(Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat)
Antigua colònia tèxtil, dins del municipi.
Hi ha l’església, inacabada, que Gaudí començà a bastir a principis del segle XX.
Pot considerar-se com un dels exponents més remarcables de les idees constructives i estructurals gaudinianes. i és un conjunt de considerable importància dins l’evolució de l’arquitectura contemporània.
Enllaç: Colònia Güell
(Barcelona, 1901 – vers 1908)
Taller de Joan Vidal i Ventosa, que llogà a la plaça de l’Oli de Barcelona. S’hi reuniren importants artistes i estudiosos de l’època.
Cap al 1908 es traslladà a la Riera de Sant Joan.
S’hi crearen les famoses penyes de l’Ateneu Barcelonès i el Lyon d’Or.
(Barcelona, 1929)
Espai obert a la muntanya de Montjuïc, inspirat en el teatre d’Epidaure.
Va ser dissenyat i construït pels arquitectes Ramon Reventós i Nicolau Maria Rubió amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona, per a representacions a l’aire lliure.
Al costat del teatre hi ha uns jardins i un pavelló que actualment és un restaurant. Modernament ha donat nom al Festival Grec, que se celebra cada any a l’estiu.
(Viladecavalls del Vallès, Vallès Occidental)
Urbanització, situada al nord-est del terme, prop de la ciutat de Terrassa.
Es creà al voltant de l’antiga masia de Sant Miquel de Gonteres.
Aeroport, inaugurat a l’abril de 1967. Situat 10 km al sud de Girona.
Asserveix les comunicacions aèries amb Girona i els vols turístics a la Costa Brava i àdhuc al Maresme.
Col·laboraren en el seu finançament la diputació de Girona, el sindicat d’hostaleria i un grup de municipis.
Enllaç web: Aeroport de Girona-Costa Brava
Antiga fossa comuna, en que foren enterrats els patriotes catalans que moriren defensant Barcelona durant el setge filipista que culminà l’Onze de Setembre de 1714.
Situat prop de l’església de Santa Maria del Mar. A la darreria del segle XVIII la seva superfície fou empedrada i, en part, edificada.
D’ençà de la Renaixença es convertí en símbol de les llibertats catalanes perdudes, i s’hi celebren actes de caire patriòtic.
(Barcelona, 1997 – )
Equipament cultural. Dedicat a les arts de l’espectacle situat dins el recinte del Mercat de les Flors de Montjuïc.
El 1997, l’ajuntament de Barcelona encarregà el disseny i direcció d’aquest projecte al director escènic Lluís Pasqual, que exercí de comissionat durant els dos anys d’elaboració d’aquest encàrrec. El projecte fou acceptat per l’ajuntament, i el 2000 es formalitzà, juntament amb la diputació de Barcelona, la constitució del consorci de la Ciutat del Teatre. Josep Montanyès en fou designat director.
Comprèn el Mercat de les Flors -habilitat com a espai escènic municipal-, el Palau de l’Agricultura -nova seu de la Fundació Teatre Lliure– i l’Institut del Teatre de la diputació.
Tots tres edificis, aglutinats al voltant de la plaça de Margarida Xirgu, se situen molt a prop d’altres espais escènics com el Teatre Grec o els teatres del Paral·lel barceloní.
Antic nom d’un sector de marina, a l’antic terme de Sant Martí de Provençals.
Hi eren cremats els condemnats per la inquisició barcelonina.
Sector de la Rambla, al capdamunt del passeig. Fins al 1855 hi hagué les torres de Canaletes, del segle XIV, anomenades així per les canals d’aigua.
La font de Canaletes recull l’aigua que nodria la font de l’Estudi General. Des dels anys 1920 és indret de reunió per a comentar els partits de futbol i per celebrar les victòries importants del F.C. Barcelona.
(Barcelona, Barcelonès, 1853 – 1873)
Antics jardins d’esbargiment de la ciutat, situats entre el passeig de Gràcia i els actuals carrers del Bruc, de Rosselló i d’Aragó, projectats i construïts (1853) per Josep Oriol Mestres.
L’entrada era de pagament; aplegaven un parc d’atraccions, un saló per a balls i concerts, una fonda, un cafè, etc. Hi havia un estany i una pista per a espectacles gimnàstics i de circ i, des del 1856, un petit hipòdrom. El nucli era el saló, convertit en teatre el 1861.
Josep Anselm Clavé en fou l’empresari (1862-67) i hi féu celebrar el tercer i quart festival de les associacions euterpenses (1862, 1864) i estrenà òpera còmica francesa.
Decaigueren després del 1867, en part per la competència dels del Tívoli, i foren suprimits (1873); en restà només el teatre, que Evarist Arnús transformà (1881) en el Teatre Líric-Sala Beethoven.
Dades dels Països Catalans 