Arxiu d'etiquetes: escultors/es

Adsuara i Ramos, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 1893 – 1973)

Escultor. Professor de l’Escuela de Bellas Artes de Madrid i membre de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando. És autor d’escultura monumental i aplicada a l’arquitectura, obres d’imatgeria i retrats.

Premiat en diverses exposicions (primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes. 1924; Premio Nacional de Escultura, 1932). És autor del monument al guitarrista Francesc Tàrrega i al pintor Francesc Ribalta, a Castelló de la Plana.

Practica un realisme robust i esquemàtic a la recerca del ritme i de l’equilibri.

Adell i Roig, Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 1925 – ? )

Escultora. Ha realitzat moltes obres de mesures reduïdes, i també figures de pessebre.

Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles

289 Respostes

(València, 14 febrer 1768 – )

Institució cultural. Fundada el 1753 amb el nom d’Acadèmia de Santa Bàrbara, el 1768 adoptà la denominació actual.

Ha dut a terme una important tasca pedagògica en el terreny de les arts i ha fomentat els estudis de pintura, escultura, arquitectura i música, també ha creat un museu de pintures (1838), sobretot valencianes.

Des del 1915 publica la revista “Archivo de Arte Valenciano”.

Abril, Bartomeu

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI – segle XVII)

Escultor. En 1591 i 1592 treballà amb els seus germans en un pòrtic d’ordre dòric del palau de la Generalitat, i de 1602 a 1604 en les obres del col·legi del Patriarca, a València.

El 1607 s’establí a Toledo i, juntament amb Semeria, treballà en l’ornamentació amb marbres de la capella de la Mare de Déu del Sagrari, i de 1617 a 1618 en els sepulcres d’Enric IV de Castella i de la seva mare, en el presbiteri del monestir de Guadalupe (Extremadura).

El 1620 passà a l’Escorial, on treballà en les obres del panteó reial.

Abella -varis bio-

Deixa un comentari

Bertran d’Abella  (Barcelona ?, segle XIV – ?, segle XIV)  Cavaller. Formava part de la representació de la ciutat de Barcelona a l’assemblea convocada per Pere III el Cerimoniós, en 1344, per decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.

Francesc d’Abella  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Participà a l’expedició de 1392 per sotmetre Sicília.

Joan d’Abella  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Anà a Sicília amb l’expedició de 1392.

Joaquim Abella  (Catalunya, segle XIX)  Escultor. Deixeble de Damià Campeny. El seu baix relleu Rapte de Deianira és a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

Lluís d’Abella  (País Valencià, segle XIV – ?, segle XV)  Cavaller. En 1399, assistí, a Saragossa, a la coronació solemne de Martí I l’Humà i de la primera muller d’aquest, Maria de Luna.

Pere Abella  (Catalunya, ? – ? )  Poeta medieval. Resta constància a l’anomenat Cançoner de París, que es troba a la Biblioteca Nacional de París.

Ramon d’Abella  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Participà a les revoltes nobiliàries de l’Urgell contra Pere II el Gran. Abella fou un dels presoners del monarca (1280), arran de la rendició de Balaguer i de la captura dels magnats rebels.

Yáñez, Josep Maria

Deixa un comentari

(Tarragona, segle XIX)

Escultor. Fou professor de l’Escola de Dibuix tarragonina.

Obrà, a la seu de Tarragona, el mausoleu de l’arquebisbe Costa i Borràs.

Xacó, Pau

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIX)

Escultor. Fou molt conegut per les seves imatges religioses, dins una línia tradicional.

Féu també figures per a pessebres.

Voltes, Felip

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI)

Escultor renaixentista. Treballà a la catedral de Tarragona, on féu, cap al 1585, les portes de bronze del sagrari, amb escenes de la Vida de Jesús, dins la tradició ghibertiana.

Vilar -varis bio-

Deixa un comentari

Bernat Vilar  (Barcelona, segle XVII – 1693/94)  Escultor. És autor de l’excel·lent columna salomònica de la creu que s’alça al pati de l’antic Hospital de la Santa Creu, a Barcelona. L’obra fou enllestida el 1691.

Joan Vilar  (Catalunya, segle XV)  Jurista. A més dels seus escrits jurídics, publicà, segons Jeroni Pau, una versió catalana del llibre De epidemia peste.

Tomàs Vilar  (Vic, Osona, segle XVII)  Filòsof i frare dominicà. És autor dels llibres In primam partem St. Thomae commentaria, en dos volums (1631-46) i Summa controversiarum in prima secundae St. Thomae Aquinatis (1647).

Vidal i Ventosa, Joan

1 Resposta

(Barcelona, 1880 – 1966)

Pintor i escultor. Pertanyia al grup dels “Quatre Gats”. Fou bon tècnic del pirogravat.

Després fou tècnic i fotògraf adjunt als museus de Barcelona.