Veure> Sant Miquel de Canyelles (ermita).
Arxiu d'etiquetes: ermites
Bonany -Mallorca-
Santuari i ermita de la Mare de Déu de Bonany, prop del cim del puig de Bonany (317 m alt), abans anomenat puig de Burguès, entre la vila de Petra i les de Sant Joan de Sineu i Vilafranca de Bonany.
L’església, d’estil neoclàssic, fou edificada damunt l’anterior (obra del segle XVII) entre 1920-25; hi és venerada la imatge de la Mare de Déu, talla de fusta medieval.
El santuari estigué a càrrec de donats fins al 1896, que fou confiat als ermitans de Sant Pau i de Sant Antoni Abat.
Hi ha una hostatgeria.
Betlem de Marina
Possessió, prop de la costa. Prop seu hi ha l’ermita de Betlem, construïda per un grup d’ermitans al començament del segle XIX.
El temple és neoclàssic (1818-24). Hi ha el noviciat de la congregació d’ermitans de Sant Pau i Sant Antoni.
Barraix
Ermita i centre turístic, format per nombrosos xalets d’estiueig i un hostal.
Situat a la serra de la Calderona, al vessant septentrional del Garbí, al límit amb el terme de Serra de Portaceli (Camp de Túria), al voltant de la font de Barraix, d’aigües minero-medicinals.
Amer, so n’
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Possessió, situada vora el monestir de Lluc.
Prop de la casa es troba l’ermita de Sant Pau de so n’Amer, anomenada ermita de so n’Amer, fundada el 1672 per iniciativa de Joan Mir i Vallès, renovador de l’eremitisme mallorquí. L’ermita de so n’Amer no estigué, tanmateix, massa temps habitada.
Adarró
(Vilanova i la Geltrú, Garraf)
Antiga quadra. Tocant al mar hi ha les restes de la torre d’Adarró, de caràcter defensiu.
Des del segle XVII fou anomenada de Sant Gervasi, nom de l’ermita construïda al seu costat.
Mitja Costa
Ermita, propera al santuari de Sant Magí de Brufaganya.
Lloberes
Antiga tinença parroquial de Sant Amanç de Pedrós (Sant Jordi de Lloberes). És situada al sector muntanyós nord-oriental del terme.
Consta des del 1053; aviat, però, restà reduïda a ermita, a càrrec dels propietaris del mas Soler de Lloberes.
És un notable exemplar romànic del segle XII.
Junquera, la -Garrigues-
(la Pobla de Cérvoles, Garrigues)
Antiga ermita, al peu del poble, on era venerada la imatge de la Mare de Déu de la Junquera. patrona del poble, actualment a l’església parroquial.
Té l’origen en el grup d’ermitans que el 1157 obtingueren llicència per a fundar-hi un monestir (castell de Cérvoles).
Fraguerau
Congost del riu Montsant, entre la serra la Llena i el massís de Montsant.
Segons tradició, hi habità fra Guerau Miquel, amb fra Joan i altres anacoretes. En realitat, el 1192, fra Guerau rebé la possessió i el domini d’una bona part del Montsant, entre l’ermita de Sant Bartomeu i la de Santa Maria de Montsant; el 1210 cedí una part de la seva concessió als Balbs de Lleida perquè hi fos edificat un monestir, i ell es retirà vers Bonrepòs.
Segons la llegenda, fra Guerau habità en una gran balma o cova del congost, on edificà l’ermita de Sant Bartomeu, encara subsistent, i la de Santa Maria, ja desapareguda.
