(Barcelona, 18 juny 1901 – 9 febrer 1987)
Llibreter i escriptor. Fill d’Antoni Palau i Dulcet i germà de Josep.
Va publicar Galeria de tipus excursionistes (1924), Llibre d’emboscats (1927), el conte infantil La cava de Vilafortuny i el poema satíric El Comte Arnat (1961).
Fou autor també de llibres d’investigació com Rellotges de sol. Història i art de construir-los (1970) i La pintoresca història del calendari (1973).
(Barcelona, 10 març 1914 – Palma de Mallorca, 17 juliol 1996)
Escriptor. Vinculat al món del turisme, el 1941 es traslladà a Mallorca.
Poeta neosimbolista, va publicar Mosaic d’espurnes (1951) i D’Orient a d’Occident (1959).
Novel·lista de caire realista (Els transplantats, 1963; El sol surt al crepuscle, 1993) i de gènere (Assassinat al club dels poetes, 1983), i autor d’un llibre sobre Palma de Mallorca, Carrers, places i un rellotge (1959).
Autor inquiet pel teatre, va estrenar, entre d’altres, Un diumenge al capvespre, i publicà S’ha venut un home (1957) i Del cel i de la terra (1974).
(Reus, Baix Camp, 1857 – Barcelona, 1929)
Escriptor.
De molt jove es traslladà a Barcelona, on fou periodista actiu i figurà entre els redactors del “Diari Català” i quan “La Veu de Catalunya” es transformà en diari, en fou un dels principals col·laboradors.
Ocupà la vicepresidència de l’Orfeó Català.
(Palamós, Baix Empordà, 25 juliol 1819 – 5 març 1887)
Advocat i escriptor. Fou diputat provincial i a corts, i assessor de marina de la província de Girona.
Col·laborà a “La Ilustración Española y Americana” (Madrid), a la “Revista de Gerona” i al “Semanario de Palamós”.
El 1882 presidí el certamen de l’Associació Literària de Girona i llegí un discurs intitulat Los pagesos de remença.
És autor també d’una sèrie d’articles sobre La Codificación española.
Pseudònim de l’escriptor i periodista en castellà Antoni Altadill i Teixidó.
(Barcelona ?, abans 310 – després 390)
Escriptor, bisbe de Barcelona (360-390) i sant.
Es conserven les tres cartes que escriví a Sempronià (contra els novacians), un tractat (Exhortació a la penitència), un opuscle sobre el baptisme i una diatraba (Cervolus) contra la llicència dels festivals pagans.
(Barcelona, 1840 – 20 febrer 1901)
Excursionista i escriptor. Col·laborà a “La Renaixença”, al “Diario de Cataluña” i al “Butlletí de l’Associació d’Excursions Catalanes”.
Publicà un gran nombre de guies itineràries, moltes de les quals reeditades diverses vegades: Una excursió a la muntanya de Montseny (1876, 1880, 1886, 1893, 1899), Una excursió a la Schwarzwald (Selva Negra) i llegendes de l’encontrada (1888), Guia de l’Alt Pla de Barcelona i del Baix Vallès (1888, 1891), Guia de les regions compreses des de Montserrat al Camp de Tarragona i des de la Segarra al Penedès (1890, 1895, 1900) i Andorra. Guia itinerària i ressenya geogràfica-històrica de les Valls (1894), entre moltes altres.
(Matanzas, Cuba, 1857 – Barcelona, 1928)
Escriptor. Pare de Tomàs Orts i Climent. Passà la seva joventut a Alacant. Fou periodista a Madrid i a Barcelona.
És autor d’obres de divulgació i d’algunes novel·les.
Era germà de Tomàs Orts i Ramos (Benidorm, Marina Baixa, 1866 – Barcelona, 16 gener 1939) Escriptor. Fou periodista a Alacant, Madrid, Barcelona i l’Argentina, així com director d’una agència de notícies a París. Escriví alguns llibres sobre temes taurins i diverses novel·les.
(Benidorm, Marina Baixa, 1879 – Barcelona, segle XX)
Escriptor. Fill de Ramon Orts i Ramos. Fou redactor de “Las Noticias”, “La Renaixença”, “La Tribuna” i d’altres diaris de Barcelona, ciutat on s’establí.
Dirigí “El Defensor del Asegurado” i “El Seguro Médico”. És autor de traduccions.
(Barcelona, 7 octubre 1928 – 6 setembre 1996)
Escriptor. Realitzà estudis inacabats de les carreres d’arquitectura i filosofia i lletres.
És autor d’una nombrosa producció d’obres de teatre. Ha estrenat Las palmeras de plomo (1958), Sin profesor (1959), Una cuerda de guitarra (1959), Valentina (1960), Historias de Gaspar de Porres, donde se incluyen tres entremeses de Cervantes (1961), Joc de taula, versió catalana de l’El mantel (1962), El mantel (1963) i Demasiadas cosas prohibidas (1966).
També és autor de diverses traduccions d’obres teatrals com Mucho ruido y pocas nueces de Shakespeare, La ópera de tres peniques de Brecht, i d’altres. Ha adaptat obres teatrals de clàssics espanyols.
El 1963 els crítics teatrals barcelonins concediren a Joc de taula el premi a la millor comèdia de l’any.
És autor del guió del film Vida de familia i d’altres per a la televisió.
Dades dels Països Catalans 