Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Muñoz i Espinalt, Carles

(Montesquiu, Osona, 1920 – Barcelona, 2 març 1993)

Escriptor i psicòleg.

Creà una escola personal de psicologia i va intervenir en el debat sobre l’ètnia catalana: Del poble català (Buenos Aires, 1962), amb el pseudònim de P.O. Bauló.

Entre els seus títols, sovint molt funcionals, cal destacar Psicologia de la gent (1957), Orígens del caràcter (1963), Sentit polític dels catalans (1964), Un mercat per al senyor Esteve (1966), Propaganda totalitària (1968), Obres essencials (1968) i Tarannà Lerroux (1972).

Muñoz i Creus, Miquel

(Barcelona, 20 març 1952 – )

“Miquel Desclot“ Escriptor.

Ha publicat poesia: Viatge perillós i al·lucinant a través de mil tres-cents vint-i-set versos infestats de paraules i de lladres de camí ral (1974), Cançons de la lluna al barret (1978), Juvenília (1983) i Per tot coixí les herbes (1995); literatura juvenil: El blanc i el negre (1971), El gran joc dels colors (1972), Itawa (1979), A la punta de la llengua (1980), Barraca de nas (1988); i llibres pedagògics: Una teoria sintàctica a l’escola (1977), Rondalla va, mentida ve i Aixó era i no era (1979), i les sèries Vet-ho aquí: lectures i Tururut viola’, als anys 1990.

Mulder i Pierluisi, Elisabeth

(Barcelona, 9 febrer 1904 – 28 novembre 1987)

Escriptora en castellà. D’ascendència alemanya.

Poetessa de sensibilitat simbolista, ha publicat, entre altres obres, La hora emocionada (1931) i Paisajes y meditaciones (1935) i novel·les, d’intenció psicològica o moral, com Una sombra entre los dos (1934), Eran cuatro (1954) i El vendedor de vidas.

Mosé Hallewa

(Tortosa, Baix Ebre, segle XIV)

Rabí i autor jueu.

El 1373 el rei Pere III el cridà a Barcelona per decidir, amb altres rabins, una qüestió de dret hebraic, i poc després fou demanada la seva opinió sobre un litigi entre dos jueus que pretenien el rabinat suprem sobre els jueus de França.

Hom n’ha conservat 17 respostes a qüestions de dret hebreu i tres llibres de comentaris talmúdics.

Morlius i Balanzó, Remei

(Barcelona, 7 febrer 1854 – juny 1936)

Escriptora. Exercí la carrera de mestra i publicà versos en castellà: Un libro (1878).

Incorporada a la Renaixença, publicà només Poesies (sense data) a la “Lectura Popular” i un assaig en castellà sobre els pecats capitals (1883).

Mori i Salas, Artur

(Barcelona, 1888 – Mèxic, 1953)

Escriptor. Estrenà algunes obres teatrals i féu periodisme a Madrid.

Traduí al castellà l’obra d’A. Artís i Balaguer Seny i amor, amo i senyor. Autor de La prensa española durante la Segunda República (1943).

S’exilià el 1939.

Morera i Valls, Francesc

(Tarragona, 1826 – 1886)

Escriptor i advocat. Fou jurista i president de la Diputació de Tarragona i dirigí el “Diario de Tarragona”.

Fou notori el seu pseudònim Lo cantor del Francolí i figurà a les cèlebres antologies de la Renaixença Los trobadors nous i Los trobadors moderns.

Escriví una bona part de la seva obra, d’un acolorit romanticisme, en castellà: Ni el rey ni la reina, Fueros y desafueros i El Ateneo Tarraconense de la clase obrera.

Morera i Colom, Antoni Maria

(Tàrrega, Urgell, 1820 – Barcelona, 1893)

Escriptor. Fou mestre de primer ensenyament i comptador mercantil dels tribunals.

És autor de les obres Contador universal de intereses simples y compuestos (1867), La Hacienda española en 1876 i Nuevo sistema planetario (1883).

Morenés i Móra, Felip

(Tarragona, segle XVIII)

Escriptor. És autor d’escrits diversos, com els titulats Novus florium spiritualium, publicat a Barcelona el 1748, i Entretenimientos sobre los principales puntos de la doctrina cristiana, que aparegué a Tarragona el 1758.

Moreira i Ramos, Joan

(Lleida, 5 juny 1878 – Tortosa, Baix Ebre, 26 gener 1951)

Promotor de música i escriptor. Era fill d’un militar tortosí.

La seva tasca d’instruir musicalment la gent el dugué a fundar l’Orfeó Tortosí (1905) i l’Orfeó Montsià (1922).

És autor de l’Himne a la Cinta.

Publicà, a part, d’articles periodístics, l’extens recull Del folklore tortosí (1934).