Arxiu d'etiquetes: Elna

Eina (Alta Cerdanya)

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 20,36 km2, 1.500 m alt, 128 hab (2012)

(fr: Eyne) Situat a l’eix pirinenc, que comprèn la llarga vall d’Eina, drenat pel riu d’Eina (afluent del Segre), d’origen glacial, entre el pic d’Eina (2.794 m alt) i el de Finestrelles, la part alta de la qual és de gran interès botànic, la capçalera és formada per l’àmplia coma d’Eina, que és comunica a través del coll d’Eina amb la vall de Núria, fins al pla de la Perxa.

La base de l’economia local és la ramaderia (bestiar boví, porcí i oví), gràcies a l’abundància de pasturatges, complementada per l’agricultura (cereals i patates). També hi ha jaciments de ferro i una estació d’esquí. Àrea comercial de Puigcerdà.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és enlairat, a la dreta del riu d’Eina, i està dividit en dos sectors, el més alt al voltant de l’església (del 1731, on hom venera la imatge de la Mare de Déu del Remei), que estigué emmurallat, i el més baix, per una antiga fortalesa senyorial. Fora del poble hi ha l’antiga església i les restes d’un castell.

Frèdol

(Catalunya, segle X – Elna, Rosselló, 1009)

Prelat. Fou bisbe d’Elna, on succeí a Berenguer, germà d’Oliba de Vic (1003).

Fou succeït per un altre bisbe Oliba, aquest germà de Gombau de Besora.

Albert, Galceran

(Catalunya, segle XIV – Elna, Rosselló, 1453)

Bisbe d’Elna. Fou monjo a Ripoll, d’on passà a ésser prior de Santa Maria de Meià.

L’any 1429, el legat pontifici, Pere de Foix, el nomenà bisbe de Mallorca; aquest nomenament fou anul·lat pel papa l’any següent per tal de conferir-lo a Gil Sanxis Munyós, que acabava de renunciar al títol papal de Climent VIII, amb el qual havia succeït a Benet XIII (Pere de Luna); Galceran es negà a acceptar l’anul·lació pontifícia i únicament els bons oficis del rei, que obtingué per a ell la seu d’Elna el 1431, aconseguiren de fer-lo sortir de Mallorca.

Resta una carta de Galceran al rei demanant-li que s’abstingués de conferir honors i privilegis als monjos.

Garriga i Buach, Josep

(Sant Pere Pescador, Alt Empordà, 30 octubre 1771 – Elna, Rosselló, 7 setembre 1833)

Metge i polític. Estudià a Montpeller. El 1800 fou pensionat pel govern francès a Andalusia, per estudiar-hi una epidèmia d’origen poc aclarit. Havia estat director de les Reial Fàbriques.

Fou diputat a Baiona (1808) representant a Catalunya i el 1809 fou enviat pel rei Josep I Bonaparte a Catalunya com a comissari reial. Durant l’ocupació napoleònica col·laborà amb les autoritats franceses per establir un sistema de recaptacions a l’Empordà. Posteriorment s’establí com a metge a Elna, on morí.

Amb J. M. de San Cristobal escriví la Química general aplicada a las artes (1804), obra molt notable per a l’època.

Alfonsello, Andreu

(Elna, Rosselló, 1406 – Girona, 1488)

Eclesiàstic. Canonge ardiaca de la seu de Girona en la segona meitat del segle XV. Prengué part en les lluites del seu temps, com a partidari i conseller de Ferran II el Catòlic. Mantingué una actitud absolutament contrària a les reivindicacions dels remences.

Participà a Guadalupe en la promulgació de la famosa sentència arbitral (1486). Escriví les actes capitulars, de gran interès històric, que foren publicades l’any 1873.