(Valls, Alt Camp, 1815 – 24 abril 1876)
Llatinista i escriptor. Fou catedràtic d’humanitats als instituts de Tarragona i Barcelona.
Publicà obres d’ensenyament del llatí i del castellà, la novel·la La dama de las conspiraciones (1861) i l’assaig Historia de las escuadras de Cataluña (1859, 1876, traduïda al català el 1920-21).
Veure> Ferran Miró (erudit i escriptor català, 1833-1916).
(Tàrrega, Urgell, 15 juny 1915 – Lleida, 23 setembre 1995)
Escriptor i mestre d’escola. Residí a Andorra des de l’edat de 26 anys.
És autor del recull poètic De l’amor a la terra alta i de la novel·la La pau dins la guerra (1970).
També conreà la pintura.
(Barcelona, 15 setembre 1953 – )
Guionista de cinema i televisió.
Considerat un mestre en el guió de comèdia com demostra films com Bajarse al moro (1988), Esquilache (1988), Salsa rosa (1991), Boca a boca (1995) o El amor perjudica seriamente la salud (1996).
Ha treballat també per a la televisió: Gatos en el tejado, Chicas de hoy en día, etc.
El 1996 va dirigir el film ¿De qué se rien las mujeres?.
(Albuñol, Granada, Andalusia, 6 agost 1820 – Barcelona, 26 gener 1891)
Escriptor. Resident a Barcelona des de molt jove, assolí una certa notorietat com a autor de novel·les de fulletó (Luz del Alba, Los pecados capitales, La reina loca de amor, etc. ).
Posteriorment, sota la influència de Pascual Madoz, fundà a Madrid el periòdic progressista “El Bien Público” (1863) i, relacionat amb els ambients proteccionistes del Principat, a partir del 1879 fou secretari de l’Institut de Foment de Treball Nacional i director de la revista “El Eco de la Producción”, de Barcelona (1880-87).
Havia dirigit la col·lecció de “Teatro selecto antiguo y moderno, nacional y extranjero” (a partir del 1867), i és autor d’una Historia del general Prim (1871-72), en la qual destaca tant la història política dels anys seixanta com les relacions de Prim amb el proteccionisme català.
Fou el pare d’Emili Josep Orellana (Barcelona, vers 1860 – 1900) Escriptor i periodista. Dirigí els diaris barcelonins “Diario Mercantil” i “Diario del Comercio”. Escriví una Historia popular de la marina de guerra española (1886).
(Burgos, Castella, vers 1480 – Carrara, Itàlia, 6 desembre 1520)
Escultor i escriptor. Casat amb una barcelonina, Caterina, disposà d’ésser soterrat al costat de la seva esposa a Barcelona, on hi ha una part important de la seva obra.
Entre el 1517 i el 1520 realitzà unes mampares de roure a la capçalera del cor de la seu barcelonina i també la decoració del rerecor, en marbre de Carrara (acabada el 1564 per l’escultor aragonès Pere Villar).
Se li atribueix un relleu dedicat a la Sacra Conversació, trobat al Museu Diocesà de Barcelona, vers el 1908, procedent del Palau Episcopal.
És autor del poema en castellà La Eulariada, en octaves reials, sobre la vida i el monestir de Santa Eulàlia. Fou editat a Tarragona en 1590.
(Tarragona, 21 gener 1876 – Barcelona, 7 març 1965)
Escriptora. Filla d’Alfred Opisso i Vinyas i germana de Ricard.
Escriví en castellà poesies i contes infantils, i algunes novel·les com les titulades Nocturno trágico, Rosa de otoño i Por su hijo.
(Barcelona, 26 octubre 1861 – 25 abril 1931)
Escriptor. Fou redactor en cap de “Las Noticias” i director de la “Revista Moderna de Administración Local”, matèria en la qual s’especialitzà. Col·laborà també a “La Veu de Catalunya”.
Poeta floralesc, publicà Poesies (1890), Nupcials (1894), Justificació del regionalisme (Perpinyà, 1901) i Apeles Mestres. Su vida y sus obras (1907), entre altres llibres.
Fou un crític sever dels postulats modernistes.
(Benasau, Comtat, 1899 – Santa Maria de la Mar, Rosselló, 1972)
Comunista i escriptor. Obrer tèxtil, milità al BOC i després al POUM, que representà al Consell d’Economia de la Generalitat de Catalunya.
Escriví El POUM i la col·lectivització d’indústries i serveis (1936) i Socialización de fincas urbanas y municipalización de los servicios (1937), obres en les quals resumí la postura del POUM davant aquests temes.
Fou secretari de la Federació d’Empleats i Tècnics i formà part del Consell Econòmic i Tècnic del POUM. Col·laborà a “Avenir”, “Lluita” i “L’Hora”.
Exiliat a França, residí al Rosselló.
(Olot, Garrotxa, 1895 – Catalunya, 1979)
Escriptor i frare caputxí. Visqué força temps a les missions de Colòmbia, on situà l’acció de la seva novel·la Alma salvaje.
De tornada a Catalunya publicà una altra novel·la titulada Monja?… Mai!, apareguda el 1930.
Del 1939 al 1941 va ser capellà de la presó Model de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 