(Barcelona, 1864 – 1918)
Religiós i pedagog. Ingressà a les Escoles Pies el 1879 i hi professà el 1888.
Fou professor a Sant Antoni de Barcelona i després al col·legi dels escolapis de Mataró. Havent tornat a Barcelona, fou nomenat rector de Sant Antoni (1902-12).
Fou, també, consultor provincial i director de l’Acadèmia Calassància.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 13 desembre 1866 – Odelló, Alta Cerdanya, 18 setembre 1928)
Religiós escolapi i escriptor. Publicà una gramàtica per a l’aprenentatge del francès (1899), un llibre de lectures moralitzants titulat Jardín de las niñas (1901), i diverses comèdies en un acte.
També escriví en català.
(Manresa, Bages, 7 març 1847 – Barcelona, 4 abril 1899)
Religiós escolapi. Passà bona part de la seva vida a Cuba, com a sots-director i rector del col·legi de Guanabacoa.
Fundà la revista “El Mensajero Católico”, que dirigí. És autor de discursos, sermons i poesies.
(Montgai, Noguera, 4 gener 1848 – Sarrià, Barcelona, 27 octubre 1928)
Religiós escolapi. Ingressà a l’orde el 1865. Fou capità carlí en 1872-76.
Retornat a l’orde, practicà la docència a Mataró i a Vilanova i la Geltrú.
Passà a l’Argentina (1892-99), on fou vicari provincial, i fundà el col·legi de Buenos Aires.
De retorn, fou provincial de Catalunya (1899-1900) i fundà col·legis a Terrassa, Caldes de Montbui i, en especial, a Lovaina per a la formació dels seus religiosos.
Fou vicari general de les Escoles Pies entre el 1919 i el 1925.
(Quiñonería, Sòria, 16 desembre 1886 – Alella, Maresme, 11 abril 1956)
Sacerdot escolapi i iniciador del bàsquet a Catalunya.
Destinat a Cuba, tingué oportunitat de conèixer aquest esport i fins i tot el seu creador.
En tornar a Catalunya, l’introduí primer al col·legi de Sant Antoni de Barcelona (1922) i després el de Santa Anna de Mataró (1929), com a mitjà pedagògic de formació dels alumnes.
(Santa Perpètua de Gaià, Conca de Barberà, 1719 – Mataró, Maresme, 1820)
Religiós escolapi.
Fou provincial de l’orde i jutge del Sant Ofici.
És autor de diversos escrits, entre els quals destaquen els reunits al volum titulat Circulares (1768).
(Golmés, Pla d’Urgell, 10 abril 1900 – Mataró, Maresme, 27 gener 1958)
Músic. Fou un dels principals propagadors del cant gregorià. Escolapi. Es llicencià en història, i completà la seva formació musical a Solesmes.
Fou rector de diversos col·legis, en especial de Tàrrega, on fundà una associació d’antics alumnes escolapis i dirigí la schola cantorum.
Publicà un Método de canto gregoriano según las teorías rítmicas de Solesmes (1943).
(Barcelona, 9 juny 1844 – Sabadell, Vallès Occidental, 14 gener 1911)
Naturalista i religiós escolapi, fou ordenat sacerdot el 1868.
Va viure diversos anys a Cuba (1870), on dirigí l’Academia Calasancia des del 1877. De nou a Catalunya, fou director dels col·legis escolapis de Morella i de Valls. Novament a Cuba, fou director del col·legi de Guanabacoa (1900-02).
Publicà …Draper ante la recta razón (1879), Nociones de física aplicada a los usos más comunes de la vida (1884), Diccionario etnográfico-antropológico (1894) i Elementos de ciencias fisiconaturales, para uso de las escuelas elementales (1906).
(Barcelona, 1672 – 1735)
Religiós escolapi. El 1711 es traslladà a Itàlia, on estudià a fons molts documents d’arxiu que li serviren per a escriure un Compendio de los anales de las Escuelas Pías (1730).
També és autor d’un assaig en italià, de caràcter político-religiós, sobre les condicions que havia de reunir la monarquia catòlica.
(Mataró, Maresme, 13 desembre 1787 – Barcelona, 25 març 1867)
Escolapi i matemàtic. Fugí a Mallorca en produir-se l’entrada de les tropes napoleòniques el 1808.
Fou professor de matemàtiques en diverses escoles militars. Actuà com a comissari apostòlic de les Escoles Pies per a l’estat espanyol (1846-67).
És autor de textos de matemàtiques i geometria per a usos docents, com un Tratado elemental de matemática (1841-48) i unes Tablas de logarítmos (1847).
Dades dels Països Catalans 