(Tours, França, segle XV – Barcelona ?, segle XVI)
Fuster i imatger. Actiu a Catalunya ja el 1509.
Treballà a la catedral de Barcelona i al palau de la Generalitat, la Casa de la ciutat i la Llotja.
Col·laborà en nombroses obres de diversos artistes, entre els quals Martí Díez de Liatzasolo.
(Tournai, França, segle XIII – Girona ?, segle XIV)
Escultor. Actiu a Girona, on realitzà el sepulcre de Sant Narcís, a la col·legiata de Sant Feliu, l’any 1326. La figura jacent del sant apareix a la tapa del sarcòfag, i als costats hi ha escenes de la seva vida
Contractà (1327) uns sepulcres per a la seu barcelonina, entre els quals el del canonge Hug de Cardona, i també treballà a Lleida.
Veure> Manuel Martínez i Hugué (escultor i pintor català, 1872-1945).
(Barcelona, 1897 – Quito, Equador, 1969)
Escultor i dibuixant. Practicà la il·lustració treballant per a editorials estrangeres; col·laborà, també, al Reader’s Digest.
Com a escultor, formà part de l’anomenada escola de Ceret i el 1926 presentà diverses obres a les galeries Dalmau de Barcelona.
Col·laborà en l’obra escultòrica de l’Exposició Internacional de Barcelona (1929).
(Barcelona, 1924 – Cambridge, USA, 1978)
Escultor. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis i a la de Belles Arts de Sant Jordi.
Fou premiat per la diputació de Barcelona el 1942. Formà part del grup dels Vuit.
Féu la primera exposició individual, en unió de la pintora Maria Girona, el 1947, a Barcelona. L’any següent anà a París.
El seu art s’inscriu en una línia no figurativa.
(Tona, Osona, 25 gener 1749 – Barcelona, 31 octubre 1819)
Escultor. Fill de l’arquitecte Jacint Jurri. De formació autodidàctica.
El 1772 treballà a Santa Maria del Mar, on féu, entre altres obres, l’Assumpta. Treballà també a la Mercè (1775). El 1777 ja tenia obrador propi a Barcelona i era professor d’escultura a l’Escola de Llotja (fins al 1815).
Amb un Enterrament de Samsó esdevingué acadèmic de mèrit de San Fernando de Madrid (1777).
Construí a Mataró (1779) el retaule major de l’església arxiprestal (destruït el 1936); allà tingué per ajudant i deixeble el jove Damià Campeny. El 1789 treballà a la Seu Nova de Lleida, on féu el retaule -destruït- de Santa Eulàlia i el lavabo neoclàssic de la sagristia (1791-1801). Treballà també a Reus.
A la fi del segle féu a Barcelona les estàtues al·legòriques del Comerç i la Indústria a l’escala de la Llotja i el retaule de l’Adoració dels Reis a Sant Felip Neri. Treballà a diverses esglésies barcelonines i de Tarragona.
Del 1803 al 1805 compartí amb Tomàs Solanes la direcció de Llotja.
Fou un bon representant del barroc acadèmic.
(Igualada, Anoia, 12 agost 1787 – 5 juliol 1848)
Escultor. Fou deixeble de Salvador Gurri a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, d’on esdevingué professor de gravat (1840).
Fou autor de la font de Ceres (1825) per al passeig de Gràcia de Barcelona (actualment instal·lada al parc de Montjuïc).
Col·laborà en els relleus de l’edifici dels Porxos d’En Xifré i en la decoració de la font de Neptú, erigida l’any 1826 al Pla de les Comèdies de Barcelona.
Féu altres obres per a Santa Maria del Mar, per a Montserrat, per a Tàrrega, etc.
(Girona, 26 maig 1890 – Antony, França, 2 febrer 1973)
Escultor. Estudià a l’Escola de Belles Arts barcelonina. Era deixeble d’Eusebi Arnau.
Exposà a Girona i a Barcelona, i el 1910 se n’anà a París, on fou ajudant de Mallol i de Renoir, del qual fou l’autor material de moltes de les seves escultures. Després tornà a exposar diverses vegades a Barcelona i a Girona.
La seva obra, d’una gran amplitud de composició, es mou dins una línia més aviat classicista.
(Artois, França, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
Escultor de cambra de Pere III el Cerimoniós.
Realitzà el sepulcre del pare d’aquest monarca, Alfons II el Liberal, obra destinada a Saragossa (1337).
L’any 1340 el rei Pere el designà a ell i al mestre Eloi escultors de les tombes reials de Poblet i, concretament, del seu propi sepulcre.
(Valls, Alt Camp, segle XVII – segle XVIII)
Escultor. Documentat del 1686 al 1735. Féu amb Salvador Pere i Arnau i Francesc Grau el retaule de la confraria dels pagesos de Valls (1691-93), mentre feia també el de la dels corders (1692). Treballà a Poblet (1692).
Fou autor del primer projecte per a l’església de la Mare de Déu del Lledó del convent de caputxins de Valls (1720) i del retaule de l’oratori de la casa de la vila de Valls (1731).
El 1727 era regidor de l’ajuntament de Valls.
Dades dels Països Catalans 