(Alacant, 9 novembre 1840 – 16 octubre 1870)
Escriptor. Fundà i dirigí “El Semanario Católico”.
Publicà el recull poètic titulat Fábulas (1864).
Campos i Carreras, Antoni
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: escriptors/es
Calvo i Rodríguez, Carmel
Calvo i Acacio, Vicent
(València, 1869 – 1953)
Escriptor. Treballà com a periodista, primer a Madrid, al diari “La Época” i a l’agència Mencheta, i després a “Las Provincias” de València, on sovint exercí la crítica literària.
Publicà alguns llibres de narracions en castellà.
Calveyrach, Just
(Perpinyà, 16 novembre 1900 – Enghien-les-Bains, França, 19 abril 1990)
Escriptor en llengua francesa i catalana. Ha passat una part de la seva vida a l’Àfrica negra i a Amèrica.
Ha publicat reculls poètics, com Guyanes (1941), i de les seves col·laboracions a periòdics es destaquen els articles a favor de Francesc Macià.
Ha dirigit les revistes “La Lyre” i “L’Éveil Catalan”.
Caldés i Arús, Vicenç *
Veure> Vicenç Calders i Arús (escriptor i grafista català, 1886-1969).
Calders, Pere
(Llucmajor, Mallorca, 1527 – Valldemossa, Mallorca, 1595)
Escriptor. Franciscà conventual, no acceptà la reforma del 1567 i entrà a la cartoixa de Valldemossa (1570), d’on esdevingué prior (1595).
Publicà Instrucció i doctrina que ensenya lo que deu considerar i contemplar lo cristià… Quan ou la santa missa (1588), i deixà inèdita una biografia de Caterina Tomàs.
Calders, Antoni ?
(Llucmajor, Mallorca, segle XV – Illes Balears, segle XV)
Escriptor. Framenor, es retirà el 1440 a Randa en no admetre la reforma de l’orde.
Fou consultor i confessor de la reina Maria de Castella, muller d’Alfons IV el Magnànim, per encàrrec de qui escriví (1446) un Exercici de la Santa Creu, que fou imprès a Palma de Mallorca en versió modernitzada el 1683.
Calvó i Caldés, Pasqual
(Maó, Menorca, 24 octubre 1752 – 12 abril 1817)
Pintor i matemàtic. Fou pensionat a Roma per l’emperadriu Maria Teresa d’Àustria, que el 1779 el nomenà pintor de cambra i director de la Galeria Imperial de Pintures, fins el 1780.
Del 1788 al 1790 estigué a Amèrica com a pintor paisatgista, després tornà a Maó on es dedicà a l’ensenyament.
També recopilà d’una manera clara i senzilla i traduí al català, en disset tractats, els coneixements del seu temps de matemàtiques, física, arquitectura civil i militar i construcció naval. Aquesta activitat el fa, potser, l’últim tractadista científic en català anterior a la Renaixença.
Calatayud i Buades, Lluís
(Novelda, Vinalopó Mitjà, 1887 – Asp, Vinalopó Mitjà, 1977)
Escriptor. Ha estat inspector de primer ensenyament a diverses ciutats.
És autor dels reculls poètics Paisajes y pueblos (1924) i España (1958). També publicà Sevilla y la Semana Santa (1927) i La pedagogía y los clásicos españoles.
Calatayud i Bonmatí, Vicent
(Asp, Vinalopó Mitjà, 18 octubre 1846 – 25 juliol 1908)
Escriptor i llatinista. Fou catedràtic de llatí a instituts de Maó, Orense, Alacant i València.
Publicà mitja dotzena d’obres docents i els assaigs Las lenguas muertas (1883), Discurso sobre el tema “La cesación en el trabajo en días festivos” (1884), El culto externo (1889), Principios morales, políticos y sociales que han de servir de base al ejercicio de la libertad (1890), Influencia de la prensa periódica en la cultura e ilustración de los pueblos (1890), La pobreza de Cervantes (1905) i Poesía litúrgica (1909).
Dades dels Països Catalans 