(Masarac, Alt Empordà)
Priorat canonical augustinià (Santa Maria de l’Om), situat al veïnat del Priorat, a llevant del poble.
El 1139 el bisbe de Girona donà a l’abat de Vilabertran l’església de la Mare de Déu de l’Om, juntament amb les de Masarac i de Sant Cebrià de Mollet, perquè hi establís una comunitat canonical, dependent de Vilabertran.
Hom coneix priors des del 1142 fins a mitjan segle XIV, que subsistí el títol però sense comunitat.
El 1592 hi fou traslladada la parròquia de Masarac.
(Ventalló, Alt Empordà)
Santuari (Santa Maria de l’Om), a la dreta del torrent de Madrent.
El segle XIV tenia el caràcter de parròquia de Pelacalç, sufragània de Montiró.
La imatge antiga (segons la tradició, una marededéu trobada) fou substituïda el 1605 per una de nova.
(la Vall d’En Bas, Garrotxa)
Santuari (la Mare de Déu de les Olletes) de l’antic municipi de Sant Privat d’En Bas, situat al vessant septentrional del Puigsacalm.
Excavat a la roca (l’actual edifici és del 1855) sota el grau de les Olletes, damunt els cingles de les Olletes, damunt la vall del Gurni.
La imatge, de marbre (segles XVI-XVII), és, segons la tradició, una marededéu trobada.
(Almacelles, Segrià)
Santuari (la Mare de Déu de l’Olivar), situat vora la sèquia de l’Olivar, que regà la part meridional del terme, amb aigua que pren del canal d’Aragó i Catalunya a través de la clamor d’Almacelles.
(Avià, Berguedà)
(hist: Albiols) Antiga parròquia (Sant Vicenç), situada en una plataforma a la dreta del Llobregat. És esmentada ja el 935 com a propietat del monestir de Ripoll.
L’església té una base preromànica, potser d’època visigòtica (a l’entrada hi ha una tomba amb una moneda d’or d’Ègica, 687-702); hi ha arcs de ferradura, i el presbiteri és rectangular.
Fou capgirada en època romànica (segles XII-XIII), i restaurada pel Servei de Monuments de la diputació de Barcelona en 1959-62.
Entorn seu hi ha tombes antropomòrfiques excavades a la roca.
(Barcelona, Barcelonès, segle XIV – segle XVII)
Priorat de monjos cistercencs (Santa Maria de Natzaret), filial de Poblet, establert prop del portal de Sant Antoni de la ciutat.
Fou fundat (1311-12) al mas Moneder, cedit per Sibil·la de Saga. El bisbe Ponç de Gualba l’afavorí i en volgué fer un centre de pietat especialitzat en la predicació i les confessions.
Constava normalment d’un prior i de quatre monjos.
Subsistí fins el 1660.
(Guàrdia de Noguera, Pallars Jussa)
Canònica regular agustiniana (Santa Maria de Mur). El 1592 es convertí en col·legiata secular. Erigida pels comtes de Pallars, prop del seu castell, està situada a la banda de ponent de la conca de Tremp o Pallars Jussà.
Fou immune a la jurisdicció del bisbe d’Urgell fins al 1851, perquè el comte Pere Ramon va oferir-la al papa Urbà II el 1099.
L’església, de tipus llombard, tenia tres naus i tres absis, decorats a mitjan segle XII pel mestre de Mur.
El temple i una part del claustre es troben en un relatiu bon estat de conservació, però les altres dependències són pràcticament enrunades.
(Sant Agustí de Lluçanès, Osona)
Santuari (Mare de Déu dels Munts), de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès, situat a 1.059 m, al cim del tossal dels Munts.
És esmentat ja el 1170 (Santa Maria de Monte).
L’església ha sofert moltes reformes i ampliacions; l’actual fou iniciada el segle XVII. La imatge, força renovada, recorda la primitiva icona romànica.
Hi ha un hostal regentat per un capellà custodi. És un centre viu de devoció popular.
(Tremp, Pallars Jussà)
Santuari (999 m alt) (la Mare de Déu de Montserbós), de l’antic municipi de Fígols de la Conca, aturonat vora l’antic camí i la carretera de Tremp al Pont de Montanyana.
Depenia de la parròquia de Castissent.
(Pallars)
Petit monestir d’origen i de situació desconeguda (Sant Privat de Montllor). Fou priorat de Gerri el segle X.
És esmentat en dos documents, una mica suspectes, segons els quals el comte Isarn de Pallars n’hauria fet donació al monestir de Gerri els anys 939 i 953.
Un antic lloc de Montllor és testimoniat, el segle XIV, prop de Toló, probablement a l’hostal Roig (dins el terme de Sant Salvador de Toló, Pallars Jussà), dit també, segons alguns, Montllobar.
Dades dels Països Catalans 