Arxiu d'etiquetes: espectacles

Projecte Alcover

(Països Catalans, 1996 – )

Coordinadora de teatre. Agrupa entitats i programadors de l’àmbit geogràfic balear, català i valencià amb l’objectiu de crear un circuit d’espectacles teatrals en llengua catalana en aquests tres territoris i facilitar l’intercanvi i la mobilitat dels muntatges.

La iniciativa s’encetà amb la col·laboració de les ciutats d’Alcoi, Benicàssim, Dénia, el Vendrell, Gandia, Granollers, Manacor, Palma, Reus, Tàrrega, Tortosa, Vic, Vilanova i la Geltrú i Vila-real, i amb la participació de les companyies La Dependent, Iguana Teatre i Ferran Madico. El 1997 hi participaren els grups Moma Teatre, Zotal Teatre i Teatre De Què.

La consolidació d’aquesta iniciativa es refermà amb l’ampliació del circuit teatral que ja formen més de vint ciutats de les Illes Balears, Catalunya, el País Valencià i, des del 1999, Andorra.

El seu treball ha estat reconegut amb la concessió del premi d’honor Vila de Pedreguer al mèrit cultural.

L’any 2011 es transformà en Xarxa Alcover.

Enllaç: Xarxa Alcover

Primera Història d’Esther

(Catalunya, 1947 – 1948)

Obra teatral de Salvador Espriu. Escrita entre el 1947 i el 1948, any de la seva publicació.

Presenta una doble acció -una de real, al jardí de Sinera, i una de fictícia que té lloc a Susa-. Autònomes en principi una de l’altra -estan només lligades pel personatge de l’Altíssim-, a través d’un procés d’esquematització i de tipificació dels seus elements arriben a fusionar-se.

L’obra segueix en general la lletra del text bíblic, amb una deformació, però, de tipus esperpèntic, i també la tradició literària autòctona.

Crítica i lírica alhora, és una de les creacions de llenguatge més contundents de la literatura catalana moderna.

Fou estrenada el 1957.

Port Aventura

(Salou / Vila-seca, Tarragonès, 1 maig 1995)

Parc temàtic d’atraccions, obert el 1995. Té 1.150.000 m2 de superfície, dada que el converteix en el primer d’Espanya i el segon d’Europa.

Les seves atraccions -com el Dragon Khan, única muntanya russa del món amb 8 bucles- és distribueixen en cinc àrees temàtiques (Mediterrani, Polinèsia, Xina, Mèxic i Far West) on es desenvolupen moltes representacions diàries.

A partir del 1998 va dependre de l’empresa Universal Studios.

Enllaç web: Port Aventura

Pirena

(Països Catalans, 1990 – 2013)

Travessia de moixings que recorre d’oest a est la serralada dels Pirineus.

Té una durada de quinze dies i un recorregut de 500 km que passa pels cims blancs de Navarra, Aragó, França, Andorra i Catalunya.

Des del seu començament s’ha anat consolidant dins del calendari mundial d’esports d’hivern fins a esdevenir la prova més important de trineus amb gossos a Europa.

L’any 1997 assolí tots els records: el de participació (175 moixers i 500 gossos), el de nivell esportiu (hi participaren els millors moixers del món) i el d’audiència per televisió (60 milions).

Pets, Els

(Constantí, Tarragonès, 1985 – )

Grup de rock. Format per Lluís Gavaldà (veu i guitarra), Falin Cáceres (baix) i Joan Reig (bateria i veu). Autodefinits com un grup de rock agrícola, el seu estil té fortes influències del pop anglès i del soul.

Després de la seva primera referència discogràfica homònima (1989), han editat Calla i balla (1991), Fruit sex (1992), Cap de setmana (1993), Brut natural (1994), Vine a la festa (1995), Bondia (1997), Sol (1999), Respira (2001), Agost (2004), Com anar al cel i tornar (2007) i Fràgil (2010).

El 2002 feren el seu primer concert acústic, a l’Espai de Dansa i Música de la Generalitat de Catalunya, i en publicaren l’enregistrament al final del mateix any, inclòs a Malacara, un recull del millor de la seva carrera.

Fou el primer grup català a actuar, al novembre de 2007, a l’espai virtual Second Life.

Enllaç: Els Pets

Pessebre, El

(Prada, Conflent, 1943 – 1958)

Oratori amb música de Pau Casals i text de Joan Alavedra. Escrit per a solistes, cor i orquestra, fou estrenat a Acapulco (Mèxic) el 17 de desembre de 1960.

Des del 1962 ha estat interpretat a les principals ciutats de tots els continents com una crida a la pau i a la fraternitat entre els pobles.

Foren significatives les estrenes a la seu de les Nacions Unides el dia de l’ONU de 1963, la de Sant Miquel de Cuixà, en la proclamació de Pau i Treva de Déu, l’any 1966, la de Barcelona el 1967, i la presentació a Montserrat l’any 1971.

És la partitura catalana més difosa mundialment. Ha estat enregistrada en discs a partir de l’any 1974.

Pendiente, Companyia

(Barcelona, 1992 – )

Companyia de dansa. Fundada per les ballarines i coreògrafes Ana Eulate i Mercedes Recacha.

Han presentat diverses coreografies.

Pegasus

(Catalunya, 1981 – )

Grup pioner del jazz-fusió. Format per Josep Mas Kitflus (teclats), Santi Arisa (bateria i percussió), Rafael Escoté (baix) i Max Sunyer (guitarra).

El disc Nuevos encuentros (1982) marcà la seva entrada en el mercat discogràfic, seguit per Comunicació (1983), Pegasus a Montreux (1984) i Searching (1985). El mateix any actuaren al Carnegie Hall de Nova York, en el marc del festival de jazz d’aquesta ciutat.

La dècada dels 1980 acabà amb Simfonia d’una gran ciutat, Còctel i El setè cercle (1990), amb el qual actuaren per primer cop al Palau de la Música Catalana.

El 1997 enregistraren Selva pagana.

Enllaç: Pegasus

els Pastorets

Pastorets, els

(Països Catalans)

Entremès o drama popular en què es representa l’adoració de Jesús pels pastors; hom l’anomena pastorells a Mallorca i a Menorca. Constitueix el gruix més important de les peces conegudes del teatre del cicle nadalenc (misteri).

Prescindint d’algun fragment anterior del Principat, cal tenir en compte sobretot cinc consuetes mallorquines per a la nit de Nadal de la fi del segle XVI, compostes de diversos elements: hi ha, per exemple, reminiscències de l’ordo prophetarum o processó dels profetes del drama litúrgic llatí, la representació de la Sibil·la i l’emperador, i nadales més o menys populars, al costat de la representació pròpiament dita dels pastorells, d’un to ingenu i a vegades un xic irreverent i tot.

Aquesta barreja persistí durant els segles següents tant al Principat com a Mallorca. A la fi del segle XVIII Ignasi Plana escriví uns Pastorets que obtingueren un gran èxit; aquests, i altres d’anònims, foren representats anualment a tot el Principat durant la primera meitat del segle XIX (foren tradicionals, sobretot, les representacions de Mataró).

Ja avançat el segle XIX Frederic Soler els incorporà a la tradició culta. Lluís Millà, Francesc d’A. Picas i especialment Josep M. Folch i Torres fixaren el gènere i li donaren els trets que manté en l’actualitat.

Parés, Sala

(Barcelona, 1840 – )

Establiment artístico-comercial. Fou, a final del segle XIX i inici del XX, un baluard de l’art d’avantguarda. Al començament, el marxant Joan Baptista Parés tenia l’establiment al carrer de Petritxol.

El degà del Col·legi d’Advocats Maurici Serrahima s’hi feu construir una casa i destinà la planta baixa a sala d’exposicions; aquest fou l’origen de la sala Parés, que posteriorment fou comprada pels fills del poeta Joan Maragall.

Ha seguit des d’aleshores una línia no avantguardista, centrada en la pintura figurativa de caràcter tradicional.

Enllaç: Sala Parés