Arxiu d'etiquetes: erudits/es

Sentiñón i Cerdaña, Gaspar

2 Respostes

(Barcelona, 1840 – 12 desembre 1902)

Metge, internacionalista i lliure pensador.

S’afilià al grup internacionalista de Barcelona (1869), i assistí al Congrés de la I Internacional, a Basilea (1869), en representació de les societat obreres de Barcelona, i també al Congrés Obrer Nacional de Barcelona (1870). Aquell mateix any fundà el Club Lliurepensador de Barcelona.

Administrador de “La Federación”, publicà també “La Humanidad”, fins que l’any 1871 fou empresonat, i es retirà de tota activitat obrerista.

Sedó i Peris-Mencheta -germans-

Deixa un comentari

Eren fills de l’industrial i erudit Artur Sedó i Guichard.

Alfred Sedó i Peris-Mencheta  (Barcelona, 1901 – 1983)  Industrial i polític. Vinculat al Partit Republicà Radical, fou director general de comerç del primer govern Lerroux i sots-secretari de treball al segon. Entre l’abril i el desembre del 1935 fou conseller de la Generalitat de Catalunya, primer d’economia i agricultura i després també de finances.

Joan Sedó i Peris-Mencheta  (Barcelona, 1908 – 8 abril 1966)  Industrial i erudit. Continuà l’activitat fabril del seu pare. Fou diputat provincial, president del Club Marítim de Barcelona i vice-president de la Junta de Museus de Barcelona. El 1948 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres. Durant la seva vida reuní la col·lecció de llibres de tema cervantí més important del món, actualment integrada a la Biblioteca de Catalunya.

Sanç i de Barutell, Joan de

4 Respostes

(Barcelona, 4 març 1756 – 1822)

(o Sans, o Sanz)  Erudit. Fill de Ramon de Sanç i de Sala i germà de Josep Antoni i de Ramon. Estudià a Cervera, on es doctorà en lleis (1777). Serví uns quants anys a la marina de guerra, on entrà de guardiamarina el 1781.

Més tard (1796) fou comissionat pel govern de Carles IV de Borbó per a fer recerques als arxius de Simancas i de Barcelona. Hi reuní còpies d’articles interessants, que hom conserva a l’Academia de la Historia, de Madrid, de la qual fou membre.

El 1779 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí memòries i treballs. El 1822 fou nomenat bibliotecari de la Universitat de Barcelona.

Sagarriga i de Reard, Joan de

1 Resposta

(Barcelona, 1707 – 1768)

Erudit. Tercer comte de Creixell i senyor de diversos indrets.

Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1729 i hi llegí interessants treballs, com un comentari en català de les obres de Tàcit (1735) i Variedad que se halla entre los autores que hablan del origen y nombre de Cataluña (1830), continuat per Orígenes históricos de Cataluña. El 1762 fou elegit director de l’Acadèmia.

Rull i Jové, Jaume

Deixa un comentari

(Sants, Barcelona, 1895 – Òrrius, Maresme, 7 juny 1988)

Erudit. El 1908 inicià una col·lecció de texts teatrals catalans que, juntament amb l’aplegament exhaustiu de dades biogràfiques dels artistes teatrals dels Països Catalans (actors, escenògrafs, empresaris, músics, etc) formen l’Arxiu Rull, a Sants, que conté actualment més d’onze mil obres impreses i de mil cent manuscrits.

Hi figuren gairebé totes les obres teatrals en català aparegudes des del 1750 endavant, amb alguns exemplars únics, com el sainet bilingüe El cafè de Barcelona, de Ramón de la Cruz (1788). També s’hi conserven fotografies, programes, revistes i obres de tema teatral.

Rubí i de Boixadors, Josep Antoni de

1 Resposta

(Barcelona, 14 maig 1669 – Brussel·les, Bèlgica, 31 desembre 1740)

Militar i erudit. Marquès de Rubí i primer secretari de l’Acadèmia de Bones Lletres.

A la guerra de Successió formà part des del 1702 del consell de l’arxiduc Carles i fou el seu lloctinent a la corona catalano-aragonesa. Fou també virrei de Mallorca (1713-15), on hagué de rendir-se al general francès Asfeld, i després, per ordre de l’arxiduc convertit ja en emperador (Carles VI), virrei de Sardenya. Més tard fou nomenat governador d’Anvers.

Deixà escrits alguns llibres.

Rius i de Falguera -germans-

1 Resposta

Ignasi i Josep de Rius i de Falguera eren fills de Francesc de Rius i de Bruniquer.

Ignasi de Rius i de Falguera  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Jurista. Fou oïdor de l’Audiència de Barcelona reconstituïda pels borbònics el 1716 entre la gent que els era addicta. Temps a venir seria degà del mateix organisme.

Josep de Rius i de Falguera  (Barcelona, 1675 – Conca, Castella, 1739)  Eclesiàstic i erudit. El 1710 era canonge de Barcelona. Pertanyia a l’Acadèmia dels Desconfiats. S’allunyà de la política durant la guerra de Successió, malgrat que restà a Catalunya. Fou rector de la Universitat de Barcelona abans que fos dissolta per Felip V. El 1713 participà, com a procurador d’un dels seus col·legues de capítol, a la Junta de Braços de Barcelona. Disconforme amb la decisió de resistència singular catalana contra els borbònics, abandonà Barcelona i es retirà a Vic. El 1720 fou nomenat tresorer de la seu barcelonina; el 1729 adreçà a Felip V un memorial defensant les immunitats de l’Església enfront del poder civil. Poc abans de la seva mort havia estat nomenat inquisidor de Conca.

Ripoll i Vilamajor, Jaume

3 Respostes

(Preixana, Urgell, 24 febrer 1775 – Santa Eugènia de Berga, Osona, 15 novembre 1843)

Eclesiàstic i erudit. Fou canonge de Vic. Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, a la qual deixà la seva col·lecció de medalles i monedes.

Tenia manuscrites unes extenses Misceláneas, plenes de notes sobre història.

Entre el 1814 i el 1843 publicà uns quants opuscles: Memorias para la historia eclesiástica de la ciudad de Manresa, Memorias sobre la procesión de Corpus en Barcelona, Barcelona fue la primera ciudad de España donde se introdujo la imprenta, Cuadernos sobre inscripciones romanas, godas y monasteriales, i Documentos que pueden servir para ilustrar la historia de los temblores de tierras acaecidos en Cataluña a principios y mitad del siglo XV, alguns dels quals foren publicats el 1923 i traduïts al català.

Riera i Sans, Jaume

Deixa un comentari

(Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 28 agost 1941 – Barcelona, 2 agost 2018)

Filòleg i erudit medievalista. El 1966 acabà els estudis al seminari de Barcelona.

Llicenciat en filosofia i lletres, s’ha dedicat a l’estudi dels jueus catalans medievals, en especial els avalots contra els calls del 1391.

Ha fet diverses edicions de texts: el procés criminal (1410) contra el cavaller Arnau Albertí (El cavaller i l’alcavota, 1973), d’interès literari, a part d’històric; transliteració de texts aljamiats catalans (Cants de noces dels jueus catalans, 1974), La crònica en hebreu de la Disputa de Tortosa (1974), Oracions en català dels conversos jueus (1975) i la versió catalana del Llibre de Job de Jeroni Conques (1976).

Ribelles i Comín, Josep

2 Respostes

(Castelló de la Plana, 7 juliol 1872 – Barcelona, 19 setembre 1951)

Bibliògraf i erudit. A partir de l’any 1898 residí a Barcelona.

L’any 1905 guanyà el premi de la Biblioteca Nacional pel seu treball de Bibliografia de la llengua valenciana, catàleg d’autors de totes les obres escrites en valencià des de la implantació de l’impremta.

Altres treballs seus són: Catàleg de les obres publicades en valencià des del segle XV fins ara i Història i Goigs de la Mare de Déu dels Desamparats.