(Barcelona, 4 febrer 1965 – 31 desembre 1986)
Diari esportiu de la tarda en castellà. Continuació del setmanari del mateix títol, creat el 13 de setembre de 1952.
Dedicat especialment al futbol, aconseguí tiratges d’importància.
(Barcelona, 27 octubre 1968 – 16 febrer 1974)
Diari del matí. Redactat en castellà, fundat amb el propòsit inicial d’interessar el públic femení en la informació mundial.
El 1974 donà lloc al naixement del nou diari anomenat Mundo Diario.
(Barcelona, 1 maig 1822 – 10 juny 1823)
Diari liberal i progressista en castellà.
Eixí durant el Trienni Constitucional, editat per J. Rubió i T. Gaspar.
Des de l’1 de gener de 1823 suprimí la segona part del títol.
(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 1912 – Premià de Mar, Maresme, 5 gener 1998)
Poeta i articulista en castellà. De la seva obra poètica cal citar Sombra elegida (1953), La infinita manera (1960) i la recopilació Poesía anterior (1991).
És autor de la biografia San Juan de Dios: una aventura iluminada (1957) i de Los ojos del corazón (1967).
(Barcelona, 13 maig 1868 – 30 abril 1886)
Diari liberal del matí, en castellà, amb edició de tarda.
Fusionat amb “La Corona” el 28 de juliol de 1868, perdé el títol, que recuperà el 30 de setembre del mateix any.
Dirigit per Teodor Baró, l’adhesió d’aquest a un projecte del govern Sagasta desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors i la desaparició del periòdic.
(Barcelona, 1878 – 1892)
Revista quinzenal de divulgació científica, en castellà. Fundada per Rafael Roig i Torres.
Publicava informacions, sovint per primera vegada al país, sobre els avenços científics més recents -fonògraf d’Edison, primeres experiències telefòniques a Catalunya-, bibliografia, estudis originals, etc.
Entre d’altres, hi col·laboraren Laur Clariana, Jaume Almera, Artur Bofill i Poch, Narcís Freixa i Ramon Coll i Pujol.
(Barcelona, 1 novembre 1854 – 11 setembre 1857)
Diari progressista. Fundat per Víctor Balaguer.
Editat en castellà, procurà defensar els interessos de Catalunya, Aragó, València i Mallorca contra el centralisme.
Balaguer va separar-se de la redacció pel setembre de 1857, i el títol del periòdic quedà reduït a “La Corona”.
(Barcelona, 11 setembre 1857 – 28 juliol 1868)
Títol emprat pel periòdic “La Corona de Aragón” quan Víctor Balaguer es separà de la direcció.
El 1868 es fusionà amb “Crónica de Cataluña” tot conservant aquest últim nom.
(Catalunya, segle XV)
Escriptor en castellà. Li ha estat atribuïda la novel·la sentimental Triste delectación, signada amb les inicials FADC. Els diversos catalanismes i el fet que el plany de l’enamorat, en 151 versos, sigui en català, corrabora la catalanitat de l’autor. Era, potser, comanador de la Guàrdia.
L’acció de l’obra, tal vegada autobiogràfica, se situa vers el 1458 i sembla reflectir un ambient concret i limitat, no barceloní.
Escrita en prosa i vers, consta de dues parts: la primera refereix fets versemblants i denota la influència de la Fiammetta de Boccaccio; la segona transporta el lector a un món al·legòric del més enllà, habitat per enamorats famosos, entre els quals Francesc Oliver, i recorda El sueño del marquès de Santillana.
És una de les primeres manifestacions del conreu del castellà per escriptors catalans.
(Barcelona, 1951 – )
Revista en castellà. Dirigida des del 1953 per Llorenç Gomis.
S’ha caracteritzat per una actitud avançada i liberal, i ha influït en la renovació d’amplis sectors intel·lectuals del catolicisme espanyol en qüestions religioses, culturals, socials i polítiques.
Dades dels Països Catalans 