(Alcúdia de Carlet, Ribera Alta, 19 novembre 1713 – Roma, Itàlia, 30 juliol 1761)
Escultor. Fill de Manuel Vergara. Treballà molt a Roma, on fou protegit pels papes. L’anomenaven el romà.
És autor d’escultures notables, com la de sant Pere d’Alcàntera de Xúquer.
(País Valencià, segle XVII – segle XVIII)
Família d’artistes. Tot i que la branca de Manuel Vergara és menys important, la complexitat familiar en la mateixa tasca delata l’estructura artística encara vigent: ensenyament de tipus gremial i familiar, no creada encara l’Acadèmia ni cap centre oficial.
Fou iniciada pels germans:
Manuel Vergara (València, segle XVII – segle XVIII) Escultor. Fou el pare de Francesc Vergara i Bartual.
Francesc Vergara (València, 1681 – 1753) Escultor i arquitecte. Era deixeble de Lleonard Juli Capuç i dels estrangers Rodulfo i Aliprandi, que treballaren tant a València. Com a arquitecte féu la façana de l’església de Sant Martí. Com a escultor treballà per a la portalada de la seu. El 1713 hi començà una sèrie d’obres, formada per diversos medallons, el grup d’àngels i les imatges de Sant Tomàs i Sant Pere Pasqual. Fou el pare d’Ignasi, de Josep Vergara i Gimeno, i de:
Francesc Vergara i Gimeno (País Valencià, segle XVIII) Escultor. Col·laborà amb el seu pare.
(Illes Balears, segle XVII)
Escultor. És autor de l’altar de l’església de Banyalbufar (1664).
(Illes Balears, segle XVIII – segle XIX)
Escultor. Dues estàtues seves, que representaven genis, havien estat al Born de Palma.
Té dos caps conservats a la Llotja de Barcelona.
(Castelló de la Plana, 1825 – Madrid, 1894)
Escultor. Deixeble de Josep Piquer i de l’Academia de San Fernando, on fou cap del taller de buidat.
Féu un Sant Francesc predicant i diversos busts de personatges de la cort. Col·laborà a la restauració de San Jerónimo el Real (1880) i treballà a Las Calatravas, la Biblioteca Nacional, el Banco de España, etc.
(Palma de Mallorca, 1755 – 1829)
Pintor i escultor. Dirigí l’Escola de Dibuix de Palma. La seva pintura era preferentment d’inspiració religiosa.
Fou el pare de:
(Oriola, Baix Segura, segle XVIII)
Escultor i tallista. El 1754 tallà el frontis de fusta de Santa Maria d’Alacant.
El 1778 hom li encarregà la calaixera de la sagristia de l’església de Santa Justa i Santa Rufina d’Oriola, probablement la millor peça rococó a la governació.
(País Valencià, segle XVIII)
Pintor, daurador i obrer de vila.
A partir del 1757 construí el cambril de Santa Maria a Alacant, on l’any 1761 pintà i encarnà la Mare de Déu de l’Assumpció, que havia remodelat l’escultor Pasqual Valentí.
(Palma de Mallorca, 1762 – 1807)
Escultor, pintor i arquitecte. Fill i deixeble de l’imatger Miquel Tomàs. Presentà un bust de Juli Cèsar, en marbre, a l’Acadèmia de Sant Carles de València, que li valgué el nomenament de soci de mèrit d’aquesta institució (1795).
Entre les seves obres, principalment de caràcter religiós, figuren un Cricifix, per a l’Hospital de Palma de Mallorca, i dues figures de la Beata Caterina Tomàs, una per a Barcelona i una altra per a Andratx.
Escriví Noticias biográficas de los profesores de Bellas Artes residentes en Mallorca i Catálogo de las pinturas de mérito existentes en Mallorca.
(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1809)
Imatger. Fou rector del col·legi de pintors i escultors.
És autor del Sant Joan de la parròquia d’Alaró i del Sant Pere per a la façana del seminari de Palma.
Fill i deixeble seu era Francesc Tomàs i Rotger.
Dades dels Països Catalans 