(Sant Fruitós de Bages, Bages, 15 octubre 1972 – )
Motociclista. Debutà en la competició el 1988, i el 1991 fou campió d’Espanya júnior.
El 1993 debutà als Mundials de 125 cm3 i 250 cm3, i el 1995 als de 500 cm3 , categoria en la qual assolí el 1996 la seva primera victòria al Gran Premi de Catalunya, a Montmeló.
El 1998 guanyà el Gran Premi d’Espanya i lluità entre els primers, però un greu accident l’apartà momentàniament dels circuits.
(Lleó, Castella, 6 juliol 1920 – Barcelona, 1 març 1995)
(César Rodríguez Álvarez) Futbolista. Havent jugat només a un club escolar, ingressà el 1940 al F.C. Barcelona, que el cedí primer al Sabadell i al Granada. Guanyà amb el Barça cinc lligues i una copa entre el 1944 i el 1952.
Gran rematador, especialment de cap, fou considerat el davanter centre més tècnic del futbol espanyol de l’època. Fou l’ídol del Barça, club al qual s’integrà plenament.
Fou dotze vegades internacional entre el 1945 i el 1952.
Jugà després a la Cultural Leonesa, al Perpinyà i a l’Elx, on s’inicià com a entrenador, i passà després al Saragossa, al Barça i a l’Hèrcules d’Alacant.
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1987 – )
(CAR) Organisme. El seu objectiu fonamental és posar a disposició dels esportistes i entrenadors tots els mitjans materials, humans, tècnics i científics per a aconseguir alts nivells a les grans competicions esportives. El centre acull esportistes de gran qualitat de Catalunya i de l’estat espanyol, seleccionats per les seves respectives federacions.
Hi ha una sèrie d’esports presents de manera permanent: atletisme, natació, halterofília, taekwon-do, lluita, tennis, tennis de taula, gimnàstica artística masculina, gimnàstica rítmica femenina, judo, golf, pentatló modern, així com els esports d’equip, que hi fan concentracions temporals.
Per aquest motiu disposa d’instal·lacions específiques de cada esport i, a més, de complementàries per a perfeccionar la preparació de tots els esports. La unitat de recerca, considerada pionera en l’àmbit de la investigació esportiva, és dedica al seguiment i control de l’esportista amb l’objectiu d’aconseguir-ne un millor rendiment.
A més, cal esmentar la unitat de salut, que ofereix serveis encaminats al tractament i prevenció de possibles transtorns de l’esportista en matèria de salut, i la unitat acadèmica, que posa a disposició dels esportistes una sèrie de serveis per a facilitar la seva formació integral.
El centre té una capacitat per a acollir 325 esportistes en règim d’internat.
Enllaç web: Centre d’Alt Rendiment
(Barcelona, 8 setembre 1962 – )
Tennista. El 1982 fou campió d’Espanya; més endavant, campió de l’open de Florència (1985) i campió de Niça, Munic i Gstaad (1986).
L’any 1987 realitzà el millor partit de la seva carrera en guanyar B. Becker quan defensava l’estat espanyol en la Copa Davis.
Amb E. Sánchez Vicario ha format una de les millors parelles del món en nombrosos campionats: foren finalistes a Wimbledon (1987), guanyaren el torneig dels EUA (1988) i la medalla d’argent als Jocs Olímpics de Seül (1988).
(Barcelona, 26 setembre 1959 – )
Motociclista de competició, conegut pel sobrenom de Tiriti.
En la modalitat de 250 cc. ha obtingut el campionat d’Europa (1983), el d’Espanya (1982 i 1983); fou subcampió del món el 1990 i l’any següent hi ocupà la tercera posició.
Es retirà del mundial de motociclisme el 1993.
(Barcelona, 28 desembre 1965 – )
Gimnasta. Especialista en gimnàstica rítmica, aconseguí els primers títols en els campionats de Catalunya l’any 1977.
Com a gimnasta de la selecció estatal aconseguí dos títols de campiona d’Espanya absoluta (1982 i 1984), participà en dos campionats d’Europa i en dos del món.
L’any 1985 fou guardonada com la millor esportista catalana per la seva trajectòria esportiva i un any més tard, coincidint amb la seva retirada, rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu de l’estat espanyol.
(Barcelona, 1866 – 1948)
Publicista esportiu. Col·laborà a “Stadium”, “Mundo Deportivo” i a “La Vanguardia”.
Fundà el club Esport Ciclista Català (1911) i fou un dels primers promotors de la Volta Ciclista a Catalunya; el 1912 creà la Festa del Pedal, de Sant Cugat del Vallès.
(Olite, Navarra, 5 febrer 1906 – Barcelona, 20 juny 1987)
Corredor ciclista.
Establert a Barcelona el 1920, guanyà, entre altres competicions, entre el 1928 i el 1939, vuit vegades la Volta Ciclista a Catalunya, i fou quatre vegades (1930, 1931, 1933 i 1936) campió d’Espanya.
Ha estat seleccionador i ha dirigit l’equip espanyol en la Volta a França, i des del 1969 fou president de la Federació Catalana de Ciclisme.
(Igualada, Anoia, 1896 – Barcelona, 13 abril 1986)
Atleta internacional del Futbol Club Barcelona. Campió d’Espanya de cros (1916-17), detingué el record espanyol en 800 i 1.500 m i guanyà la primera cursa “Jean Bouin” (1920).
Fou fundador de la Federació Catalana d’Atletisme i de la secció d’atletisme del F.C. Barcelona. Promogué i elaborà l’actual reglament dels jugadors de la Federació Espanyola de Futbol.
Ha estat cinquanta anys directiu del F.C. Barcelona i ha exercit el periodisme esportiu.
(Barcelona, 4 abril 1885 – 2 maig 1958)
Advocat i promotor i publicista esportiu. Va ser jugador del Club de Futbol Catalònia, fundat per ell mateix l’any 1901, del Salut Sport Club (1905), del F.C. Barcelona i del Club X (1907).
Fundador dels setmanaris “Sports” (1906), “Los deportes” (1908) i “Stadium” (1911).
President de la Federació Catalana de Futbol, el 1915 impulsà l’elaboració del projecte de campionat de lliga. Vicepresident del F.C. Barcelona (1921), emprengué el projecte del camp de les Corts.
Redactà el reglament i estructurà l’actual sistema competitiu de la Federació Espanyola de Futbol, de la qual fou secretari general el 1926.
Dades dels Països Catalans 