Arxiu d'etiquetes: enginyers/es

Serrat i Bonastre, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 26 octubre 1869 – 24 gener 1946)

Enginyer industrial.

Ocupà càrrecs importants d’ensenyament, com els de professor de màquines i sots-director de l’Escola d’Enginyers de Bilbao, professor de tecnologia i de resistència de matèries de l’Escola de Treball de la Mancomunitat de Catalunya, i de l’Institut d’Electricitat i Mecànica Aplicades, de Barcelona.

Presidí l’Acadèmia de Ciències i Arts. Fou sots-director de la Maquinista Terrestre i Marítima.

És autor de moltes traduccions d’obres tècniques estrangeres i dels treballs originals La electrificación de fábricas y talleres i Tecnología industrial.

El seu germà fou Francesc Serrat i Bonastre  (Barcelona, 9 gener 1871 – Madrid, 20 desembre 1952)  Diplomàtic. Fou ambaixador a Tànger, Belgrad (1924), Viena (1926), etc.

Serra i Valls, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 1876 – 1955)

Enginyer. Llicenciat el 1899, treballà als tallers Vulcano. Durant quinze anys treballà als Altos Hornos de Vizcaya. Novament a Barcelona, s’integrà als tallers Damians.

Projectà i dirigí, entre d’altres, la construcció de l’esfera de la part superior dels antics Magatzems Damians, a Barcelona, les estructures metàl·liques dels palaus de l’Exposició de Montjuic i el telefèric de Sant Jeroni de Montserrat (inaugurat el 1929), la seva màxima realització.

Exercí també la docència a l’Escola del Treball, d’on fou degà.

Serra i Canals, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVIII)

Tècnic metal·lúrgic.

Emigrà al Perú, on influí en l’establiment d’una indústria metal·lúrgica per aprofitar els recursos de les mines del país.

És autor d’un Tratado del beneficio de minas de plata, por amalgamación, según se practica en América.

Sans i Guitart, Pau

Deixa un comentari

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1836 – Barcelona, 11 octubre 1901)

Polític i enginyer industrial. Fou el primer president de la Lliga de Catalunya (1887) i ho fou també de la Uniò Catalanista. Fou redactor de “La Renaixença” des del 1886.

Publicà obres sobre ferrocarrils, com La locomotora en acción (1868) i una Guía del maquinista… (1888-90), que fou reeditada sovint.

Fou el pare de Joaquim Sans i Oliveras (Barcelona, segle XIX – 1914)  Enginyer industrial. Fou catedràtic de l’Escola Industrial de Terrassa.

Salvat i Juncosa, Francesc

Deixa un comentari

(Girona ?, segle XIX)

Mestre d’obres, agrònom i director de camins veïnals. Titulat mestre d’obres a Barcelona (1872) i a Madrid (1886). Fou membre de l’Associació Literària de Girona.

Féu obres a Vilanova i la Geltrú, però treballà principalment a Girona (1872-1900). Féu la reforma de la fàbrica La Gerundense (1873-99), el col·legi de Caritat (1884), la urbanització dels carrers de Miralles i de les Beates (1886), dirigí la conclusió de l’església del Sagrat Cor segons projecte de Martí Sureda i Deulovol, en col·laboració amb Manuel Almeda (1877-1901), la reforma de la fàbrica La Aurora i la construcció de la Granja Salesiana de Pedret (1892), la construcció de la capella neogòtica de les josefines (1893), el convent de les dominiques (1896) i la urbanització dels jardins del palau episcopal (1881-98).

A part, construí la casa Girbau de Palafrugell (1895) i diversos habitatges particulars a Girona, que el convertiren en el màxim ideòleg de la urbanització de la carretera de Barcelona.

Saltor i Lavall, Gil

1 Resposta

(Maçanet de la Selva, Selva, 5 maig 1862 – Barcelona, 13 juny 1909)

Metge. Estudià a Barcelona i es doctorà en medicina l’any 1883. Fou deixeble de Santiago Ramón y Cajal.

El 1889 obtingué la càtedra d’histologia i anatomia patològica de València; més tard passà a Barcelona (1892), on el 1895 obtingué la de patologia quirúrgica.

Fou germà d’Octavi Saltor i Lavall  (Barcelona, 1875 – 1914)  Enginyer. Fou catedràtic de l’Escola d’Enginyers de Barcelona i publicà treballs importants a la “Revista Tecnológica Industrial”. Fou el pare de l’escriptor i polític Octavi Saltor i Soler.

Saavedra i Moragas, Eduard

1 Resposta

(Tarragona, 27 febrer 1829 – Madrid, 12 març 1912)

Enginyer, arquitecte i arabista. Ocupà diversos càrrecs públics, entre ells el d’inspector general de camins, canals i ports, i de director general d’Agricultura, Indústria i Comerç.

En 1863 projectà el ferrocarril de Torralba a Sòria. Arran d’aquests treballs determinà el lloc exacte d’emplaçament de l’antiga ciutat de Numància.

És autor d’un gran nombre d’escrits professionals i encara de moltes obres remarcables sobre temes diversos, com són Descripción de la villa romana de Uxama a Augustóbriga (1860), Obras públicas y monumentos de la España antigua (1862), Escritos de los musulmanes sometidos al dominio cristiano (1878), que era el seu discurs d’ingrés a la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua, El canal de Suez, Las expediciones al Polo Norte, Elogio de don Adolfo Rivadeneyra, La geografía de España de Edison (1881) i Estudio sobre la invasión de los árabes en España (1892).

La ciutat de Tarragona li erigí un monument, obra de l’escultor Julio Antonio.

Ruiz i Amado, Hilari

Deixa un comentari

(Barcelona, 1832 – 1906)

Enginyer. D’origen castellà, fou enginyer ordenador de Lleó i més tard enginyer en cap de muntanyes de Lleida.

Fundà la revista “La Topografía moderna y el Catastro” (1894) i dirigí del 1895 al 1897 la “Revista del Instituto Agrícola Catalán de San Isidro”.

Publicà Estudios forestales: los montes en sus relaciones con las necesidades de los pueblos (1870-72), un Tratado de topografía moderna (1903-05) i obres didàctiques.

Rouvière i Bula, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 1837 – 27 març 1904)

Enginyer industrial. Estudià a Barcelona i es llicencià el 1866.

Fou director de diverses companyies ferroviàries, com la de Saragossa a Barcelona (1878) i la de Tarragona a Barcelona i França (1878-81). Els seus articles a la “Revista Tecnológica Industrial” li donaren un gran prestigi.

També escriví opuscles de tema polític, com Apuntes sobre el presente y el porvenir de la clase obrera de Cataluña (1866) i Cuatro palabras sobre el derecho electoral (1870), en defensa del sufragi universal.

Fou membre del comitè organitzador de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888.

Roncali y Destefanis, Juan Miguel de

2 Respostes

(Cadis, Andalusia, 22 novembre 1729 – Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1794)

Enginyer militar i arquitecte.

Destinat a Barcelona (1783), reconstruí el palau de Capitania General (antic palau del virrei) en un estil classicista, reforma la muralla de mar, féu noves obres a la Ciutadella i acabà el castell de Montjuïc. Participà al setge de Gibraltar (1788).

Novament a Barcelona com a delegat d’hisenda, projectà l’important edifici de la Duana Nova (actual Govern Civil) i dirigí la seva construcció fins al 1793.