(Vilaverd, Conca de Barberà)
Santuari (la Mare de Déu de Montgoi), aturonat, al nord de la vila.
És esmentat el 1214 (la imatge és, segons la tradició, una marededéu trobada).
L’edifici, gòtic en el seu origen, ha sofert diverses restauracions.
Arxiu d'etiquetes: edificis religiosos
Montgarri
(Naut Aran, Vall d’Aran)
Santuari i hospital (1.645 m alt) de l’antic terme de Salardú, situat a la vall de Montgarri, d’origen glacial del Pirineu axial, solcada per la Noguera Pallaresa, que s’inicia aigües amunt del pla de Beret, i s’introdueix al Pallars Sobirà cerclant el massís de Varimanya, fins a confluir amb la vall del riu de la Bonaigua i amb la d’Unarre, de la qual la separa la serra de Pilàs.
L’economia es basa en la ramaderia bovina, però, a causa de la migradesa de recursos, la població disminueix.
Montdois
(Rupit, Osona)
Santuari de la Mare de Déu de Montdois, situat a l’extrem del pla de Montdios damunt el pantà de Susqueda, dins l’antiga parròquia de Sant Joan de Fàbregues.
Esmentat el nom el 996, consta com a església de Santa Maria des del 1268.
L’edifici actual és del segle XVIII.
Montcorb
(Riudarenes, Selva)
Santuari (Mare de Déu de Montcorb), situat al vessant orientals del Montcorb (181 m alt), turó que s’alça a la dreta de la riera de Santa Coloma, entre els seus afluents, les rieres d’Esparra i de Vilarràs.
El primer edifici fou bastit ja el 1125; ha estat reedificat diverses vegades, entre les quals el 1423 i el 1900.
Montclar * -Conca de Barberà-
Veure> Sant Miquel de Montclar (església romànica).
Montcalvari
(Arenys de Mar, Maresme)
Antiga ermita (1584), situada davant el port d’Arenys.
El 1892 s’hi construí al voltant un gran balneari, que, modernament, deixà d’ésser explotat.
Hom hi ha instal·lat les oficines del Club Nàutic d’Arenys de Mar.
Magdalena -Lleida-
Barri i antic raval, situat al sector sud-oriental de la ciutat, vora el Segre.
Es formà ja a l’època de la dominació musulmana, al camí de Corbins, al voltant d’un mercadal que arrencava de la porta Ferrissa.
La parròquia de Santa Magdalena, esmentada ja el 1163, fou un notable edifici gòtic, bastit el segle XIII, que subsistí fins el 1812 (s’esfondrà amb motiu de l’explosió del polvorí de la Suda); aleshores fou traslladada a l’església del Carme, i modernament hom ha bastit la nova església de Santa Magdalena.
Fou un important nucli industrial: adoberies, obradors de teixidors, bruneters, guanters i serrallers. Sofrí danys durant els diversos setges de la ciutat.
S’ha eixamplat vers l’estació del ferrocarril. Té un important mercat, i hom hi celebra fires de bestiar. El carrer del Carme i el carrer de Magdalena en són les vies principals.
Conreria, la -Maresme-
4 Respostes
Antiga granja de la cartoixa de Montalegre.
Edificada damunt les restes d’un antic monestir de monges fundat durant la primera meitat del segle XIII.
Al segle XIX es convertí en seminari menor de la diòcesi de Barcelona, i actualment funciona com una casa de colònies.
Centre Abraham
(Barcelona, 1992 – )
Local construït per l’arquebisbat de Barcelona en uns terrenys de la Vila Olímpica cedits per l’ajuntament, destinat a acollir els serveis religiosos de budistes, catòlics, jueus, protestants i musulmans durant la celebració dels Jocs Olímpics del 1992.
L’edifici, dels arquitectes Josep Benedito i Agustí Mateos, conté un retaule de bronze de l’escultor Riera i Aragó.
Un cop acabats els Jocs, esdevingué la parròquia de Sant Abraham, dedicada al culte catòlic, però oberta a tota mena d’actes ecumènics.
Misericòrdia de Barcelona, casa de
(Barcelona, 1581)
Institució de beneficència destinada a acollir noies, dependent de la ciutat i del bisbat de Barcelona. Fou fundada el 1581 per l’eclesiàstic Diego Pérez de Valdivia i el Consell de Cent com a asil de pobres, i fou habilitat l’edifici anomenat Casa dels Àngels (des del 1584, hospital de la Mare de Déu de la Misericòrdia).
Estigué a cura de les germanes terciàries de Sant Francesc o germanes de la Misericòrdia (1600), orde fundat expressament pel canonge Pere Roig i Morell (actualment de les filles de la caritat).
Des del 1684 acollí només noies (els homes i els nois passaren al col·legi episcopal de Sant Rafael).
El 1849 fou confirmat el caràcter ciutadà de la institució contra l’intent de refondre-la amb la Casa Provincial de Caritat.
Enllaç web: Fundació Casa de Misericòrdia
Dades dels Països Catalans 