(Manacor, Mallorca Llevant, 1973 – )
Escola pública creada per l’ajuntament. Té la missió fundacional de fomentar, practicar i ensenyar gratuïtament la llengua catalana i la cultura autòctona.
La seva activitat depèn d’un patronat presidit pel batlle i format per membres que representen el consistori, les institucions, entitats culturals i econòmiques d’àmbit balear, i cíviques, veïnals, culturals, docents i dels mitjans informatius de Manacor.
Enllaç web: Escola de Mallorquí
(Palma de Mallorca, 1799 – )
Institució, creada per la Societat Mallorquina d’Amics del País. Del 1802 al 1850 depengué del consolat de mar i terra, i aquest darrer any se’n féu càrrec l’Institut Balear.
El 1914, a causa de la crisi de la navegació a vela, desaparegué. Del 1920 al 1924 fou substituïda per una escola estatal, i del 1926 al 1943, per una de privada.
El 1944 es creà una nova Escola de Nàutica, dependent de la de Barcelona, sostinguda per la Cambra Oficial de Comerç.
(València, 1973 – 1979)
Fira de material d’ensenyament i tècniques educatives (sigla de Didàctica i Tecnologia). Celebrat anualment, juntament amb la Fira de la Joguina i Articles per a la Infància.
S’hi presentaven tota una gamma d’elements per a l’ensenyament, des de llibres fins a tècniques més complexes, amb circuits tancats de televisió, configuracions especials amb ordinador, etc, que abracen tots els nivells de l’ensenyament: primari, mitjà, universitari, així com la formació professional i rehabilitació de persones especials i educació permanent.
(València, 1586 – )
(o Col·legi del Patriarca) Col·legi i seminari per a la formació de sacerdots segons els decrets tridentins. Fundat per l’arquebisbe Juan de Ribera, sota el patronatge de Felip II. En depenia una capella de música que ha estat el viver de la millor música religiosa valenciana, que al llarg del segle XVII i fins al XIX ha tingut importants mestres de capella i organistes.
El patriarca adquirí fins a unes 43 cases davant l’estudi general per a la construcció del Col·legi: les obres, dirigides principalment per Guillem Rei, foren iniciades el 1586; és notable la ceràmica que ornamenta gran part de les dependències de l’edifici.
La solemne inauguració del Col·legi tingué lloc el 8 de febrer de 1604, en presència de Felip III. Les constitucions foren redactades pel mateix Juan de Ribera a partir del 1600, qui les ratificà el 1610.
La decadència començà el segle XIX amb el saqueig de què fou objecte per part de les tropes napoleòniques (1813); amb la desamortització les seves nombroses rendes foren molt limitades. A la fi del segle (1893-96), tanmateix, fou possible la restauració de l’edifici (Marià Benlliure esculpí l’estàtua del fundador).
Actualment, a part de mantenir la seva doble funció docent i litúrgica originals, ha esdevingut un important centre d’investigació històrica: l’arxiu general conté la documentació relacionada amb Juan de Ribera, els llibres de personal i de la casa episcopal, els llibres de finances, documents relacionats amb els moriscs i també l’administració del Col·legi.
Els documents pertanyents a la capella constitueixen un dels arxius de música religiosa, vocal i instrumental més importants de la península. La biblioteca (3.000 volums) conserva la important col·lecció de llibres del fundador, alguns dels quals exemplars únics.
Han estat adquirits nous fonts històrics, com la col·lecció de protocols (28.582), que va del segle XIV al XIX, el fons de la biblioteca-arxiu de Gregori Maians i Siscar, els llibres de Vives i Ciscar, els documents i la correspondència de Josep Domènec Corbató i una valuosa col·lecció de mapes.
Les nombroses obres d’art, especialment pictòriques, són organitzades en un museu obert al públic. A la capella del Monument (Puríssima) es conserven uns tapissos flamencs del segle XVI.
(Catalunya)
Nom donat el 1916 al Consell de Pedagogia (organisme, 1913-24).
(Palma de Mallorca, 1812 – 1814)
Centre d’instrucció per a oficials d’infanteria i de cavalleria, anomenat també Col·legi Militar Nacional. Establert pel mariscal de camp Santiago Whittingham i dirigit pel coronel Ramos Sensevé.
Ocupà l’edifici del Col·legi de la Sapiència, alhora que eren instal·lats també a Mallorca el Col·legi d’Artilleria, continuador de l’Acadèmia d’Artilleria de Menorca, i una foneria de canons.
Acabada la Guerra del Francès (1814), tots aquests serveis militars foren traslladats novament a la Península.
Veure> Sant Victorià, Col·legi de (institució d’ensenyament, 1815-45).
Veure> Cordelles, Col·legi de (institució d’ensenyança, 1593-1812).
(Perpinyà, 1971 – 1979)
Institució d’ensenyament superior.
Aplegava les tres branques universitàries aleshores existents a Perpinyà: l’Institut d’Estudis Jurídics (creat el 1957), el Col·legi Científic Universitari (1958) i el Col·legi Literari Universitari (1963), que depenien de la universitat de Montpeller.
L’any 1979 passà a ésser Universitat de Perpinyà.
(l’Alguer, Sardenya, 1993 – )
Centre. Creat mitjançant un conveni signat entre Òmnium Cultural i la Universitat de Sàsser.
El seu objectiu és promoure accions de formació del professorat, cursos de llengua i crear materials didàctics en el registre propi del català de l’Alguer, sota la tutela de la càtedra de llengua i literatura catalanes de la US.
Des del 1993 organitza l’Escola d’Estiu per a Mestres. Edita la revista infantil mensual “Mataresies”.
Des del 1999 és la seu del punt de suport que la Universitat Oberta de Catalunya té a l’Alguer.
Dades dels Països Catalans 