(Cocentaina, Comtat, 15 maig 1883 – 30 octubre 1914)
Escriptor. Publicà diverses novel·les: Voto perpetuo, Yeso, Antes muerta, De rebeldía, Cleofé, El tío Huelga, i alguns volums de poemes: Los malditos cantos, Aires levantinos, Felicidad.
Una part dels seus versos catalans són reunits en el llibre Tendrors (1908).
Estrenà també algunes obres teatrals, entre les quals destaca el drama La sort.
(Perpinyà, 25 juliol 1774 – 20 gener 1834)
Escriptor en francès.
És autor d’una novel·la pastoral, Daphné (1808), de diverses poesies publicades en revistes locals i reeditades, el 1817, amb el títol Essais, opuscules divers, d’una oda, Maylli ou le tribut de la reconnaissance (1820), i d’un poema en tres cants sobre el departament dels Pirineus Orientals.
El 1814, i amb la col·laboració de Pere Puiggarí, publicà l’estudi Sur l’inscription des “Decumani Narbonenses” de Saint-André de Sorède.
(Benissa, Marina Alta, 29 febrer 1928 – 14 març 2017)
Periodista i escriptor. Col·laborador habitual en la premsa valenciana, és un actiu divulgador cultural.
Membre de diverses organitzacions culturals, fou soci fundador d’Acció Cultural del País Valencià i fundador de l’Associació Hispano-Àrab Alacantina, que també presidí.
És autor de moltes obres centrades en el paisatge i en la gent de la seva comarca. És també autor d’un Costumari valencià en dos volums (1992 i 1994) i té, a més, obra en castellà.
(Almoradí, Baix Segura, 3 abril 1820 – Múrcia, 4 febrer 1877)
Polític i escriptor. Es retirà de la carrera militar per dedicar-se al periodisme i a la política, que practicà activament. Milità a la Unió Liberal i fundà els periòdics “El Correo” i “La Península”.
Fou diputat per Oriola (1858), es mostrà contrari a la política d’Isabel II de Borbó i s’hagué d’exiliar el 1866. Retornà després de la revolució del 1868 i fou novament diputat i també sots-secretari de Finances.
Publicà Hacienda de la nación (1872).
(Alcoi, Alcoià, 1859 – Madrid, 1931)
Escriptor. Des de ben jove residí a Madrid. Hi treballà a la premsa local i hi estrenà la comèdia El fuego de San Telmo (1889). Col·laborà amb Carles Arniches a diverses obres teatrals.
És autor de més de setanta peces, la majoria sainets i sarsueles: Las mamás, La verdad desnuda, Éxito editorial, etc, i d’una òpera: Marcia.
(Torrevella, Baix Segura, 1857 – ? )
Escriptor. Traduí al castellà poemes de Leopardi.
Publicà algunes poesies i narracions originals.
Veure> Eudald Canivell i Masbernat (escriptor i dibuixant català, 1858-1928).
Pseudònim de l’escriptor valencià Josep Martínez i Ruiz, que utilitzà (1894-95) abans de fer servir el d’Azorín.
(Palma de Mallorca, 1704 – 1767)
Prior dels convents augustinians de Palma de Mallorca i de Felanitx, i vicari general i visitador de l’orde, i catedràtic de teologia a la Universitat de Mallorca.
Publicà, en castellà, ampul·loses oracions fúnebres de Caterina Tomàs (1737) i del bisbe Panyelles (1744), i una glossa d’uns versicles del Llibre d’Amic e Amat de Ramon Llull: Las nobles condiciones del divino amado en el Augusto Sacramento, predicat a la seu de Mallorca el 1750.
(Alacant, 24 octubre 1849 – 20 setembre 1902)
Escriptor. Dirigí l’Escola de Comerç d’Alacant.
Publicà el recull poètic Mi álbum (1870), el poema Ante la tumba de Quijano (1874), alguns assaigs en col·laboració i diverses memòries sobre les activitats de l’Escola de Comerç.
Dades dels Països Catalans 