(Catalunya, 1975 – )
(SIPAJ) Entitat creada per a donar a conèixer als joves les possibilitats de realització d’activitats. És un servei d’informació que aplega dades d’entitats, centres, recursos i activitats.
Té diverses seccions, entre les quals la del Tercer Món, la d’atur i ocupació, i la d’intercanvis juvenils, i els serveis d’informació, documentació i assessorament psicològic i el d’informació alternativa.
Publica la revista d’informació “Mensual SIPAJ” i edita diversos opuscles.
(Catalunya, 1978 – )
(SEDEC) Servei d’assessorament creat per la Generalitat de Catalunya en matèria de normalització lingüística per a les entitats responsables de l’ensenyament del català.
Ha jugat un paper important en els programes d’immersió lingüística.
(Barcelona, 1815 – 1845)
Institució dedicada a l’ensenyament de la ciència farmacèutica, creada amb el nom de Col·legi de Farmàcia de Sant Victorià i el títol de reial, concedit per Ferran VII. El col·legi fou creat per a recollir les aspiracions a un ensenyament científic que el Col·legi d’Apotecaris de Barcelona havia sol·licitat repetidament des del 1763.
Els primers catedràtics del col·legi foren Josep Antoni Balcells i Camps (física i química), Josep Antoni Savall (matèria farmacèutica), Agustí Yáñez (història natural) i Raimon Fors (farmàcia experimental).
El 1821 fou vinculat a l’anomenada Dirección de Estudios del Reino i fou abolit l’any següent per tal de crear un altre organisme, però fou restablert el 1823.
Vinculat a la Universitat de Barcelona, el 1845 passà a formar part de la seva facultat de ciències.
(Barcelona)
Col·legi per a formació de frares dominicans de la província d’Aragó.
Fundat el 1668 al carrer de Tallers, a tocar de les muralles. S’intitulava de Sant Vicent Ferrer i de Sant Ramon de Penyafort. El 1758 fou traslladat a l’antic convent de les Repenedides, del carrer de Sant Pau, on subsistí fins el 1835.
S’hi ensenyava filosofia i teologia i s’hi donaven set cursos. La meitat dels seus alumnes procedia del convent de Santa Caterina de Barcelona, i l’altra meitat de la resta de convents de la província d’Aragó; cada convent tenia un nombre fixat d’estudiants.
El seu cos docent i de servei era, el 1830, de 15 membres.
(Barcelona, 1750-1823 / Tarragona, 1829-1835)
Col·legi per a formació dels mercedaris, establert a Barcelona vers el 1750 a la cantonada del carrer de Trentaclaus o de l’Arc del Teatre i de la rambla de Santa Mònica.
Admetia estudiants de tota la província religiosa catalano-aragonesa. L’ensenyament durava set anys i hom hi cursava filosofia i teologia. El seu cos docent era el 1763 de 18 religiosos.
Els francesos se n’empararen el 1808 i el destinaren a comissaria de policia. Durant el Trienni Liberal (1820-23) fou destinat als mateixos usos, i per això els frares el destruïren i en vengueren els solars i edificaren un nou col·legi amb el mateix nom a Tarragona, on hi hagué més tard la casa provincial de beneficència.
El nou col·legi fou construït entre el 1829 i el 1830 i fou desafectat per l’exclaustració del 1835. El 1831 tenia 11 col·legials i 5 professors.
(Barcelona, Barcelonès)
Antic col·legi de franciscans observants, situat a la Rambla, prop del carrer de la Unió, al solar de l’Hotel Orient.
El fundà el 1627 el mercader Pere Canals i li donà el solar el duc de Cardona. L’església fou beneïda el 1634 i el col·legi començà a funcionar el 1635, per bé que no s’acabà del tot fins el 1764. Per disposició del fundador n’eren administradors els consellers de Barcelona.
Era un gran edifici amb dos claustres, on residien habitualment 24 religiosos. S’hi ensenyava filosofia, dret canònic i teologia. Tenia una gran biblioteca i fou un centre d’estudis religiosos important.
El 1834, a la vetlla de l’exclaustració, tenia 24 estudiants. Exclaustrat el 1835, es destinà a local de policia, i ben aviat fou venut i aterrat; sobre el seu solar es construí l’Hotel Orient.
(Lleida, Segrià)
Col·legi de la Congregació Claustral Tarraconense.
Establert el 1592 per a la formació dels novicis i el joves monjos benedictins dels monestirs afiliats a la congregació. Fou dotat amb les rendes d’antics monestirs i priorats catalans, adjudicades per butlla del papa Climent VIII.
Residia en un vell casal de la ciutat, que el 1636 hom considerava ruïnós. El 1669 es traslladà a Cervera, interinament, fins que passà a Sant Pau del Camp, de Barcelona, el 1672.
(Barcelona, 1990 – )
Certamen anual que se celebra a la Fira de Barcelona. Exposa totes les ofertes educatives que poden escollir els estudiants.
Fins el 1995 fou organitzat per la Generalitat de Catalunya, i a partir del 1996 per la Fira de Barcelona.
Enllaç web: Saló de l’Ensenyament
Veure> Escola de Mestres Rosa Sensat (institució, 1965- ).
(monestir de Ripoll, Ripollès, fi segle X – segle XIII)
Cercle de monjos literats. Cultivaren especialment la poesia, la música, l’hagiografia, la gramàtica i altres arts liberals del trivi i el quadrivi, la Sagrada Escriptura i més tard la història.
Encara que al monestir ja es notava activitat literària des de mitjan segle X, l’increment de producció és del temps de Miró Bonfill, comte de Besalú i bisbe de Girona (970-981); sobretot, però, prengué volada a causa de la presència d’Oliba al monestir.
Entorn d’ell treballaren activament companys seus com Joan de Santa Cecília de Montserrat, i deixebles aprofitats. Entre ells s’adreçaven cartes, es prestaven llibres, viatjaven des de Fontibre a Fleury i Pavia i Roma per cercar obres que no posseïen.
A la mort d’Oliba, molts d’ells continuaren produint, però a un ritme més alentit, per les pertorbacions internes que sofrí la comunitat monàstica. A la primera meitat del segle XII hi ha una revifalla, encara que generalment obra d’anònims.
No és pas de l’escola de Ripoll el poeta conegut per l’Anònim Enamorat que es conserva en un còdex ripollès del segle XII; més aviat sembla de la de Lorena.
La transcripció de llibres de l’escriptori durant tot aquest període fou molt notable. El catàleg dels còdexs de Ripoll confeccionat a la mort d’Oliba mostra la riquesa de texts amb què comptava l’escola per a la formació dels seus membres.
L’estudi de conjunt ha estat fet per Rudolf Beer i per Albareda; els texts de l’escola poètica foren publicats per Nicolau d’Olwer i la producció historiogràfica per Massó i Torrents i per Coll i Alentorn.
Dades dels Països Catalans 