Arxiu d'etiquetes: enginyers/es

Matons i Colomer, August

(Buenos Aires, Argentina, 1890 – Barcelona, 1964)

Enginyer agrònom i assagista. Estudià a la Universitat Agrària de Pisa. Professà a l’Escola Superior d’Agricultura.

En col·laboració amb Josep Maria Valls dirigí la revista “Agricultura” (1917-27), publicació que continuà amb el títol “Agricultura i Ramaderia”, que durà fins al 1936.

Fou bibliotecari de l’Ateneu Barcelonès. És important el seu donatiu a la Biblioteca de Catalunya, d’un lot de 15.000 títols.

És autor de L’olivera (1923) i Contribució a l’estudi de l’esporga de l’olivera (1922).

Massó i Llorens, Manuel

(Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 22 octubre 1876 – Buenos Aires, Argentina, 19 novembre 1951)

Polític i enginyer. Fill d’Antoni Massó i Casañas. Fou diputat per la Mancomunitat (1923) i s’afilià a Acció Catalana.

Exiliat durant la Dictadura de Primo de Rivera, fou encarregat de lliurar a la Societat de Nacions un document, signat per diputats de la Mancomunitat, en defensa de Catalunya.

Tornà el 1931, però considerà que el govern de la Generalitat era propens a l’entesa amb el govern central i emigrà a Buenos Aires.

Massanés i Mestres, Josep

(Barcelona, 1777 – 30 març 1857)

Enginyer militar, arquitecte i urbanista. Prengué part en la guerra del Francès: després fou perseguit per liberal i partí cap a França, d’on tornà l’any 1833.

Projectà a Barcelona el carrer de Cervantes, el de la comtessa de Sobradiel, el Pla de Palau amb el Portal del Mar, i, a Valls, el sepulcre del general Juan Felipe Castaños, a l’església de la Mare de Déu del Lledó.

Martorell i Portas, Vicenç

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 21 febrer 1879 – Barcelona, 24 setembre 1956)

Enginyer militar.

Dirigí la brigada topogràfica d’enginyers de l’exèrcit (1920-24) encarregada d’aixecar el Pla de Barcelona i els encontorns, per a estudiar la defensa marítima de la ciutat. El 1925 passà a dirigir la nova oficina del pla de la ciutat de l’ajuntament. Fou coautor de la planificació espacial del CENU (1937).

Després de la guerra civil de 1936-39, ocupà el càrrec d’enginyer en cap de l’agrupació de serveis tècnics d’urbanisme i valoracions de l’ajuntament de Barcelona.

Des del 1948 fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts.

És autor de diverses obres sobre cartografia de Barcelona i coautor de l’obra col·lectiva Historia del urbanismo en Barcelona (1970).

Fou el pare de Vicenç i de Ferran Martorell i Otzet.

Martorell i Otzet, Vicenç

(Barcelona, 1903 – segle XX)

Enginyer militar. Fill de Vicenç Martorell i Portas i germà de Ferran.

Ha exercit diversos càrrecs a l’administració pública com a especialista d’obres públiques i d’urbanisme. Participà a les obres de les casernes de Pedralbes i de cavalleria de Barcelona.

El 1955 fou nomenat gerent del pla comarcal de la comissió d’urbanisme de Barcelona, i en 1957-70 fou delegat del ministeri de l’habitatge a Barcelona.

És autor de La gestión urbanística en el orden funcional (1959), i ha col·laborat a la Historia del urbanismo en Barcelona (1970).

Martorell i Guinjoan, Aleix

(Reus, Baix Camp, 20 desembre 1861 – Cartagena, Múrcia, 28 desembre 1906)

Enginyer naval. Fou catedràtic de l’Escola de Marina. Era considerat un dels millors tècnics d’armament naval del seu temps.

Estigué destinat per un temps a les illes Filipines.

Escriví diversos treballs de la seva especialitat.

Marquet i Ferigle, Lluís

(Barcelona, 7 abril 1937 – Premià de Dalt, Maresme, 12 març 2011)

Enginyer en electrònica. Fou secretari de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques des del 1970.

Ha treballat en la fixació de les formes catalanes dels neologismes tècnics; ha publicat un Diccionari d’electrònica (1971) i té, inèdit, un Vocabulari de luminotècnia (1972).

Fou col·laborador de la revista “Serra d’Or” i professor de l’Escola d’Enginyers de Barcelona.

Maristany i Gibert, Eduard

(Barcelona, 26 desembre 1855 – 5 maig 1941)

Enginyer.

Tingué diversos càrrecs als ferrocarrils de l’estat i realitzà diverses línies ferroviàries als Països Catalans i a Aragó. Propugnà la construcció de l’Estació de França a Barcelona.

Publicà un valuós projecte per a la construcció del túnel a l’Argentera, el qual li valgué d’ésser recompensat amb el títol de marquès de l’Argentera.

Publicà també algunes obres de caire tècnic, i unes Impresiones de un viaje por los Estados Unidos (1905).

Marín i Bonell, Manuel

(Morella, Ports, 16 agost 1892 – Madrid, 31 octubre 1973)

Enginyer. Estudià a Barcelona, on es llicencià en ciències.

Fou cap de la secció tècnica de telèfons de la Mancomunitat de Catalunya. El 1923 dirigí la instal·lació, a Balaguer, de la primera central automàtica de telèfons dels Països Catalans.

El 1930 es llicencià en enginyeria de telecomunicacions.

Ha escrit llibres de text, alguns en català.

Margarit i Calvet, Arnau

(Rubí, Vallès Occidental, 14 abril 1882 – Barcelona, 1974)

Enginyer industrial. Fou professor de l’Escola d’Indústries de Terrassa (1907-09), de l’Escola del Treball (1918-24) i de la d’Agricultura (1930-32). El 1912 fundà el Gremi d’Electricitat de Barcelona.

Fou ajudant de Cèsar Molinas a l’Extensió d’Ensenyament Tècnic (1921-24), i posteriorment en fou director (1931-39). Dirigí també el Polytechnicum Postal (1924-31).

Publicà diversos texts de la col·lecció de l’EET, entre els quals cal destacar Instruments per a corrent continu, Motors de corrent continu, Transformadors estàtics i Línies electríques.