(València, 1787 – 1843)
Escultor. Fill de Josep Gil. Format a l’Acadèmia de Sant Carles, fou escultor honorari de la ciutat de València (1829).
És autor de notables baixos relleus de tema mitològic i religiós, alguns dels quals es conserven a les acadèmies de Sant Carles i de San Fernando de Madrid; un dels millors és al Museu de València.
Francesc Gil (Canals, Costera, segle XVI – València, 1606) Gramàtic. Mestre de gramàtica de l’estudi general de València (1581-1604). És autor d’un col·loqui teatral en vers llatí i castellà, representat a l’estudi general el 1585.
Joan Tomàs Gil (Alacant, 1705 – País Valencià, segle XVIII) Frare de l’orde de Predicadors. És autor de biografies de santa Caterina de Ricci i de sant Vicent Ferrer, entre d’altres escrits.
Joaquim Gil (València, 1767 – després 1827) Músic. Actuà com a tenor de la catedral de Sogorb a partir del 1787 i fou nomenat catedràtic de cant pla del seminari de València. Escriví el tractat Breve introducción del canto llano (1828).
Josep Gil (València, 1759 – Montcada de l’Horta, Horta, 1828) Escultor. Fou director d’escultura de l’Acadèmia de Sant Carles. La major part de les seves obres foren de caràcter religiós i funerari. Fou el pare de Josep Gil i Nadales.
Pere Gil (País Valencià, segle XVI) Metge i filòsof. Era doctor en filosofia i en medicina. Fou catedràtic de la Universitat de València. El 1554 publicà les seves Instituciones dialecticae.
Altra forma del nom d’Arnau Cadell (escultor català dels segles XII-XIII).
(Llucena, Alcalatén, 1574 – València, 1644)
Escultor i arquitecte. L’any 1596 professà en el convent del Carme de València, on realitzà la major part de la seva obra (porta de l’església i ampliació d’aquesta, primer cos del campanar, capella de la Comunió, etc).
També projectà obres civils per a la ciutat de València, com ara un disseny per a les carnisseries i els forns de pa.
(Énguera, Canal de Navarrés, 20 març 1867 – València, 1939)
Pintor i escultor. Germà de Jaume i nebot de Josep Ramon Garnelo i Gonzálvez. Aprengué escultura al taller de Josep Guzmán i Guallar (fins al 1890).
El 1891 anà a Roma, pensionat, on pintà molts quadres, la majoria de temàtica religiosa (Bacus nen i La mort del gladiador). Fou autor de La profecia de sant Vicent Ferrer relativa a Calixt III, Resurrecció de la filla de Jaire, El cardenal, etc.
Catedràtic de colorit i de composició a l’Acadèmia de Sant Carles, director del centre (1927) i acadèmic de Belles Arts de València. El 1939 fou nomenat director de l’Escola Superior de Pintura, Escultura i Gravat de Madrid.
(València, 1858 – 1912)
Pintor i escultor. El 1880 fou pensionat a Roma, de part de la diputació per un retrat escultòric d’Ignasi Vergara (Museu de Belles Arts de València), hi féu, entre altres feines, l’estàtua de Joan de Joanes (al mateix museu).
Com a pintor cal esmentar-ne L’enterrament de Crist, que presentà a Madrid. També és autor d’aiguaforts remarcables (Capellà de missa i olla).
Conreà, també, la ceràmica i el col·leccionisme de taulellets antics.
(Palma de Mallorca, 1845 – 1927)
Escultor. Deixeble de Josep Lladó i seguidor, estilísticament, d’Adrià Ferran.
Treballà en la portalada i en el retaule de la capella de Sant Josep, de la seu de Palma; és autor de la imatge de Ramon Llull de l’església de Sant Francesc de Mallorca i del grup de la Pietat de la parròquia de Felanitx.
(València, 1922 – Madrid, 4 juny 2004)
Escultor. Alumne de l’Acadèmia de Sant Carles (1939-44), i fou becat després a Roma (1949), París (1952), Alemanya (1957) i els EUA (1961). Celebrà la seva primera exposició individual a València el 1951.
Les seves obres són volums o murals construïts mitjançant la superposició de planxes metàl·liques amb buits, retallats com si es tractés d’una topografia, que juguen amb la llum, la qualitat del metall i la valoració dels plans, les quals en té d’exposades en diversos museus del món.
Ha fet obres de col·leccionisme i grans murals. També ha realitzat gravats.
(França ?, segle XV – Illes Balears, segle XVI)
Escultor. Establert a Mallorca.
És autor dels cadirats del cor de la seu de Mallorca, obra contractada el 1514. S’hi observa una barreja d’influències flamenques i italianes, més concretament florentines. Col·laborà en aquesta obra l’aragonès Juan de Salas.
(Sant Genís de Fontanes, Rosselló, 1908 – 1986)
Professor de castellà, escultor i pintor. Ha ensenyat a Liborna, Clarmont d’Albèrnia, Limós i, sobretot, Perpinyà.
En 1941-42 formà un grup de teatre a l’escola normal de Perpinyà que representà pels pobles El vell gelós i La cova de Salamanca, de Cervantes, en català, i Amor de Pardal, de Josep Sebastià Pons.
Autor de Conversations de Maillol (1956).
Dades dels Països Catalans 