Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Musté i Sandoval, Agustí

(Tarragona, 1850 – 2 març 1909)

Escriptor i advocat.

A la seva mort era degà del Col·legi d’Advocats tarragoní.

Col·laborà a la revista de l’Ateneu de Tarragona i publicà escrits com l’estudi Yxart i ses obres (1897).

Muset i Ferrer, Antoni

(Igualada, Anoia, 1 gener 1892 – Valls, Alt Camp, 15 juliol 1968)

Escriptor.

Entre les seves obres figuren el recull poètic Vibracions (1963) i la novel·la per a joves La gesta d’en Parmoressi.

També publicà Quan el cor i el cervell parlen (1931).

Murià i Romaní, Josep Maria

(Barcelona, 19 octubre 1907 – Guadalajara, Mèxic, 19 agost 1999)

Escriptor. Fill de Magí Murià i Torner i germà d’Anna.

Col·laborà a “El Borinot”, “La Nau” i al “Diari de Catalunya”. Fou militant d’Estat Català.

Exiliat el 1939, s’establí a França i aviat a Mèxic, on fou el principal promotor del “Butlletí” del Centre Català de Guadalajara.

Ha publicat novel·la: Els dos puntals (1938), el recull de contes Narracions fugisseres (1974), els llibres de poemes L’espera (1942), Trajecte confús (1978) i Dimensions inconcretes (1980), i un volum de memòries, Vivències d’un separatista (1986).

Murià i Romaní, Anna

(Barcelona, 21 abril 1904 – Terrassa, Vallès Occidental, 27 setembre 2002)

Escriptora. Filla de Magí Murià, germana de Josep Maria i muller d’Agustí Bartra. Col·laborà a “Mirador”, “Meridià”, “La Dona Catalana”, etc. S’exilià el 1939 a Mèxic i escriví per a “Catalunya”, “Lletres” i “Pont Blau”.

Publicà dues novel·les de joventut, Joan Mas (1933) i La peixera (1938), a més de l’assaig La revolució moral (1934). A l’exili va publicar contes. Va tornar a Catalunya el 1970, i publicà Crònica de la vida d’Agustí Bartra (1967; edició completada el 1983), L’obra de Bartra (1985) i l’Obra de Bartra: assaig d’aproximació (1992).

Posteriorment ha publicat dues novel·les: Res no és veritat, Alícia (1984) i Aquest serà el principi (1986).

El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Muntanyola i Carner, Pere

(Barcelona, 10 febrer 1872 – novembre 1948)

Escriptor i tractadista polític.

En els articles que publicà a la revista “Quatre Barres”, de Vilafranca del Penedès, ja es manifestava com a nacionalista, dada remarcable en un temps en què imperava la concepció regionalista. A “La Renaixensa” propugnava un catalanisme polític actiu.

Fou regidor de la Lliga Regionalista, i Francesc Cambó l’envià a Andalusia per tal de controlar una cadena de diaris.

Coautor, juntament amb Prat de la Riba, del manual Compendi de la doctrina catalanista.

Muntañola i Puig, Joaquim

(Barcelona, 9 abril 1914 – 5 març 2012)

“Kim“ Dibuixant i escriptor humorístic.

Col·laborà en revistes infantils, com “En Patufet” i “L’Esquitx”. Ha col·laborat també a la premsa diària (“El Correo Catalán”, “El Mundo Deportivo”, “La Vanguardia”, etc).

És autor d’algunes obres teatrals de caràcter humorístic (En Baldiri de la Costa, Ja vénen els russos, Els trasplantats) i de la sèrie de monografies Muntañola y… (1973).

Muntaner, Ramon -cronista-

(Peralada, Alt Empordà, 1265 – Eivissa, Eivissa, 1336)

Cronista, funcionari i soldat. La seva vida va estretament vinculada a la història de la corona catalano-aragonesa en una fase de clara expansió pel Mediterrani.

Ciutadà de Mallorca entre els anys 1287 i 1300, va intervenir en la conquesta de Menorca i, enfront dels Anjou, en la defensa de Sicília.

Acompanyà Roger de Flor en l’expedició a Orient el 1303 i prengué part en les campanyes catalanes a l’Àsia Menor i a Tràcia; redactà el conveni entre l’emperador bizantí i la companyia, i fou capità i administrador a Gal·lípoli. Després d’uns quants anys a l’illa de Gerbes, per comissió del rei de Sicília, s’establí a Xirivella (València).

El 1323 va compondre en vers provençal el Sermó, incorporat més tard dins la Crònica, en el qual exposava la seva opinió sobre la millor manera d’aconseguir la conquesta de Sardenya.

Elegit jurat, formà part de la representació valenciana en la coronació d’Alfons el Benigne. El 1329 es traslladà a Mallorca, on fou conseller de Jaume III.

La Crònica, iniciada el 1325, sintetitza el període comprès entre el 1208 (naixement de Jaume I, tema exposat a base de la prosificació de cançons de gesta) i el 1328 (coronació d’Alfons III), amb dos nuclis temàtics: el regnat turbulent i heroic de Pere el Gran i l’expedició catalana a Orient. Aquesta crònica, que és, per tant, un llibre de memòries redactat amb una concepció ideal de la història, va esdevenir l’únic document de l’expedició catalana a Orient. El material és gairebé autobiogràfic.

Muntadas i Jornet, Joan Frederic

(Barcelona, 1826 – monestir de Piedra, Aragó, 1912)

Escriptor. Restaurà el monestir de Piedra (Aragó), que havia heretat del seu pare.

Diputat a corts per Mataró, Igualada i Valls.

Autor d’obres teatrals (Una lección de baile, 1852; Boadicea, 1853, i Deudas pagadas, 1856), de la novel·la Vida y hechos de Gil Pérez de Marchamala (1866), de La Batalla de Bailén (poema) i El monasterio de Piedra (1871).

Muns i Serinyà, Ramon

(Barcelona, 15 juliol 1793 – 1 agost 1856)

Escriptor i advocat. Fou secretari de les diputacions de Barcelona (1820), Girona (1822) i de l’ajuntament barceloní (1835).

Pertanyia a la Societat Filosòfica fundada el 1815, a l’Acadèmia de Bones Lletres, així com a la de Ciències, de Barcelona.

La seva producció literària oscil·la entre el romanticisme i el classicisme. Fou un dels principals fundadors d’“El Europeo”.

Traduí el René de Chateaubriand i publicà La muerte de Safo, La gratitud (1841), Las ruinas de Montserrat (1815) i Memoria sobre las diversas causas de los terremotos (1817).

Muns i Castellet, Francesc

(Barcelona, 1833 – 1894)

Escriptor. Fill de Ramon Muns i Seriñà. Advocat, milità en el partit tradicionalista.

Conreà la poesia catalana -participà en els jocs florals, i composicions seves foren incloses al volum Los trobadors nous-, i en castellà publicà Los mártires del siglo XIX (1888) i Estudio sobre los tres prioratos de San Llorenç prop Bagà, San Salvador de la Boadella y San Pere de la Portella (1888).