(Sabadell, Vallès Occidental, 27 febrer 1970 – )
(UES) Entitat esportiva i cultural. Sorgida de la fusió del Centre Excursionista del Vallès (fundat el 1908), el Centre Excursionista Sabadell (1919) i l’Agrupació Excursionista Terra i Mar (1926).
Promou nombroses activitats relacionades amb l’excursionisme i la cultura, a partir de les seves seccions, com la del Club Alpí Sabadell, que realitzà importants expedicions durant la dècada del 1990.
Enllaç web: Unió Excursionista de Sabadell
(Catalunya, 3 juliol 1933 – )
(UFEC) Entitat representativa del conjunt de les federacions esportives catalanes.
Fou fundada amb el nom d’Unió Catalana de Federacions Esportives l’any 1933, i hi pertanyien les divuit federacions esportives existents fins en aquell moment. El seu primer consell directiu fou presidit per Pompeu Fabra i Poch, i l’any 1934 fou declarada corporació oficial de la Generalitat.
Els esdeveniments que se succeïren a partir de l’any 1936 feren desaparèixer aquesta entitat fins l’any 1985, que, ja amb el nom actual, es tornà a crear amb l’adhesió de les cinquanta-set federacions esportives de Catalunya.
Enllaç web: Unió de Federacions Esportives de Catalunya
(Viella, Vall d’Aran)
Estació d’esports d’hivern de l’antic municipi d’Escunyau, al terme de Betrén, als vessants septentrionals de la tuca de Betrén (2.514 m alt).
La construcció d’una telecabina des de Betrén fins a 1.600 m alt i la continuació amb telecadira fou ideada pel pirineista Josep M. Guilera.
(Sabadell, Vallès Occidental, 24 gener 1946 – )
Nedador. Fou un dels representants del gran moment de la natació catalana de la dècada del 1960.
Olímpic als Jocs de Roma (14 anys), Tòquio i Mèxic, assolí el subcampionat europeu dels 1.500 m a Leipzig el 1962. Especialista en proves lliures de mig fons i fons, assolí un total de 29 rècords espanyols en les especialitats de 200, 400, 800 i 1.500 m lliures, 400 m estils i 4 x 200 m lliures.
Es retirà el 1969 de la competició, després de dues temporades com a jugador de waterpolo, i es dedicà a tasques d’entrenador.
(Barcelona, 26 juliol 1868 – Saint Tropés, Provença, 7 setembre 1926)
Esportista i realitzador cinematogràfic. Destacat esportista, va ser cofundador d’“El Mundo Deportivo” i president de diverses entitats esportives.
Realitzà nombrosos films, i des de La festa del blat (1914), adaptació d’Àngel Guimerà, fins a Un sol cor (o Els morts viuen) i El golfo, passant per Dansa fatal (1914) i Secrets del mar (1916), tractà de captar-se un públic de qualitat, amb un estil teatralitzant -fins i tot quan s’apropà al realisme- i una presentació acurada i fastuosa, amb grans actors i actrius (Maria Guerrero, Pastora Imperio, etc).
Important col·leccionista d’art, va consagrar els darrers anys de la seva vida a la promoció de l’obra del seu fill, Josep de Togores i Llach.
(Rellinars, Vallès Occidental, 10 setembre 1966 – )
Motociclista. Especialista en la modalitat de trial, n’esdevingué el millor de tots els temps.
Rècord en nombre de victòries, assolí un total de set campionats del món (1987, 1989, 1990, 1991, 1992, 1994 i 1995) i dos subcampionats (1993 i 1996).
Es retirà del món de la competició el 1997.
(Alp, Baixa Cerdanya)
Estació hivernal. Fou creada a la part alta del nucli de la Molina i situada als entorns del pla de la font Canaleta (1.640 m alt), a fi d’aprofitar la més constant innivació i les possibilitats per a l’esquí de la zona de la Tosa d’Alp (2.536 m alt).
La construcció de noves instal·lacions, hotels i teleesquís s’inicià intensivament a partir del 1955, que fou inaugurada la telecabina al puig d’Alp (2.404 m).
(Espot, Pallars Sobirà)
Centre d’esports d’hivern (1.480 m alt), situat al sud i a uns 2 km del poble.
Diversos sistemes de remuntatge mecànic serveixen l’accés a les pistes obertes.
(Barcelona, 24 novembre 1979 – )
Diari esportiu. Editat per Ediciones Deportivas SA, empresa filial del Grup Zeta.
Entre el 1991 i el 1997 va distribuir a Catalunya el suplement setmanal “Sport Català”, que posteriorment passà a ser mensual després d’una renovació.
Imprès a Castellbisbal, Alacant, Ciudad Real, Madrid, Saragossa, Vigo i Tenerife. El 1999 canvià el seu format inicial per un de més gran.
(Catalunya, 1963 – 2005)
Cursa ciclista per etapes. Hi participaren ciclistes de categoria mundial, com fou el cas del belga Eddy Merckx, que aconseguí la victòria els anys 1975 i 1976.
Dins del palmarès per estats domina Espanya amb 16 victòries, Bèlgica amb 4, Itàlia amb 3, Irlanda i Suïssa amb 2 i França, Noruega, Holanda, Suècia, Àustria i Alemanya amb una.
Deixà de celebrar-se el 2005.
Dades dels Països Catalans 