Arxiu d'etiquetes: escultors/es

Fàbregas i Dalmau, Camil

(Moià, Moianès, 28 febrer 1906 – Sabadell, Vallès Occidental, 15 agost 2003)

Escultor i pintor. Estudià a Barcelona i a l’Escola de Llotja (1925-28) i després viatjà a París (1930-31), on conegué Despiau. Establert des del 1910 a Sabadell. Exposà, sol, a Barcelona el 1936.

Ha realitzat monuments, mausoleus, imatges religioses i ha conreat la pintura al fresc. Del conjunt de la seva obra excel·leix el treball per a la decoració de Sant Salvador, a Sabadell (1959), d’estil figuratiu.

El 1971 Sabadell li dedicà una magna exposició antològica.

Evolucionistes, Els

(Barcelona, 1917 – 1932)

(o Saló dels Evolucionistes)  Agrupació artística. Formada per Joan Cortès -que en fou el guia estètic-, els pintors Joan Serra, Alfred Sisquella, Francesc Elias, Ernest Enguiu, Antoni Canadell i Eduard Vergés, l’escultor Josep Viladomat i el músic Juli Pons. Posteriorment se’ls afegiren, més o menys esporàdicament, altres artistes.

Exposaren per primer cop a les galeries Dalmau (1918), presentats per Francesc Pujols, i, més endavant, a les Exposicions Oficials de Belles Arts de Barcelona, on tingueren sala pròpia.

Els unia una gran admiració per Cézanne i un gust per les tonalitats terroses; representaren una reacció contra el luminisme ja estereotipat dels sorollistes i contra el noucentisme classicitzant i constituïren la promoció jove de l’ala realista del noucentisme.

Tot i que el grup es dissolgué abans, el seu darrer acte fou l’exposició de l’any 1932 a l’Ateneo de Madrid, on sota el seu nom exposaren els artistes més significatius de l’art figuratiu català de la seva generació.

Estany i Capella, Pere

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 8 octubre 1865 – Madrid, 7 desembre 1923)

Escultor. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona i a París.

Establert a Madrid des del 1901, on féu diversos monuments, així com a Astúries, Santander i Cadis; també féu els del doctor Josep Maria Esquerdo a Madrid i a la Vila Joiosa.

Espriu i Puigdollers, Francesc

(Esparreguera, Baix Llobregat, 1916 – Barcelona, 28 octubre 2008)

Pintor, escultor i polític. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona.

Col·laborà a la revista “Ariel” (1946), i el 1960 s’establí a París, on ha fet diverses exposicions.

La seva obra es dominada per un estil expressionista en el qual es feia cada vegada més evident un anhel de depurada síntesi.

Espinal, Isidre

(Sarral, Conca de Barberà, segle XVIII – 1800)

Tallista. Fill d’Isidre Espinal.

Autor d’un retaule per a l’ermita de Sant Cosme i Sant Damià a Sarral, entre altres obres; el 1774 col·laborà amb Francesc Bonifaç en el retaule major de la mateixa vila; acabà el de l’Espluga de Francolí i féu el de Constantí.

Espinal -llinatge-

(Santa Maria d’Oló, Moianès, segle XVI – Sarral, Conca de Barberà, segle XIX)

Llinatge d’imaginaires, coneguts amb el motiu de Xavalla. Treballaren per les contrades tarragonines.

El més antic conegut és Isidre Espinal  (Santa Maria d’Oló, Moianès, segle XVI – Sarral, Conca de Barberà, segle XVI)  Imaginaire. Contractà l’altar major de la seu de Tortosa (1530), però només féu els de Sant Agustí i Sant Ruf.

Espelta i Graciot, Josep

(Barcelona, 14 desembre 1901 – 14 juliol 1973)

Escultor. Fou deixeble de Josep Campeny.

És autor d’un gran nombre d’imatges religioses.

Escriu, Jaume

(Barcelona, segle XIX)

Escultor. És notable el seu bust d’argent de Felip Pedrell.

Assolí bona fama com a medallista. Exponent del seu art és la medalla Fortuny (1875), gravada per a l’Acadèmia de Belles Arts barcelonina.

Escaler i Milà, Lambert

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 2 febrer 1874 – Barcelona, 4 maig 1957)

Escultor, decorador i comediògraf.

Tot i que escriví algunes comèdies (Una poma per la set, Homenots), és conegut per les seves personals escultures de terra cuita policromada de gust modernista, un dels símbols més divulgats d’aquest moviment artístic. Deixeble de Josep Campeny.

També treballà en el disseny de diorames i realitzà els capgrossos de la processó de Vilanova i la Geltrú (1949).

Enric, Joan

(Barcelona, 1743 – 1795)

(o Henric) Escultor. El 1762, amb Llorenç Rosselló, féu la taula de disseccions i el rentamans de l’amfiteatre del Col·legi de Cirurgia de Barcelona.

Treballà per diverses comunitats religioses (carmelitans, paüls, monestir de Montserrat). És l’autor de la Mare de Déu dels Àngels de la fornícula de la casa gremial dels velers a Barcelona (1763). El 1767 enllestí el sepulcre del marquès de La Mina a Sant Miquel del Port, Barcelona (desaparegut).

Residí a Roma (1774-76), on féu algunes obres, com Els crucificats de Gàbaa, conservat a l’Academia de San Fernando de Madrid, de la qual esdevingué membre el 1782.