Arxiu d'etiquetes: escaladors/es

Escarrà, Joan

(Perpinyà, 10 abril 1885 – París, França, 14 agost 1955)

Alpinista i jurista. Fou un dels principals impulsors del ressorgiment del muntanyisme pirinenc. Efectuà nombroses ascensions, especialment al Canigó, que escalà per les seves vies més difícils.

Fou president del Club Alpin Français i organitzador de l’expedició francesa de 1936-37 a l’Himàlaia.

Era professor de dret especialitzat en les institucions de la Xina.

Club Muntanyenc Barcelonès

(Barcelona, 1931 – )

(CMB)  Entitat creada en fusionar-se el Club Muntanyenc i el Centre Excursionista Barcelonès.

S’ha dedicat sobretot a l’espeleologia (Grup d’Exploracions Subterrànies) i a l’escalada (Grup d’Alta Muntanya).

Blanch i Fors, Conrad

(Barcelona, 1951 – )

Alpinista. Cap de l’expedició catalana que assolí l’Everest el 1985 i autor d’Hem fet el cim, el llibre que recull el testimoni d’aquesta experiència.

El 1993 fou nomenat president del Centre Excursionista de Catalunya.

Simó i Andreu, Maria Antònia

(Barcelona, 22 maig 1915 – 3 agost 2007)

Excursionista i escaladora. Fou una de les principals capdavanteres de l’alpinisme femení que atacà les grans dificultats de l’escalada acrobàtica a Catalunya (1940).

Ha participat activament en cursets i conferències, i conjuntament amb el seu marit, Agustí Jolis, ha publicat diverses obres (La conquista de la montaña, 1954; les guies Pallars-Aran, 1961; Cerdanya, 1985, etc).

Segarra i Roca, Araceli

(Lleida, 26 març 1970 – )

Alpinista. Dedicada de molt jove al muntanyisme.

El 1992 assolí el seu primer vuit mil, el cim central del Shisha Pagma, al Tibet (8.008 m alt).

El 1996 va fer història en convertir-se en la primera dona espanyola que coronà l’Everest.

Enllaç web: Araceli Segarra

Grup Especial d’Escalada

(Barcelona, 1941 – )

(GEDE)  Secció d’escalada del Club Excursionista de Gràcia. A més de cursos d’escalada, divulgà aquesta modalitat amb activitats com l’arxiu de l’escalada, iniciat el 1942, exposicions i concursos.

Al principi dels anys 1940, els seus escaladors obriren moltes vies clàssiques de Montserrat, del Pedraforca i de Sant Llorenç del Munt, i s’exploraren d’altres massissos, com els ports de Beseit, el Montsec, els Pirineus i els Alps.

Cap a la meitat dels anys 1960 membres del GEDE participaren en diverses expedicions fora d’Europa amb destacades ascensions, algunes de les quals eren primeres absolutes i estatals.

El 1998, amb motiu del 75 aniversari del Club Excursionista de Gràcia, fou editat el llibre 50 anys d’escalada del GEDE 1941-1991.

Enllaç: Grup Especial d’Escalada

Grup d’Alta Muntanya

(Barcelona, 1940 – )

(GAM)  Secció d’escalada del Centre Muntanyenc Barcelonès. Fou el primer grup d’aquestes característiques creat a Catalunya.

Durant els anys 1930 els escaladors del CMB havien realitzat algunes escalades importants a Montserrat. Amb la creació del GAM s’impulsà l’escalada en roca mitjançant cursos de perfeccionament.

Al llarg dels anys 1940 s’obriren nombroses vies a la majoria de roques de Montserrat i a Sant Llorenç del Munt, el Pedraforca i els Pirineus.

A la meitat dels anys 1950 s’assoliren importants ascensions als Alps i a les Dolomites, i a partir dels anys 1960, s’organitzaren expedicions com les primeres ascensions absolutes i estatals als Andes, l’Atles, l’Ahaggar, l’Hindu Kush, Kenya i l’Annapurna.

El 1991 fou editat el llibre Les Primeres del GAM en el seu cinquantenari muntanyenc.

Everest, expedicions catalanes a l’

(Everest, Tibet, 28 agost 1985 – 14 octubre 1988)

Expedicions d’escalada. Després de dos intents frustrats els anys 1982 i 1983, Òscar Cadiach, Antoni Sors, Carles Vallès i tres xerpes, integrants d’una expedició catalana comandada per Conrad Blanch, feren el cim el 1985.

El 14 d’octubre de 1988, Lluís Giner, Nil Bohigas, Jerònimo López i dos xerpes, membres d’una expedició dirigida per Lluís Belvís, assoliren novament el cim.

Costa i Cabré, Josep

(Barcelona, 1904 – serra de Cavalls, Terra Alta, 1938)

Escalador. El 1936 escalà sol per primera vegada el Cavall Bernat de Montserrat i hi col·locà al cim la bandera catalana.

Milità en el Sindicat Únic i en l’Aliança Obrera i organitzà la Societat de Transports de Catalunya.

El 1936 havia de participar en l’expedició anglesa a l’Everest, però el nomenament de secretari del Comitè de les Olimpíades Populars de Barcelona (juliol 1936) li ho impedí.

S’incorporà a les forces republicanes durant la guerra civil. Morí, essent tinent, a la batalla de l’Ebre, al front de la seva unitat.

Centre Acadèmic d’Escalada

(Barcelona, 1942 – )

(CADE)  Departament de la secció de muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, fundat per Lluís Estasen.

Aplega els practicants de l’escalada amb la finalitat d’estudiar les modernes tècniques i de divulgar-les.

Els seus membres han dut a terme un gran nombre de primeres, especialment de Montserrat; ha impulsat notablement l’alpinisme femení.