Arxiu d'etiquetes: Estagell

Susplugas, Joan

Deixa un comentari

(Trullars, Rosselló, 4 abril 1905 – Estagell, Rosselló, 16 març 1987)

Botànic i farmacèutic. Estudià a Tolosa, Perpinyà i Montpeller. Es doctorà en ciències el 1942. Fou professor de botànica i de matèria mèdica a la universitat de Montpeller des del 1946, i inspector principal de farmàcies del 1951 al 1959.

És autor de nombrosos treballs sobre morfologia i anatomia vegetals, fisiologia, química vegetal, ecologia i fitosociologia.

Membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans des de l’any 1961.

Estagell (Rosselló)

11 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 20,83 km2, 77 m alt, 1.950 hab (2012)

(fr: Estagel) Situat a les Corberes, al límit amb la Fenolleda i estès des dels contraforts occidentals del massís de Pena fins a la plana on conflueixen l’Aglí i la ribera de Maurí (pla d’Estagell).

El principal recurs econòmic és el conreu de la vinya, prop de la meitat són vins dolços naturals de Costes de l’Aglí i de Ribesaltes, i la resta vins negres de qualitat superior; i ha donat lloc a dues importants cooperatives vinícoles. Àrea comercial de Perpinyà.

La vila, a la dreta de l’Aglí, conserva un portal de l’antiga muralla; l’església parroquial conserva un retaule barroc del Roser, entre altres peces; també n’és notable, a la plaça, el monument a Francesc Aragó, fill de la vila.

Dins el terme hi ha dos menhirs, coneguts per les Encantades, l’ermita de Sant Vicenç i un cementiri visigòtic.

Aragó, Joan -militar-

Deixa un comentari

(Estagell, Rosselló, 25 maig 1788 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 9 juliol 1836)

Militar. Germà de Francesc Aragó. Embarcat cap a Nova Orleans, prengué part, a partir del 1817, en la guerra d’independència de Mèxic.

Nomenat general, governà les províncies més riques del nou estat.

Aragó, Jaume -escriptor-

Deixa un comentari

(Estagell, Rosselló, 10 maig 1790 – Rio de Janeiro, Brasil, 27 novembre 1855)

Escriptor en francès. Germà de Francesc Aragó. Autor de llibres de viatges, Promenade autour du monde (1822), etc, director i autor teatral.

A més de Souvenirs d’un aveugle (1838), escriví la narració sobre la guerra del Francès Pujol, chef des miquelets (1840).

Aragó, Francesc

11 Respostes

(Estagell, Rosselló, 26 febrer 1786 – París, França, 2 octubre 1853)

Científic. Germà d’Esteve. D’idees polítiques liberals, participà en les revolucions de 1830 i 1848, i fou ministre de l’Interior i de la Marina a la Segona República. Professor de l’Escola Politècnica, director de l’Observatori de París i secretari perpetu de l’Acadèmia de Ciències.

Passà uns anys als Països Catalans (1806-09) realitzant treballs geodèssics. Féu notables investigacions d’astronomia, física, mecànica, òptica, electricitat, magnetisme, meteorologia i geografia i descobrí els fenòmens de la polarització cromàtica, de la imantació del ferro per un corrent elèctric i detectà el punt d’Aragó.

Publicà unes memòries i llibres de divulgació científica (Astronomie Populaire, 1846).

Fou el pare del pintor Alfred Aragó.