(Barcelona, 1931 – )
Director teatral i escriptor. Fill de Francesc Nel·lo i Ventosa. Estudià direcció teatral amb Ricard Salvat a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual.
Ha dirigit diversos muntatges: Tassarba, d’Enric Morera, al Liceu (1966); El retablo de Maese Pedro, de Falla, al Tinell, i l’òpera de Mozart Bastià i Bastiana, al Palau de la Música Catalana.
El 1966 fundà el Grup de Teatre Independent i el de l’Òliba.
Ha publicat La pell de magrana i set contes més (1958).
(Barcelona, 25 febrer 1898 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 10 setembre 1949)
Escriptor i periodista. Redactor de “La Veu de Catalunya” des del 1927 amb el pseudònim de Roger.
És autor de biografies sobre Pau Casals i Lluís Millet. Influït per la novel·lística russa, com molts escriptors del seu temps, és autor de novel·les, com El passat cendra (1926), Samuel, història d’un bon dependent, lladre i màrtir (1927), La suprema voluntad (1928) i La fadrina Berta (1929).
La seva obra ve del postmodernisme i prefereix els ambients sòrdids i de vegades truculents. Publicà també La universitat de Catalunya (1937).
Exiliat el 1939, col·laborà sovint a la premsa de Mèxic, país on morí.
(Barcelona, 10 gener 1848 – 1886)
Escriptor. Fou un dels fundadors de La Jove Catalunya. Col·laborà a “La Renaixença” i “Lo Gai Saber”.
Autor bilingüe, té una extensa bibliografia: Biografía de don Francisco Renart y Arús, La decadencia de Cataluña, Estudis històric sobre Pau Claris, El rimbombori de les quintes, etc.
(Barcelona, 1852 – 1922)
Metge i escriptor. Cursà medicina a la Universitat de Barcelona.
Marxà a Viena, on fou metge de la cort i professor de castellà. Coneixia un gran nombre d’idiomes, i a Leipzig dirigí un institut de traduccions.
Retornà a Barcelona el 1912, on exercí una càtedra d’alemany, i fou professor de matemàtiques a l’Escola d’Arts i Oficis de la barriada de Sants. El 1914 ingressà a l’Institut d’Estudis Catalans.
Publicà Leyes dióptricas y catóptricas del oftalmóscopo (1878), Compendio de hidrología médica, balneoterápica e hidraterápica, amb pròleg del doctor Robert (1884), i Manual del fabricante de alcoholes (1894).
(Barcelona, 1917 – 10 abril 1944)
Periodista i escriptor. Germà de Santiago. Es llicencià en filosofia i lletres (secció de llengües romàniques).
Obtingué la càtedra de literatura espanyola a l’institut de Manresa. En 1940 fou nomenat redactor en cap de la revista “Destino”, càrrec que ocupà fins a la seva mort.
És autor del llibre Ciudades de España (1944, reeditat posteriorment). Fou instituït un premi literari per a novel·la espanyola que porta el seu nom (premi Nadal).
(Barcelona, 9 agost 1883 – 13 abril 1972)
Escriptor i polític. Fou redactor del “Diario de Barcelona” i fundador de la Juventud Monárquica, de la qual fou elegit president (1913).
El 1918 fou un dels impulsors de la Federació Monàrquica Autonomista, molt propera a les posicions polítiques de la Lliga Regionalista, a la qual acabà adherint-se després de la mort de Maura. Regidor de Barcelona l’any 1921, fou tinent d’alcalde de cultura.
Fou secretari polític de Francesc Cambó del 1930 al 1936, diputat a les corts espanyoles i president de la Lliga de Defensa Industrial de Barcelona i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.
L’any 1952 fou nomenat cronista oficial de Barcelona.
És autor de Per les terres de Crist (1926), La inquietud oriental (1942), Mi calle Fernando (1943), Recuerdos y chismes de la Barcelona ochocentista (1944), Seis años con don Francisco Cambó (1957) i Memòries. Vuitanta anys de sinceritats i de silencis (1965).
(Vic, Osona, 1857 – Barcelona, 1913)
Escriptor. Fou un dels propulsors vigatans de la Renaixença.
Fou fundador i primer president de la societat Catalunya Vella, secretari de l’Orfeó Català i del consell directiu dels jocs florals, dels quals fou mantenidor el 1906. Col·laborà a “La Veu de Montserrat”, “La Gaseta Muntanyesa” i “La Ilustració Catalana”.
Novel·lista costumista, publicà les novel·les d’ambient rural i situades a la plana de Vic Margaridoia (1884), Benet Roura (1887), Lo beneit i la porqueirola (1888), Els milions del farianire (1893) i La Nonada (1904); narracions: Notes de viatge (1907), Narracions, i poesies: Poesies.
Publicà també Galería de vicenses ilustres i Episcopologi de Vic (1904).
(Barbastre, Aragó, 1888 – Barcelona, 1943)
Escriptor. Residí des de jove a Barcelona.
Col·laborà com a contista a “La Publicitat”. Publicà, en castellà, diverses novel·les, com La santa pecadora (1930), i el llibre Los vikingos (1942), i, en català, novel·les curtes, com Josep II, rei.
Traduí al castellà moltes obres de Dostojevskij i algunes d’Ignasi Iglésies.
Pseudònim de l’escriptor català Carles Soldevila i Zubiburu (1892-1967), emprat en articles periodístics i en alguns llibres de divulgació.
(València, 11 setembre 1887 – Barcelona, 15 maig 1948)
Escriptor. Fundador de la Joventut Valencianista, tingué molta relació amb el Principat i visqué a Barcelona.
Col·laborador, entre altres, de “La Veu de Catalunya”, “D’Ací i d’Allà”, “Llegiu-me” i “Terra Valenciana”.
Entre les seves obres destaquen els poemaris Breviari romàntic (1913) i Flames (1918), i la novel·la breu Somni de la ciutat (1915).
Dades dels Països Catalans 