(Guardiola de Berguedà, Berguedà)
Veure> la Pardinella de Rus (masia i capella).
Perera * -Bergueda-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: ermites
Pedra Sagrada, sa
Capella, entre el puig de sa Ginesta i el puig d’en Saragossa; lloc on fou lliurada la batalla de Santa Ponça entre les tropes de Jaume I el Conqueridor i els musulmans mallorquins, el 1229.
La capella guarda la pedra que segons la tradició serví d’altar a la missa celebrada pels catalans abans d’emprendre la batalla. De fet, però, aquesta missa ressenyada per la Crònica de Jaume I degué celebrar-se a la platja de Peguera, on hi havia el campament reial.
Sa Pedra Sagrada es trobava a cel obert fins que el 1929, amb motiu del setè centenari de la conquesta, fou construïda la capella, segons un projecte de mossèn Antoni Maria Alcover.
Pau, la -Santa Maria del Camí-
(Santa Maria del Camí, Mallorca Raiguer)
Ermita, que consta d’una capella i dues cel·les, dita també de son Seguí, que s’alça al cim del puig de son Seguí, al sud-est de la vila. És dedicada a la Mare de Déu de la Pau.
Fou fundada el segle XVII i habitada per dos ermitans fins cap al 1820 (del 1772 al 1800 estigué deshabitada). És tradicional l’aplec que hi té lloc el diumenge de Pancaritat.
Diversos poetes han escrit goigs i poesies dedicades a aquesta Mare de Déu.
Palmes, monestir del desert de les
Convent i ermitori carmelitans, situats als vessants de marina de la serralada del desert de les Palmes. Des de mitjan segle XVII consta l’existència de fra Bartomeu (popularment fra Bartolo), que visqué en una cova al puig que duu el seu nom, prop de l’ermita de Sant Miquel.
Els carmelitans s’hi establiren el 1694 i donaren al convent (bastit en 1697-1733) el nom de desert per tal com el destinaren a centre de vida eremítica. Als vessants i raconades de la vall es construïren una vintena de capelles i petits ermitoris per a penitents i ermitans, iniciades amb la capella del Naixement (1698).
El 1783 hi hagué un esllavissament de terres que destruí el primitiu convent i en 1784-96 en fou bastit un de nou. Gràcies a l’ajuda prestada pels carmelitans durant l’epidèmia de còlera del 1834, l’ajuntament de Castelló de la Plana obtingué que el convent no fos exclaustrat a la desamortització del 1835.
Des del 1860 funcionà un observatori astronòmic al pic de Bartolo; actualment hi ha un repetidor de televisió. En 1900-02 s’erigí la creu monumental que presideix el desert. El convent subsisteix encara i els frares exploten una destil·leria (Licor Carmelità) al peu de la serra, prop de Benicàssim.
És un indret turístic, molt visitat; cap al 1967 hi fou construït un hostal.
Ossa, puig d’ *
(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat)
Veure> puig de Sant Pere Màrtir (cim i ermita).
Mitja Costa
Ermita, propera al santuari de Sant Magí de Brufaganya.
Matamala * -Pla de l’Estany-
Veure> Sant Bartomeu de Matamala (ermita).
Gémenes * -Osona-
Veure> Sant Pau de Gémenes (antiga ermita).
Fortesa, son -Mallorca-
(Puigpunyent, Mallorca Tramuntana)
(o çon Fortesa) Possessió, al nord-oest de la vila.
Al nord de la casa, al vessant meridional de la mola de Planícia, fou fundada, el 1679, per fra Joan de la Concepció, l’ermita de son (o çon) Fortesa.
Codolar, Sant Joan de *
(Cornudella de Montsant, Priorat)
Veure> Sant Joan de Codolar (ermita).
Dades dels Països Catalans 