(Barcelona, 1752 – Roma, Itàlia, 1813)
Religiós jesuïta.
Fou poeta en castellà i en català, així com autor de traduccions en vers de textos religiosos, de les Geòrgiques de Virgili i de l’Art poètica d’Horaci.
(Palafrugell, Baix Empordà, 24 abril 1875 – 10 febrer 1918)
Escriptor. Estudià dret a Barcelona.
Fou jutge a Palafrugell, on dirigí el setmanari regionalista “Baix Empordà”.
Publicà a les seves pàgines, amb el pseudònim d’Anco Màrcio, unes impressions literàries sota l’epígraf d’Instantànies. Amb aquest títol foren reunides en un volum d’edició pòstuma (1921).
(Barcelona, 31 desembre 1919 – 15 agost 1997)
Dibuixant i escriptor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Treballà en l’àmbit dels dibuixos animats i excel·lí en l’execució de nadales en les quals són protagonistes uns infants ingenus, àngels i pastorets d’actituds dolces i alegres.
Il·lustrà el catàleg del festival Pau Casals d’Acapulco (1960), en el qual es presentà la primera audició mundial d’El Pessebre.
Com a escriptor va publicar alguns llibres per a infants, il·lustrats per ell mateix (Mantingueu net el cor, Siguem-hi tots).
(Cervera, Segarra, 13 juliol 1928 – Smyma, Geòrgia, Estats Units, 6 febrer 2016)
Escriptor en castellà. Professor de literatura castellana a la universitat de Syracusa (EUA).
Ha publicat diversos llibres de poemes (Desde esta orilla, Nuevas cantigas, etc) i llibres de narracions.
Ha fet diverses traduccions al castellà i ha estudiat l’obra poètica d’Alfons Costafreda (1980).
(Trípoli, Líbia, 1498 – Pamplona, Navarra, 1561)
Escriptor. De petit fou captivat, juntament amb la seva mare; portats a Barcelona, on els comprà un cavaller anomenat Ferran, que els féu batejar i adoptà el noi.
L’any 1520 prengué l’hàbit dominicà. Fou prior del convent de Barcelona, del de Saragossa i del de València, i novament del de Barcelona, i provincial (1550-59).
Publicà una Vita sancti Raimundi de Penyafort, i és autor del primer Officium sancti Raimundi.
(Tortosa, Baix Ebre, 13 desembre 1829 – 27 novembre 1885)
Metge i escriptor. Fou regidor i tinent d’alcalde de l’ajuntament de Tortosa.
Col·laborà en diverses publicacions professionals i fou un dels fundadors del periòdic local “La Voz del Progreso”.
Escriví uns Anales de la historia de Tortosa desde su fundación hasta nuestros días (1867).
(Barcelona, novembre 1846 – 11 setembre 1917)
Periodista i polític. Germà de Josep. Es llicencià en dret.
Milità de molt jove, en el partit republicà federal i participà en diverses campanyes amb Francesc Pi i Margall i Estanislau Figueras.
Col·laborador de diversos periòdics i un dels redactors fundadors d’“El Estado Catalán” i del “Diari Català”, de V. Almirall. Més tard passà a la redacció d’“El Diluvio”.
Escriví unes Memorias de un veterano de la República, que no acabà.
Un altre germà seu fou Joan Feliu i Codina (Barcelona, 1848 – segle XIX) Escriptor. Fou rellotger d’ofici i autor d’una monografia sobre l’art de la rellotgeria. Col·laborà a diverses publicacions. Estrenà els drames La juiciosa (1894) i Sol ponent (1898).
(Vilassar de Dalt, Maresme, 1801 – Madrid, 1851)
Escriptor i militar. Descendent col·lateral de Narcís Feliu de la Penya.
Participà, com a sots-tinent, en la Guerra del Francès, i del 1817 al 1821 fou destinat a Costa Rica. En tornar-ne, fou nomenat fiscal de la comissió militar de Catalunya (1833) i arribà a secretari del ministeri de la guerra.
El 1837 publicà a Sevilla una novel·la anti-romàntica, Elena y Paulina; formà part, en 1846-47, a València, de la redacció del periòdic “El Fénix”.
És autor de Gomera (València 1846), contra la conservació dels presidis africans, i de diversos escrits sobre legislació militar: La jurisprudencia militar al alcance de todos (1847), Fundamentos de un nuevo código militar (1850), Proyecto de código militar (1856).
(València, 1848 – Barcelona, 1904)
Escriptor. Autodidacte, de molt jove exercí de pintor decorador.
El 1871 passà a residir a Barcelona, on s’integrà al moviment de la Renaixença i actuà d’enllaç cultural amb València (fou soci corresponsal de Lo Rat Penat).
Formà part de la redacció de “Lo Gai Saber” i col·laborà en d’altres periòdics i revistes.
Publicà La dona, estudi crític-filosòfic (1880), Obres d’Ausias March (1886), Obres en prosa de mossèn Roís de Corella (1887) i Trobes en llaor de Maria Santíssima, primer llibre imprès a Espanya (1889), a més de poemes i altres obres de creació.
(Barcelona, 15 octubre 1931 – Säo Paulo, Brasil, 28 abril 2025)
Escriptor. Fill de Ramon Faus i Esteve; llicenciat en dret i sacerdot de l’Opus Dei.
El viatge (1960), de difícil simbologia, influït per Carles Riba, Hölderlin i Salvador Espriu, vol explicar l’aventura de l’home cap a Déu.
Dades dels Països Catalans 