(Barcelona, 1985 – 1996)
Companyia de dansa. Fundada pels coreògrafs Jordi Cardoner i Xavier Tur.
Ha presentat els espectacles: Liliana i Macuerdo (1990), Urim-Tumim, K-lorro (1991), Cap de burro (1992), Iaio rojo, La fàbula del santet (1993), Maurizia i Pessic d’infern (1994).
(Girona, 1986-2001 / 2015- )
Grup de rock. S’encabia dins del moviment de Rock català, tot i que van renunciar sovint que els fessin entrar dins d’un mateix sac musical pel sol fet de cantar en català.
Les seves cançons més populars foren L’Empordà, Camins, El Far del Sud o El Boig de la Ciutat. L’any 2001 es separaren.
El setembre de 2011 es retrobaren per fer una sèrie de concerts pel seu 25è aniversari, i a partir del 2015 tornaren a gravar i fer actuacions en directe.
Enllaç web: Sopa de Cabra
(València, 1992 – )
Companyia de dansa. Fundada per Sol Picó i Monllor, coreògrafa i ballarina del grup Los Rinos.
Ha presentat les coreografies: Diversos animals (1992), Pevequi (1993), Peve, espectacular dance poemato (1994), Spitbrides (1995), La bèstia, Razona la vaca (1996), Love is fastic (1997), Del planeta basura (1997), E.N.D. (Esto No Danza) (1998), D.V.A. Dudoso Valor Artístico (1999), Bésame el cactus (2000), premi Max de les arts escèniques 2002, Amor Diesel (2001) i El 64, Corto De Danza (2002).
L’any 2002 signà un conveni de residència amb el Teatre Nacional de Catalunya per a dues temporades, durant les quals creà els espectacles La dona manca o Barbi-Superestar (2003), premi Max de les arts escèniques 2004 i premi Butaca al millor espectacle de dansa 2004, i Paella mixta (2004). Per al Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 creà La diva y el hombre bala.
L’any 2004 rebé el Premi Nacional de dansa de la Generalitat de Catalunya.
Enllaç web: Companyia Sol Picó
(Barcelona, 15 juliol 1837 – segle XIX)
Associació literària. Creada pel grup redactor d’“El Propagador de la Libertad” a partir d’una idea de Covert-Spriny i Pere Felip Monlau, probablement la mateixa persona.
La seva finalitat era la d’impulsar el progrés de l’art dramàtic a Barcelona. Conseqüentment a l’adscripció dels seus membres al romanticisme liberal, Alexandre Dumas en fou nomenat president honorari perpetu.
Sembla que l’actuació de la societat no fou gaire llarga.
(Barcelona, 1858 – 1876)
Entitat recreativa fundada per Sebastià Junyent i Comes, al barri del Born.
La seva finalitat era organitzar les festes del Carnestoltes al barri, que aviat esdevingueren popularíssimes; entorn de la cerimònia grotesca de l’enterrament d’un ninot (el rei Carnestoltes) s’anaren afegint altres diversions, com l’entronització del rei en començar les festes, balls, processons i, posteriorment (1857), l’arribada del rei per ferrocarril.
La societat administrava les contribucions dels socis i distribuïa els romanents entre entitats benèfiques.
(Sitges, Garraf, 1991 – 2004)
Festival de teatre. Continuació del Festival Internacional de Teatre de Sitges. Des del 1991 l’Institut del Teatre de la diputació de Barcelona es fa càrrec d’aquest festival. Joan Castells dirigí el projecte de renovació i l’edició del 1991.
L’any 1993 el festival amplià els àmbits de treball. Així, es crearen els cicles Paraula d’Autor, per a lectures dels texts de nous creadors, i durant les diverses edicions es dugueren a terme jornades d’estudi i trobades, com ara la Trobada Internacional d’Autors (1999) o la convocatòria extraordinària del VI Congrés de Sales Alternatives d’Espanya (2000). La programació d’espectacles i activitats girà cada any a l’entorn d’un eix temàtic que una comissió consultiva decidia.
En les darreres edicions acusà especialment els problemes d’infraestructura (manca d’espais i equipaments adients) i de ressò públic que ja venia arrossegant de molts anys enrere. Tot i això, el festival continuà fent un esforç per acollir propostes de joves directors i autors teatrals, muntatges de dansa contemporània, tant de l’estat com també d’altres països europeus.
L’any 2004 la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya decidí traslladar l’esforç inversor en la nova creativitat teatral cap al Festival Temporada Alta de Girona i cap a un nou festival de teatre de text, però situat a Barcelona.
(Catalunya, 1961 – segle XX)
Grup de cantants. Format primerament per Miquel Porter i Moix, Remei Margarit i Josep Maria Espinàs, amb l’objectiu de promocionar la Nova Cançó i normalitzar l’ús de la llengua catalana en l’àmbit musical.
S’hi afegiren progressivament Delfí Abella, Quico Pi de la Serra, Enric Barbat, Xavier Elies, Guillermina Motta, M. del Carme Girau, Martí Llauradó, Joan Ramon Bonet, M. Amèlia Pedrerol, Joan Manuel Serrat, M. del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Lluís Llach.
(Barcelona, 1990 – )
Companyia de dansa. Fundada pels ballarins i coreògrafs Inés Boza i Carles Mallol.
Experimenten en el camp del teatre dansa i fins ara han presentat els espectacles Senza Tempo (1990), Cuento sin título (1992), Capricho, Cien años (1994) i Robadors de sal (1995).
També han fet incursions en el món del vídeo dansa: Capricho als terrats (1996).
(Vic, Osona, 1978 – 2006)
Companyia teatral. Els seus membres treballen en circ i teatre. El 1988, amb In concert, assolí prestigi en l’àmbit internacional.
Amb una dramatúrgia particular, fonamentada en la sorpresa i la investigació escènica, ha presentat Pols de matrimoni (1991), Híbrid (1992), Esperanto (1996), premi Kontatk 1999 al Teatre Wilama Horzycy de Polònia, Bailamos, estrenat durant el Festival Grec 2000, Centivinticinc (2004).
El 2004 la seu de la companyia patí un incendi que destruí bona part dels seus recursos materials. Malgrat tot, el suport dels col·lectius teatrals catalans i la bona acollida internacional del seu nou espectacle ajudaren la companyia a superar la crisi.
L’any 2006 la companyia es dissolgué.
(Barcelona, 1959 – 1981)
Institució cultural fundada a Barcelona i, com a delegació d’Òmnium Cultural, a Manresa l’any 1968. Continuadora de la tasca de la Germanor dels Orfeons de Catalunya.
Organitzava cursos, aplecs, trobades internacionals, etc. Col·laborà amb el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya.
Tingué com a òrgan la “Revista dels Orfeons de Catalunya“, fundada el 1964, la qual d’ençà del 1968 publicà una circular mensual.
El 1981 s’acordà la re-fundació i canvi de nom de l’entitat, que passà a dir-se Federació Catalana d’Entitats Corals (FCEC).
Enllaç web: Federació Catalana d’Entitats Corals
Dades dels Països Catalans 