Antiga canonja augustiniana (Sant Salvador de Bellver), més coneguda amb el nom de Sant Salvador d’Orís.
Bellver * -Osona-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: esglésies
Arguells
Santa Margarida de Cabagès
(Vidrà, Osona)
Església, situada prop del mas Pujol, a la capçalera del riu Ges (Cabagès o Cap de Ges és el nom d’una antiga vil·la rural esmentada el 960).
Fou erigida vers el 1120 com sufragània de la parròquia de Vidrà, i després d’una època d’independència (segles XII-XIV) tornà a supeditar-se a Vidrà. La categoria religiosa passà a Santa Llúcia de Siuret, erigida en parròquia el 1878.
Conserva l’edificació romànica, restaurada i oberta de nou al culte el 1975.
Guissona, col·legiata de
Antiga canònica augustiniana (Santa Maria de Guissona), radicada a l’església arxiprestal de la vila.
Fundada la segona meitat del segle XII, l’església fou consagrada el 1099 per sant Ot de Pallars; era filial de la canònica d’Urgell (el prior era sempre canonge de la seu).
Secularitzada el 1255 i definitivament el 1272 (tenia aleshores sis canonges), esdevingué col·legiata secular a la fi del segle XV, que perdurà fins a mitjan segle XIX.
El 1423 el bisbe Ferrer d’Urgell havia intentat d’establir-hi la capitalitat de la diòcesi, però tingué vida efímera.
L’església fou molt refeta al segle XVIII, però conserva alguns elements antics.
Grossa, la -Moianès-
Forndelvidre
Masia i antiga església (Sant Martí o la Trinitat), al nord del terme, a la confluència del torrent de Forndelvidre, afluent de capçalera del Llobregat d’Empordà.
Forn del Vidre, el -Alt Empordà-
Masia i antiga església (Sant Martí o la Trinitat), al nord del terme, a la confluència del torrent del Forn del Vidre, afluent de capçalera del Llobregat d’Empordà.
Fai, priorat del
(Bigues i Riells, Vallès Oriental)
Priorat benedictí (Sant Miquel del Fai). És un centre de gran atracció excursionista a causa de la bellesa natural del paisatge (salt del Fai, cascades del riu Rossinyol i coves amb llacs subterranis, estalactites i estalagmites).
El monestir fou fundat pel noble Gombau de Besora, entre els anys 997 i 1006.
L’església de Sant Miquel consta d’una sala espaiosa construïda sota la roca viva, amb un portal romànic; no es conserven els antics altars i retaules gòtics que l’exornaven. La casa del prior ha estat convertida en hostal.
La comunitat benedictina va arribar a tenir fins a sis monjos, i desaparegué el 1567.
Amb la desamortització de Mendizábal (1835-36), la propietat de Sant Miquel passà a mans particulars.
Espinzella
Casa forta, situada a la vall del riu de Mules, entre Viladrau i Taradell.
Era una vila rural ja el 966. Hi residiren els Taradell i els Vilademany des de mitjan segle XII, i des del segle XVI fou una masia important.
L’edifici és gòtic (segles XIV-XV), amb unes dependències neoromàniques del començament del XIX.
Prop seu hi ha l’església romànica de Sant Miquel, esmentada ja el 1181; té un soterrani, també amb absis, de la mateixa dimensió de la capella.
Escunyau
Poble (1.049 m alt), situat a la riba esquerra de la Garona.
L’església parroquial, romànica (Sant Pere), originàriament del segle XII, té un portal de gran vàlua. El casal de Perejoan és del 1393, i d’altres són del segle XV.
Fins el 1970 fou municipi independent. L’antic terme comprenia també els pobles de Casarill i de Betrén i el despoblat de Castell.
Dades dels Països Catalans 