(Barcelona, 1991 – )
(IEPI) Institució. Creada per a tot l’àmbit dels Països Catalans, com a centre d’estudis i de promoció d’accions de divulgació sobre diverses àrees relacionades amb la immersió lingüística.
El 1996 organitzà el 3r Congrés Europeu de Programes d’Immersió, després d’haver col·laborat en els dos anteriors.
Des de l’any 1998 edita “Immersió Lingüística. Revista d’Ensenyament Integrat de Llengües i Continguts”, revista semestral de contingut teòric i d’experiències didàctiques.
(Barcelona, 27 setembre 1943 – 1994)
(IEM) Centre del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. La seva finalitat és l’estudi i la publicació de les obres musicals hispàniques cultes i populars.
Fou dirigit per Higini Anglès (1944-69), el qual fou succeït per Miquel Querol.
Des del 1946 publica un “Anuario Musical”.
El 1994 passà a convertir-se en el Departament de Musicologia de la Institució Milà i Fontanals.
(Barcelona, 3 febrer 1932 – 1939)
Centre d’ensenyament de la Generalitat. Creat segons el model de l’Instituto Escuela de Madrid, per a l’estructuració de l’ensenyament secundari.
El dirigí Josep Estalella i fou instal·lat al parc de la Ciutadella. El 1933 foren creats els nous instituts Ausiàs Marc i Pi i Margall, dirigits, respectivament, per Joan Ras i Manuel Mateu i Martorell.
L’Institut-Escola tingué un paper destacat en la formació de professorat, i l’ensenyament impartit -en català- fou sobretot formatiu, davant la tradició informativa anterior.
Durant la guerra civil, davant el perill de bombardeigs a l’edifici del parc, es traslladà a Sants.
El 1939 significà la seva fi, però la seva línia pedagògica fou continuada en escoles privades creades per alguns dels seus membres.
Publicà el “Butlletí de l’Institut-Escola”.
(Barcelona, 1919 – 1939)
Institució creada per la diputació i l’ajuntament de Barcelona, amb l’objectiu d’orientar, mitjançant un examen mèdic i psicològic, les especialitzacions i els treballs de cada individu.
El 1922 col·laborà en l’organització del II Congrés Internacional de Psicotècnia, celebrat a Barcelona.
De la fusió d’aquest Institut amb l’Oficina Laboratori d’Orientació i Selecció Professional, en sorgí, el 1931, l’Institut Psicotècnic de la Generalitat, dirigit per Emili Mira fins al final de la guerra civil.
Aquestes institucions publicaren diverses monografies i publicacions periòdiques.
(Catalunya, 1958 – )
(IESE) Centre d’estudis. Es dedica a l’educació i el perfeccionament d’empresaris i directius. Té confiats els aspectes doctrinals i espirituals de la seva activitat formativa a la prelatura de l’Opus Dei.
Al moment de la seva creació posà en marxa el programa avançat de direcció, i l’any següent, el de desenvolupament d’executius i el de formació continuada. El 1964 inicià el seu programa màster en economia i direcció d’empreses (MBA), reconegut internacionalment.
El 1974 obrí un campus a Madrid, on el 1981 començà a impartir l’anomenat MBA executiu.
Des de la seva fundació més de 15.000 alts directius i empresaris han assistit als seus programes formatius, considerats entre els millors dels que es fan a les escoles de negocis del món.
(Barcelona, 1984 – )
(IERMB) Consorci públic. Té com a objectius millorar els coneixements sobre el territori, l’administració i la societat de l’àmbit metropolità barceloní, formar els tècnics que han de gestionar el territori i assessorar les institucions.
Inicialment estava integrat per la Corporació Metropolitana de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona, a les quals posteriorment s’han afegit altres universitats i organismes públics.
Entre les seves actuacions cal destacar l’Enquesta Metropolitana, que posa en relleu l’estructura social i les condicions de vida de la població metropolitana, així com la naturalesa i la percepció dels fenòmens i problemes que l’afecten.
També duu a terme estudis que comparen la realitat urbana de Barcelona amb altres sistemes urbans d’arreu del món, especialment d’Europa, realitza estudis aplicats per encàrrec d’organismes públics, imparteix estudis de post-grau i organitza activitats de suport a l’administració local.
Enllaç web: Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
(Catalunya, 1919 – 1923)
(IEMA) Institució creada per la Mancomunitat. Regida pel patronat de l’Escola Industrial, com a ampliació de l’Institut d’Electricitat Aplicada, creat el 1917.
Fou fundat i dirigit per Esteve Terradas, i tingué a càrrec seu l’Escola de Directors d’Indústries Elèctriques i la de Directors d’Indústries Mecàniques (amb els corresponents laboratoris).
Fou dissolt per la Dictadura de Primo de Rivera.
(Barcelona, 1939 – )
Entitat. Nom adoptat per l’Escola Catalana d’Art Dramàtic, dita també durant la República Institució del Teatre.
Fou dirigit durant tres dècades per Guillem Díaz-Plaja; el 1971 el va succeir Hermann Bonnín, que activà l’entitat amb l’ampliació del professorat, la creació d’un departament d’investigació i de noves seccions, com les dedicades al mim o a les titelles, i n’inaugurà delegacions al Vallès (Terrassa, 1974) i Osona (Vic, 1976).
Els següents directors han continuat aquesta expansió, amb convenis amb la Universitat Autònoma de Barcelona.
El 1988 passà a dependre de la diputació de Barcelona.
Enllaç web: Institut del Teatre
(Catalunya, 1992 – )
(ITEMA) Institut. Creat per la Universitat Politècnica de Catalunya com a successor de l’Institut de Petroquímica Aplicada.
Fou dirigit per José Maria Baldasano, estudia els problemes ambientals amb una visió àmplia i des de perspectives molt diferents, des de les purament tècniques fins a les socioeconòmiques.
(Barcelona, 1963 – )
(ISPA) Institució. Creada com a continuació del Centre d’Estudis de Sociologia Aplicada (1958).
L’obra d’aquesta institució va íntimament lligada a Rogel·li Duocastella, i el seu camp específic ha estat la sociologia religiosa.
Dades dels Països Catalans 