(Alcover, Alt Camp, 28 desembre 1869 – Barcelona, 16 octubre 1918)

“Josep Aladern”  Escriptor. Germà de Plàcid. D’ideologia republicana i federal, fou el capdavanter del moviment modernista a Reus, on habità intermitentment des del 1893 i on portà a terme tota mena d’activitats, especialment des de la seva llibreria, centre aglutinador del grup modernista local.

Hi fundà les col·leccions “Lo Modernisme” (1891) i “Foc Nou” (1905-06) i les revistes “La Gent del Llamp” (1893), “Almanac Modernista de la Literatura Catalana” (1895), “Nova Catalunya” (1896 i 1898) i “Reus Tranquil” (1897) i hi dirigí el diari “Lo Sometent” (1898).

El 1899 es traslladà a Barcelona i treballà a “La Veu de Catalunya”, a “La Renaixença” i, finalment, a “El Progreso”, alhora que continuava les seves activitats de publicista, fundava “El Intransigente”, “Occitània” (1905) i “Catalònia” (1906) i col·laborava, sovint amb el pseudònim de Pere Fort, a una bona part de les publicacions de l’època. Cooperà amb Aureli Capmany a la fundació d’“En Patufet”.

Polemista, dotat de més entusiasme que de criteri, tractà tota mena de temes: política, literatura, filologia, folklore, etc.

Fou el pare d’Ignasi i Lluís Vidal i Molné.

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 3 octubre 1834 – Barcelona, 22 agost 1893)

Escriptor. Germà d’Eduard. Advocat i doctor en filosofia i lletres, fou catedràtic de geografia històrica d’Espanya a la Universitat de Barcelona. Milità, sense ocupar, però, cap càrrec polític, en el partit conservador de Cánovas.

Partidari de l’ús del castellà per a la investigació, fou un bon coneixedor de la lexicografia i estilística castellanes (publicà Elocuencia y poesía castellana, 1875, molt reeditada). Publicà, també en castellà, els seus manuals de geografia (El universo, 1877; Los planetas, 1878, etc.), estudis (Capmany: Apuntes crítico-biográficos, 1873; Reseña histórica de la universidad literaria de Barcelona, 1881) i treballs sobre poesia popular catalana (Consideraciones sobre la literatura popular catalana, 1879).

La seva participació en el moviment catalanista es limità al camp literari. Participà en els jocs florals -en fou mantenidor el 1867-, col·laborà en “La Renaixença” i en “La Ilustració Catalana” i publicà reculls de narracions i novel·les: Confiança en Déu (1863), La vida en lo camp (1867), La família del mas dels salzes (1886) i Rosada d’istiu (1886).

El 1878 edità, acompanyada de comentaris crítics i literaris, la traducció catalana de la Divina Comèdia feta el 1429 per Andreu Febrer.

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1870 – Barcelona, 22 abril 1940)

Escriptor. Atret per gèneres diversos, fou una figura representativa del modernisme conservador. Fou fundador i director de la revista literària “Joventut” (1900-06), que exercí una gran influència. Col·laborà també a “La Renaixença”, “Gent Nova” i “La Novel·la d’Ara”, i exercí la crítica teatral a “El Teatre Català”.

Exemple de la seva prosa narrativa no imaginativa són, entre altres, els volums Impressions i records, Fent camí, De lluny i de prop, etc. El 1926 acabà el drama de Guimerà Per dret diví, tot seguint el guió argumental deixat pel dramaturg. Traduí Rostand i Perrault, i el 1923 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres.

Els darrers anys de vida, com ocorregué a molts escriptors de la seva adscripció, visqué quasi oblidat.

(Tortosa, Baix Ebre, 7 març 1931 – 23 abril 2014)

Escriptor. Amb L’ombra rogenca de la lloba guanyà el premi Carles Riba el 1981, al qual seguiren altres reculls poètics. També ha publicat els assaigs El pintor tortosí Antoni Casanova (1847-1898) (1983), Tretze biografies imperfectes (1986, premi Josep Pla 1985), Eros i Art (1991, premi Josep Vallverdú 1990) i el llibre de viatges Barques i fogons, de Vinaròs a Calafell (1990). Ha dut a terme una excel·lent traducció de tots els sonets de Shakespeare (1992).

(Barcelona, 21 abril 1939 – )

Escriptor. Dedicat a l’ensenyament, ha publicat diversos llibres de divulgació com ara Barcelona (1967), Arrel (1968), Història de Catalunya (1973), L’abat Oliba. Els primers catalans (1976), El govern dels catalans. La Generalitat (1977), La Generalitat en la Història de Catalunya (1982), Història moderna de Catalunya (1985), i diverses monografies d’història i prehistòria per a l’ensenyament.

Ha destacat també en la narrativa juvenil amb títols com La ciutat sense muralles (1978, premi Folch i Torres 1977), El superexecutiu (1978, premi Crítica Serra d’Or 1979), El superfenomen (1979, premi Joaquim Ruyra 1978), entre d’altres.