçà), avui inundats pel pantà de Vinçà, que entrà en funcionament el 1978, al sector est i més baix de la comarca (plana de Vinçà).
Agricultura de regadiu (préssecs, albercocs, hortalisses), i també de secà (vinya); producció de vi. Petita indústria. El pantà ha impulsat les activitats turístiques i esportives i la funció de centre comercial del poble.
La vila és aturonada al centre de la plana al·luvial de la dreta de la Tet; conserva restes de les muralles del segle XIII; l’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa, de base romànica, fou refeta en 1734-69 en estil gòtic tardà i conserva importants fragments d’una creu gòtica d’argent (1492), unes pintures romàniques damunt la porta, el retaule de la Transfiguració (1697) i el retaule de l’altar major (1662); el castell de Vinçà és esmentat ja l’any 939.
El municipi comprèn també el poble de Saorla.
Vilanova de Raó (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 11,40 km2, 58 m alt, 3.828 hab (2012)
(o de la Raó, fr: Villenueve-de-la-Raho) Situat al Riberal, a la dreta del riu Rard, que constitueix el límit amb el terme de Perpinyà, entre les terres regades per l’agulla de Fontcoberta, al nord, i l’antic estany de Vilanova (dessecat vers el 1850).
L’agricultura és la principal font de riquesa del municipi, i està dominada pels conreus de secà, principalment vinya i també de regadiu (hortalisses i fruita). Producció de vi. La ramaderia ovina i bovina, complementa l’economia. Població en ascens.
El poble fou bastit al cim d’un turó que dominà, per l’est, l’estany que fou novament reomplert el 1977 per a regadiu i que s’ha convertit en un atractiu turístic.
Dins el terme hi ha l’important mas Sauvi i, al peu del turó on s’alça la població, l’església romànica de Sant Julià de Raó.
Camporrells, pic de -Capcir-
(Capcir)
Cim (2.750 m alt) de la carena que separa la comarca de la vall de l’Arieja, al nord del massís del Carlit.
Al seu vessant oriental hi ha els estanys de Camporrells (on hi ha el refugi de Camporrells), capçalera de la vall de Lladura.
Cadí, vall de -Conflent-
Vall del massís del Canigó, al nord de la pica del Canigó, la qual, juntament amb els pics de Gasamir, Sec, de Tretzevents, de Rojat i de Sethomes, forma el circ de Cadí, al fons del qual, a 2.359 m alt, hi ha els estanyols de Cadí.
És drenada pel riu de Cadí, el qual, amb el riu de la Llipodera, forma la capçalera del riu Major, afluent de la Tet.
Cabana Sorda, estany de
Estany d’origen glacial (2.306 m alt), a la capçalera de la vall d’Incles.
Hi ha estat construïda una presa destinada a la producció d’electricitat.
Dades dels Països Catalans 