Arxiu d'etiquetes: erudits/es

Valls i Geli, Cir

Deixa un comentari

(Rupià, Baix Empordà, 16 setembre 1741 – Barcelona, 1818)

Erudit. Doctor en teologia, fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, catedràtic del seminari i beneficiat de la seu de Girona (1793).

Publicà diverses obres religioses en castellà (El ilustre obispo y mártir san Narciso, modelo de santa vida, 1792); entre el 1802 i el 1817 escriví una Col·lecció de poesies catalanes i treballs històrics que han restat inèdits (Dissertació demarcant els pobles de Catalunya anomenats ilergetes, cossetanys i suessetans, Notícia de les guerres en quines van distingir-se els prínceps de Catalunya).

Torres i Amat de Palou, Ignasi

3 Respostes

(Sallent, Bages, 12 març 1768 – 26 maig 1811)

Eclesiàstic i erudit. Germà de Fèlix. Era deixeble i nebot de l’arquebisbe Fèlix Amat.

Fou catedràtic de filosofia i teologia i director de la biblioteca pública diocesana de Barcelona. Succeí en aquest càrrec al seu oncle. Reuní a l’esmentada biblioteca un gran fons d’autors catalans, que resultaren utilíssims per als estudis del seu germà Fèlix. Ell mateix hi col·laborà com a redactor.

El 1803 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres. Hi féu alguns treballs, el de major interès és el titulat ¿Qué autores o documentos catalanes existen que puedan servir de modelos para arreglar la ortografía catalana?.

El 1807 fou nomenat degà de Girona, d’on hagué de fugir en arribar-hi les tropes franceses durant la guerra del Francès. En aquesta avinentesa perdé els seus llibres i papers, amb gran part del material que havia reunit per a un diccionari d’autors catalans. El seu germà seria el que duria endavant el valuós projecte.

Torquemada, Joan de

Deixa un comentari

(Castella, segle XV)

Erudit. Es casà amb Basilissa, de la poderosa família dels Bardaixí, el 1491.

Procurador i governador general del comtat de Ribagorça per Alfons d’Aragó, duc de Vilafermosa i alcaid de Benavarri. Fou tresorer reial en absència de Lluís Sanxis, que obtingué el càrrec abans del 1500.

Recollí dades històriques sobre la història ribagorçana i el llinatge dels Bardaixí.

Taverner i d’Ardena, Oleguer de

4 Respostes

(Catalunya, 1676 – Barcelona, 1727)

Noble i erudit. Fill de Francesc de Taverner i de Rubí, i germà de Josep. Com a hereu del seu llinatge matern adoptà el nom d’Ardena i Darnius, amb el qual és generalment conegut. Fou segon comte de Darnius i cinquè comte de les Illes en successió del seu germà Miquel Joan, i cavaller de l’orde de Sant Joan.

Participà, com a coronel de cavalleria, en les lluites civils i efectuà missions diplomàtiques; però fou més important la seva feina de recerca històrica, principalment centrada sobre la genealogia i l’heràldica catalana (Adarga Catalana).

Fou així mateix un cartògraf notable: Mapa de los condados de Rossellón y Cerdaña (Perpinyà 1707) i la seva obra mestra, el gran mapa del Principat de Catalunya, gravat el 1726 per Marc Lomelin.

Soler i Terol, Lluís

1 Resposta

(València, 1888 – Manresa, Bages, 23 setembre 1958)

Doctor en medicina, en dret i en filosofia i lletres. Fill de Leonci Soler i March.

Publicà obres d’investigació, com Perot Rocaguinarda (1909) i Igualada i les batalles del Bruc (1930). És autor de diverses obres dramàtiques, entre les quals la tragèdia en vers Màners (1919).

Societat Catalana d’Estudis Clàssics

Deixa un comentari

(Catalunya, 1980 – )

(SCEC)  Societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Constituïda per fomentar el conreu regular i rigorós de la filologia, la literatura, l’art i el pensament clàssics dins l’àmbit de Catalunya. La integren uns cent-vuitanta membres (1987) i és regida per una junta.

La seva activitat se centra preferentment en l’organització de conferències, cicles i altres actes culturals, així com en la publicació d’una revista d’investigació (“Ítaca”, des del 1985).

Enllaç web: Societat Catalana d’Estudis Clàssics

Siurana i d’Ossó, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 24 març 1786 – Torredembarra, Tarragonès, 4 desembre 1849)

Militar i erudit. Estudià a Tortosa, Osca i Saragossa.

El 1808 ingressà en l’exèrcit per a combatre els francesos; defensà Mequinensa, i en retre’s la vila fou fet presoner i dut a França (1810). Alliberat (1813), exercí diversos càrrecs militars.

Traslladat a Barcelona, redactà un Diccionario cortográfico del Principado de Cataluña, acabat el 1825 i que restà inèdit.

Serrano i Calderó, Josep

Deixa un comentari

(Fondarella, Pla d’Urgell, 1899 – Barcelona, segle XX)

Investigador i eclesiàstic. Format al seminari de Solsona, es llicencià en teologia i dret canònic a la Universitat Pontifícia de Tarragona. Fou actiu propagandista dels Pomells de Joventut a les terres de Lleida. Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona i es doctorà a Madrid amb una tesi sobre Vicenç Mariner d’Alagó i el seu poema Boumacopeguio.

Professor de llatí a l’Institut-Escola (1931-33) i director de l’institut de segon ensenyament de Cervera (fins el 1936), després de la guerra fou professor de llatí a l’institut Menéndez y Pelayo de Barcelona (1939) i a Lleida (des del curs 1939-40).

Ingressà al Cos Facultatiu d’Arxivers Bibliotecaris i Arqueòlegs el 1944 i fou destinat a Lleida i, el 1950, a la Biblioteca Nacional de Madrid, on col·laborà eficaçment en la publicació de l’inventari dels manuscrits fins el volum IX, obra que quedà interrompuda en ésser ell nomenat director de la Biblioteca Universitària de Barcelona. El seu pas per ella (1966-69) significà una considerable millora tècnica de la institució així com la publicació del volum IV del seu inventari dels manuscrits.

Ha publicat El Libro de las Sentencias del Duc d’Alcalà (1954), El humanista Vicente Mariner y sus manuscritos en la B.N. de Madrid (1918), el catàleg de l’exposició sobre La miniatura española y flamenca en las colecciones de España a Brussel·les (1964), tres cartes d’Alfons el Magnànim a Joan Mercader (1964), Los manuscritos litúrgicos de la B.N. de Madrid (1969, amb Janini i Mundó), així com diverses comunicacions i conferències. Va treballar en la catalogació del fons documental Porter-Moix de la Biblioteca de Catalunya de Barcelona.

Serra i Postius, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, 8 maig 1671 – 26 març 1748)

Erudit. Religiós mercedari; posseïa una gran erudició i escriví un gran nombre d’obres històriques plenes d’informacions curioses, anècdotes i costums de l’època.

D’entre elles destaquen Epítome histórico del portentoso santuario y real monasterio de Nuestra Señora de Montserrat (1742), Las siete maravillas raras del principado de Cataluña (1745) o Resumen de la vida de los santos y barones insignes de santidad del Principado de Cataluña (1746).

És també de notable interès Lo perquè de Barcelona, obra que no fou publicada fins al 1929 i que mostra un retrat viu i detallat de la vida barcelonina del segle XVIII.

Sentiñón i Cerdaña, Gaspar

2 Respostes

(Barcelona, 1840 – 12 desembre 1902)

Metge, internacionalista i lliure pensador.

S’afilià al grup internacionalista de Barcelona (1869), i assistí al Congrés de la I Internacional, a Basilea (1869), en representació de les societat obreres de Barcelona, i també al Congrés Obrer Nacional de Barcelona (1870). Aquell mateix any fundà el Club Lliurepensador de Barcelona.

Administrador de “La Federación”, publicà també “La Humanidad”, fins que l’any 1871 fou empresonat, i es retirà de tota activitat obrerista.